I. ESTEM VIVINT UN CANVI D’ÉPOCA.

2. I. ESTEM VIVINT UN CANVI D’ÉPOCA. II. EVIDÊNCIES RECENTS A CATALUNYA SOBRE LA IMPORTÀNCIA DEL PAPER DE LES FAMÍLIES EN ELS PROCESSOS EDUCATIUS I ESCOLARS. III. CANVIS FAMILIARS A CATALUNYA: NOUS RISCOS, NOVES NECESSITATS I NOVES POLÍTIQUES SOCIALS. Recerca CIIMU: Informes 2002, 2004, 2008; Panel 2007; Infància en xifres 2005, 2006, 2008; Informe Inclusió Social 2008.

3. I. ESTEM VIVINT UN CANVI D’ÉPOCA...... Tres reflexions sobre: 1. Els canvis polítics, econòmics, socials, institucionals... 2. La importància dels vincles familiars malgrat els canvis profunds que experimenten 3. El context educatiu cada vegada més complex

4. Estem vivint un canvi d'època... que la CªS anomena i interpreta de manera diversa... tot compartint que a les societats dites de benestar estem transitant cap a noves oportunitats i nous riscos derivats de... • la globalització econòmica • les noves tecnologies de la comunicació • la creació de noves xarxes i centres de poder econòmic i polític • les noves migracions internacionals • la intensificació del procés d’individualització dels drets • la creació de noves formes i dinàmiques de relació interpersonal, • intercultural i transnacional a la vida quotidiana. • la transformació de les institucions de la 1ra. modernitat ..... • el manteniment / augment de les desigualtats socials......

5. Una de les conseqüències socials més importants del procés de canvi i transició cap a possibles nous models de relació personal i familiar (de naturalesa no patriarcal) és... Que la cura diària de les persones ja no es vertebra únicament entorn de la xarxa familiar —i de les dones—, sinó que també cal comptar amb la xarxa de relacions d’amistat i d’intimitat, i cada vegada més amb la xarxa de recursos i serveis públics i comunitaris de proximitat.

6. En un marc de freqüents transicions familiars, de freqüents reformes escolars i de creixent diversitat en les formes i estils de vida, un dels reptes més importants, al meu parer, és aconseguir que les famílies i les escoles - ben diverses entre sí - comparteixin i practiquin uns valors cívics comuns (quins?); respectin valors i pràctiques opcionals (quins?); i es reconeguin mútuament els seus dubtes però sobretot les seves capacitats, autoritat i confiança per educar els infants i joves (Com?). No és fàcil al meu entendre consensuar valors i bones pràctiques, però sabem que la manca de comunicació o la fractura entre escola i família té conseqüències molt negatives pels infants, tant en els seus resultats escolars i les seves expectatives vitals, com en la seva formació com a ciutadans. Invertir temps i diners públics en el suport a infants, famílies i escoles és invertir en cohesió social pel futur.

7. II. EVIDÈNCIES SOBRE LA IMPORTÀNCIA DEL PAPER DE LES FAMÍLIES EN ELS PROCESSOS EDUCATIUS I ESCOLARS - Temps compartits - Relació entre control i incentivació parental a l’estudi, rendiment acadèmic dels fills i filles, i ingressos familiars. - Benestar relacional dels infants, resultats acadèmics i pobresa.

8. EVIDÈNCIES 1... Sobre els temps compartits

11. Val la pena desenvolupar polítiques dels temps

12. EVIDÈNCIES 2...Relació entre control i incentivació parental a l’estudi, rendiment acadèmic dels fills, i ingressos familiars

15. EVIDENCIES 3... Benestar relacional, resultats acadèmics i pobresa infantil. Informe de Unicef 2005, sobre el benestar infantil a 21 països rics de la OCDE. Posicions dels menors a Espanya en el rànking de millor a pitjor: • Benestar relacional subjectiu .....................Posició 5 • Qualitat de les seves relacions familiars.... Posició 2 • Educació formal ......................................... Posició 16 • Pobresa infantil relativa.............................. Posició 17 Informe CIIMU - La Caixa de Catalunya sobre Inclusió Social 2008 • Un 22% dels infants a Catalunya viuen es situació de pobresa relativa.

16. Per tant, lluitar contra els mals resultats escolars sense lluitar de cara, també, contra la pobresa de tantes famílies és una empresa probablement poc efectiva i poc eficient. Educació i Benestar han de treballar en projectes conjunts

17. III. CANVIS FAMILIARS A CATALUNYA: NOUS RISCS, NOVES NECESSITATS, NOVES POLÍTIQUES SOCIALS Recerca CIIMU: Informes 2002, 2004, 2008; Panel 2007; Infància en xifres 2005, 2006, 2008; Informe inclusió social 2008

18. Canvis sociodemogràfics bàsics - Dinàmiques de formació de parelles i famílies. - Diversitat de les formes i les cultures familiars dels menors. - Relacions de poder i autoritat dins les famílies. - Relacions intergeneracionals. - Desigualtats familiars en les condicions de vida. - Famílies i infants pobres

19. 1. Canvis sociodemogràfics bàsics • Pocs infants; mares més grans; més mares estrangeres • Menys menors d’edat • Més gent d’edat molt avançada • Notable immigració estrangera • Més llars unipersonals, i monoparentals • Més fills únics o dos com a norma Quins sóns els riscs? Què necessitem ?

20. Escoles bressol de qualitat per a tots els infants que activin la inclusió d’infants, pares i mares. • Espais familiars intergeneracionals per compartir els sabers de la bona criança • Espais d’activitats intergeneracionals, i interculturals • Activitats de sociabilitat “fora escola” • Esplais/ Ludoteques / biblioteques per infants, etc.

21. Formació de parelles i famílies • Més parelles de fet, menys matrimonis • Més separacions i divorcis • Més llars monoparentals amb menors (8/10 mare) • Més famílies reconstituïdes amb menors • Més famílies adoptives • CAT: Panel CIIMU 2006 (llars amb menors 12-16 • anys)= 12 % monoparentals; 6% reconstituïdes. • = Llars més petites però famílies més complexes • = Vàries transicions familiars al llarg de la vida Quins Riscs? Quines noves necessitats?

22. Habitatge social accessible per després d’una ruptura • Suport econòmic a les llars monoparentals amb baixos ingressos. • Serveis de mediació familiar • Punts de trobada pare/infant o mare/infant després de la ruptura • Espais d’ajuda mútua i suport psicològic per pare, mare i infants • Bancs del temps per afavorir l’ajuda mútua entre veïns/es • Punts d’informació de Serveis i prestacions personals i familiars, etc.

23. 3. Diversitat de formes familiars dels menors • Més menors en llars amb formes familiars • ‘no convencionals’ • CAT panel CIIMU 2006 (12-16 anys) = 22% • Més famílies procedents de països, cultures i llengües • diferents

24. Hem de reconèixer i legitimar la diversitat familiar, reconeixent les capacitats i estratègies positives que en general despleguen mares i pares per tenir cura dels fills i filles, en qualsevol cultura i en qualsevol forma de família. En aquest sentit, una idea és fonamental: amb poques excepcions, totes les famílies comparteixen l’ètica de la cura als fills i ascendents. L’ètica de la cura uneix a famílies, escoles i comunitat.

25. 4. Crisi del poder patriarcal en les famílies • Confusió entre poder patriarcali autoritat parental; entre • autoritat i autoritarisme • Necessitat d’una autoritat parental democràtica... Però...

26. Permisos i excedències laborals remunerades per la criança dels fills fins als 12 anys • Horaris laborals més racionals i flexibles • Espais de trobada i autoajuda per mares i pares, avis • Promoció de l’associacionisme familiar • Programes contra la violència domèstica • Formació de mares, pares, infants i joves en habilitats de negociació i gestió dels conflictes

27. 5. Relacions intergeneracionals • Avui la família extensa és més ‘llarga’ (coexisteixen fins a 4 i 5 generacions) però més ‘estreta’ (pocs fills = pocs germans, pocs cosins, pocs oncles, pocs nebots, etc..). • A Catalunya es mantenen solidaritats molt actives entre generacions encara que algunes siguin menys presencials i quotidianes que abans. • Però una part molt important dels dèficits en serveis de cura a la vida diària i de mesures de suport a les famílies (escoles infantils, adaptació d’horaris, habitatge assequible, activitats extraescolars, serveis per a gent gran, etc.) són compensats per l’activació de la xarxa familiar, bàsicament sostinguda per les dones.

28. Promoció de la responsabilitat masculina (nens, joves i adults) en la cura de la vida diària familiar. • Serveis d’atenció / cura diària a domicili • Serveis d’atenció / cura comunitària fora de la llar • Residències de qualitat per la gent gran amb grau elevat de dependència • Residències de qualitat per infants en situació de risc social • Programes de suport i respir a qui té cura d’altres dins la llar • Promoció del suport i ajuda mútua entre familiars i voluntariat. • Bancs dels temps per promoure el suport i les relacions entre el veïnatge, etc.

29. 6. Desigualtats familiars en les condicions de vida dels menors • Increment general dels estudis de pare / mare joves però • importants desigualtats formatives entre famílies, i dèficits • històrics de capital escolar. • Increment de l’activitat laboral de les mares i menys • mestresses de casa en exclusiva, el que afavoreix la • reducció de la pobresa, però... • Es manté una forta divisió sexual del treball dins les llars • que carrega les dones de més hores de treball total • (remunerat i familiar) a costa del seu temps personal.

30. Famílies i infants pobres • La pobresa infantil s’ha incrementat en 17 dels 22 països de la OCDE • Espanya, Regne Unit i Irlanda presenten les taxes més altes d’infants pobres de la UE. • A Catalunya la pobresa infantil és més probable en llars nombroses, • en llars de famílies immigrades i en llars monoparentals. • CAT 1996: 11% menors 16 anys són pobres (105.000 menors d’unes • 60.000 llars amb 260.000 persones). La meitat (50.000) pateix una • pobresa extrema (llars amb una despesa equivalent inferior a 40.000 • pessetes mensuals). Informe Pobresa a Catalunya. Oliver–Caixa Catalunya • CAT 2007: 22 % menors de 16 anys són pobres. Informe de la Inclusió • Social. CIIMU - Caixa Catalunya

31. CONCLUSIONS Dues idees de fons han travessat tota l’exposició: • Cal avançar en polítiques de suport a la construcció i reforç de vincles socials de naturalesa democràtica, en les xarxes familiars, d’amistat, i comunitàries. • Cal desenvolupar una ètica política que orienti una nova organització social de la cura a la vida quotidiana sobre la base de la corresponsabilitat entre dones i homes, i entre famílies, societat civil, i institucions públiques. Per seguir aquests objectius cal plantejar polítiques de proximitat liderades pels Ajuntaments o en partenariat amb la societat civil.