Tècniques microfòniques

1. Consideracions prèvies. Tècniques mono: Un micròfon. Múltiples micròfons. Tècniques estèreo (proper tema) Tècniques microfòniques

2. Característiques micròfons. - Efecte proximitat - Sensibilitat - Resposta en freqüència - Directivitat Característiques de la veu - Rang freqüencial - Intel·ligibilitat - Rang dinàmic. - Silibancies. - Consonants oclusives. Acústica del lloc de gravació - Acústica d'estudi o plató ( TR<1s) - Recintes amb acústica per veu (1<TR<1.2s) - Recintes amb revereració excessiva per veu ( TR>1,5s) - Exteriors. Consideracions prèvies

3. En general considerem que la veu parlada té un rang freqüencial entre 100 i 330Hz per les fonamentals i entre 300 i 15kHz pels harmònics. La veu cantada amplia el seu rang.

4. La intel·ligibilitat de les vocals depenen de les fonamentals i de les formants. Els formants són les ressonàncies que es produeixen a les cavitats vocals. Les fonamentals es troben entre els 100Hz i els 330Hz. Les formants de les vocals es troben entre els 400 i els 3000 Hz. La intel·ligibilitat de les consonants es troba aproximadament entre els 500 i els 15kHz. El rang d'entre els 300 i els 3150 Hz aporta fins un 85% de la intel·ligibilitat de la paraula. (això mateix passa si parlem del rang entre 500 i 5000 Hz) Intel·ligibilitat de la paraula

5. La comprensió del discurs es troba entre els 40 i els 90 dBSPL. La dinàmica del discurs pot tenir variacions de fins a 60 dB depenen de si es parla fort o fluix. Les freqüències que ens aporten més intensitat són les compreses entre els 500 i els 700 Hz corresponents a les consonants oclusives 'b', 'p' i 't'. A partir de 1 kHz la intensitat de la veu decreix, per tant és habitual compensar el rang de entre 2 i 6 kHz per tal de fer més “clara” la veu. Però compte entre els 6 i els 8kHz és on es troben els sons silibants 's'. Rang dinàmic, oclusives , silibancies

6. Exemple de compensació de freqüències en micròfons Shure SM58 (fig. sup.) i AT815b.(fig. inf.)

7. Reverberació. Modes propis. Distancia micròfon Posició font sonora. Absorció acústica. Forma de parlar. IR (impulse response) Solucions en captació segons acústica. (explicarem a 2AV)

8. Per tal d'evitar el so desagradable de les oclusives i de les 's' hem de col·locar el micròfon entre 45º i 90º respecte la sortida d'aire de la boca. Això és vàlid per micròfons de mà i de canó. Tècniques Mono.

9. En micròfons directius a menys de 10 cm es produeix efecte proximitat. Això en general no ens interessa per les veus. La distància entre micròfon i font sonora és determinant per: Nº de reflexions captades respecte el so directe. Captació del espai o no. (naturalitat vs veu off) Nivell de soroll captat respecte nivell directe. Nivell de so directe captat respecte nivell sonor de la font Tècniques Mono.

10. Els micròfons més sensibles necessiten menys guany per captar el mateix nivell. Un micròfon més sensible ens permet captar el so a més distància però també ens captarà el soroll i la reverb que augmentarà al augmentar la distància respecte la font. Al augmentar la distància haurem de augmentar el guany per captar el mateix nivell que en preses properes Si augmentem el guany també augmenta el soroll i la reverb. Per augmentar la relació senyal soroll o la relació directe-reverberant hem de acostar el micròfon el màxim possible a la font sonora. Sensibilitat, reverb, soroll i preamplificació.

11. Ús de micròfon de mà

12. Reflexions i cancel·lacions de fase. Les reflexions poden provocar cancel·lacions de fase que es tradueixen en atenuacions de certes freqüències. Per evitar-ho hem d'usar micròfons directius i col·locar-los de forma que captem el mínim de reflexions.

13. Ús de la pértiga

14. Ús de la pértiga

15. Ús de la pértiga

16. Anivellar veus amb un sol micròfon

17. Nivells de gravació. El nivell nominal de gravació està entre els -4 i els 0 VU (-24 a -20 dBFS). Si només utilitzem un micròfon i preveiem canvis en la dinàmica podem gravar a dos canals el mateix micròfon amb ajustos de guany diferenciats per captar tant sons forts com fluixos.

18. L'us de més d'un micròfon pot provocar cancel·lacions de fase però ens facilitarà la feina quan hi hagi més duna font sonora o moviments de la font sonora. Per evitar les cancel·lacions de fase hem de seguir la llei del 3:1 Tècniques mono. Ús de més d'un micròfon

19. Tècniques mono. Ús de més d'un micròfon.

20. Per mantenir sempre la mateixa distància entre font i micròfon és habitual l'ús de micròfons de solapa vistos en TV i amagats en cinema. En cinema també s'usen minimicròfons per poder amagar entre el decorat i poder captar diàlegs en situacions complicades. Micròfons miniatura i de solapa.

21. Ús de la pértiga i micròfons amagats

22. Ús de la pértiga

23. Ús de la pértiga dos micròfons

24. Ús de la pértiga dos micròfons

25. Comprovació de oclusives 'b', 'p' i 't' ; silibancies 's' i sons nasals o bocals 'n' i 'm'. Dient: si, pa, pe, pi, un, dos, provant, ma, mo, etc... Comprovació de nivells: Interpretant exactament el que es farà; o bé interpretar el tros més fluix i el tros més fort de dinàmica. Procediments per proves de so.

26. A cada set de rodatge s'ha de gravar l'ambient de ‘silenci' per poder editar després en pospo. Gravarem 30'‘ a 1’ amb tota la gent en silenci,però amb focus engegats i tothom al seu lloc. No s'ha de comfondre amb la gravació d'ambient com 'efecte' que no cal que es gravi en el mateix rodatge (tot i que si es preveu es pot fer) El Wildtrack és qualsevol so gravat durant el rodatge sense gravar la corresponent imatge. El so de referència és el so gravat en preses que no està previst gravar so o que el so directe no anirà a la gravació final. S'aconsella sempre gravar. Wildtracks, silencis i so de referencia.

27. La claqueta s'usa per sincronitzar imatge i so. També aporta informació visual sobre el projecte, Seqüència, Pla i Presa Claqueta.

28. Accessoris