Antoni Trilla Hospital Clínic - Universitat de Barcelona Investigador Institut d’Investigacions Biomèdica August Pi i Su

1. Reunió ACICI – 12 d’abril 2007 Com presentar un treball de recerca... Antoni Trilla Hospital Clínic - Universitat de Barcelona Investigador Institut d’Investigacions Biomèdica August Pi i Sunyer atrilla@clinic.ub.es

2. Que poden esperar d’aquesta xerrada? • Alguns consells i reflexions, que hauran d’analitzar personalment. • Una visió “des de dins” del propi sistema, amb (cert) coneixement de causa. • Recordar algunes velles cites literàries i/o musicals. • La meva desqualificació final (afortunadament) com “expert” en el tema.

3. Que no obtindran d’aquesta xerrada? • Una recepta infal·lible per “colar” amb èxit els seus projectes de recerca a qualsevol agencia finançadora. • (si tingués aquesta recepta ja hauria muntat una empresa consultora privada...)

4. Fets: Els metges i les infermeres no som bons investigadors (I) • Alguns ho son, però la majoria no (y ho sabem). • Des de la Facultat o Escola ens omplen el cap amb informació científica, però la informació per si mateixa no ens converteix en investigadors. • La majoria no hem rebut coneixements i habilitats suficients per llegir críticament un article científic o redactar un projecte de recerca.

5. Fets: Els metges i les infermeres no som bons investigadors (II) • Un bon investigador es algú que constantment està preguntant-se el perquè de las coses, generant hipòtesis demostrables i que col·lecciona i analitza dades a partir d’experiments ben dissenyats. • Es capaç, a més a més, d’explicar de manera clara, concisa i breu el que fa i perquè ho fa, i defensar-ho públicament.

6. Algunes consideracions sobre els projectes de recerca: • L’actitud • La convocatòria • El projecte • El procés de revisió • El resultat final

7. La convocatòria Un cop publicada la convocatòria, llegir-la i analitzar-la amb detall (varies vegades). Decidir si l’equip de recerca i projecte concret reuneix les condicions necessàries i suficients per ser presentat a la convocatòria. Cal remarcar que: En el principio era el verbo (projecte), después se hizo la luz (la convocatòria)

8. El projecte (I) Adaptar el projecte estrictament al format de la convocatòria. Calcular be els terminis i evitar les preses de darrera hora: La majoria dels ingredients han d’estar ja preparats i llestos, només falta cuinar el plat adequadament.

9. El projecte (II) Valorar i redactar cada apartat amb la mateixa cura, precisió, brevetat, rigor i profunditat. Ordre lògic i claredat en l’exposició. Dosi de humilitat mínima necessària.

10. El projecte (III) Pensar en el missatge i en l'audiència: Serà avaluat durament per revisors, més o menys experts en el tema, i serà finalment prioritzat per un altre grup més heterogeni d’experts, amb un pressupost per distribuir molt limitat Han d’entendre’l i situar-lo en el context adequat a la perfecció !

11. Exemple (I): La importancia del resum • BMJ rep 8.000 originals per any. • L'índex d'acceptació final es del 7%. • Els Editors rebutgen directament el 60-70% dels articles. • El 30% va a revisors externs. • La majoria de les decisionses de rebuig es prenen llegint únicament el resum del treball (abstract).

12. Exemple (II): La importancia del mètode • Conceptes bàsics com disseny de l’estudi, grandària de la mostra, possibles biaixos de selecció i altres, han de ser clarament discutits i expressats. • El pla de treball i el pla d'anàlisis de dades son altres punts fonamentals, habitualment descuidats.

13. Exemple (III): La importancia del pressupost • Es un aspecte força delicat, que exigeix encara més atenció. • Els revisors saben els costos i preus dels equips, i tendeixen a ser restrictius. • Es necessari justificar molt bé qualsevol despesa, i valorar-la en el seu preu ajustat.

14. El projecte (IV): La prova del calaix Un cop completat el projecte de recerca, deixar-lo reposar en un calaix del despatx un mínim de 15 dies. Passat aquest període de maduració, treure’l i tornar a llegir-lo de nou sencer, i de forma exhaustiva. Introduir canvis i repetir el procés en cas necessari.

15. El projecte (V): La prova TIRAT Un cop superada la “prova del calaix”, contactar amb un/una col·lega (millor amb dos) i demanar, sisplau: T’Importaria Revisar Aquest Treball?(TIRAT) Introduir els canvis positius i repetir la prova TIRAT. Si no hi han crítiques ni suggeriments positius, considerar canviar de col·legues.

16. Procés de revisió de la recerca Les ajudes a projectes de recerca s’atorguen amb freqüència després d’un procés de revisió per “parells o iguals” (peer review). (primun inter pares...) El procés de peer review no está en absolut lliure de problemes.

17. Problemes amb el peer review • Lent i costós • Una loteria? • Esbiaixat? • Es poden produir abusos • No pot detectar la existència de frau • Pot servir per millorar els projectes • Selecciona els que finalment tenen més probabilitats de rebre finançament.

18. Peer review • Es difícil trobar una alternativa al sistema de peer review. • Es com la democràcia: The least bad system • Pot intentar millorar-se: selecció de revisors, estandardització del mètode, major transparència, major anonimat, etc.

19. El projecte (V): La decisió final Les decisions finals sobre el finançament o no dels projectes acostumen a ser raonables i adequades. Es una competició molt dura i, fins a cert punt, injusta: tan real como la vida misma! Hi ha que saber “perdre”: sempre es pot aprendre quelcom nou que ens ajudi la pròxima vegada.