1 / 34

Asma i tornada a l’escola. Paper del pediatra

Asma i tornada a l’escola. Paper del pediatra. Dra. Marisa Ridao Consultori Local Torrelles de Llobregat Barcelona, 8 d’Octubre de 2009. Índex:. Múltiples guies per a uns mateixos pacients Diferents asmes? Diferents fenotips?

lorin
Download Presentation

Asma i tornada a l’escola. Paper del pediatra

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Asma i tornada a l’escola.Paper del pediatra Dra. Marisa Ridao Consultori Local Torrelles de Llobregat Barcelona, 8 d’Octubre de 2009

  2. Índex: • Múltiples guies per a uns mateixos pacients • Diferents asmes? Diferents fenotips? • Objectiu del pediatra: Control actual i minimitzar riscos de futur • Com? : - Educació, mesures no farmacològiques - Tractament de fons • Vacunes: grip estacional, grip nova • Conclusions: Treball en equip  Pla Territorial

  3. GUIA, QUINA GUIA ???

  4. Guia de Pràctica Clínica: Coneixements bàsics Educació Tractament de fons Tractament de la crisi No farmacològic Classificació Criteris pel seguiment Tractament Farmacològic Valoració resposta Criteris de Derivació Inhaladors Immunoteràpia Pacients de risc

  5. Fenotips Sibilacions persistents Asma atòpic Sibilacions persistents Asma no atòpic Sibilacions transitòries Freqüència 6 11 0 3 Edat (anys)

  6. PERCENTATGE D’ATÒPIA EN NENS ASMÀTICS SEGONS L’EDAT Dadesd’Alergológica 2005

  7. Història natural de l’asma SIBILACIONS PRECOCES TRANSITÒRIES Tabac ¿EPOC ? ASMA D’INICI EN L’ADULT ? Reactivació SIBILACIONS PERSISTENTS NO ATÒPIQUES CURACIÓ-REACTIVACIÓ SIBILACIONS PERSISTENTS ATÒPIQUES (INICI PRECOÇ) SIBILACIONS PERSISTENTS-ASMA ATÒPIC (INICI EDAT ESCOLAR) SIBILACIONS INTERMITENTS INTENSES NENES ? TABAC ? OBESITAT ? ASMA D’INICI ADOLESCENT Lactants Escolars Adolescents Adults

  8. GUIA PRACTALL, 2008 Bacharier LB. Allergy 2008; 63:5-34

  9. “Epidèmia d’asma del mes de setembre” 38 20% hospitalitzacions per asma setembre Johnston, J AllergyClinImmunol 2005;115:132-8

  10. “Epidèmia d’asma del mes de setembre” 63 - 95% de les EXACERBACIONS ASMATIQUES (PCR) S’ ASSOCIEN A INFECCIONS VIRALS EN LACTANTS I ESCOLARS: SETEMBRE RINOVIRUS I DESDE MITJANS NOVEMBRE VSR Garcia ML. RevPediatr Aten Primaria 2008; 10:653-67 Johnston, J AllergyClinImmunol 2005;115:132-8

  11. Us de montelukast per a diminuir les exacerbacions de “l’epidemia d’asma de setembre” Estudi controlat, doble cec per valorar si afegir montelukast de l’1 de setembre al 15 d’octubre modifica Les exacerbacions per asma de setembre 53% dies amb símptomes 78% visites no programades Però per què la variabilitat en la resposta…?? Johnston NW, Pediatrics 2207;120:702-12

  12. ERS TASK FORCE Brand PLP EurResp J 2008; 32:1096-110 • Recomanacions basades en l’evidència pel tractament de l’asma en el pre-escolar • Sibilacions episòdiques (virals ) • Sibilacions per estímuls múltiples: exercici, fum tabac, fred, plor • < 1 any no utilitzar corticoids • 1 a 2 anys tractament de base com a controlador de símptomes en asma persistent si te antecedents d’asma, sempre suspenent i reintroduint , si cal, donada la tendència a la remissió espontània

  13. Tractament de fons de l’asma en pediatria Tractament de l’asma • Mesures no farmacològiques • Tractament farmacològic de manteniment: • Nens de 4 o més anys (escolars) • Nens menors de 4 anys

  14. ÍNDEX PREDICTIU D’ASMA (IPA) Castro Rodríguez JA, Am J Respir CriticalCareMed 2000; 162:1403-6 ≧3 Episodis de sibilacions/any + 1 CRITERI MAJOR ó 2 CRITERIS MENORS • CRITERIS MAJORS: • Dermatitis atòpica diagnosticada per un metge • Asma en un dels pares diagnosticat per un metge • Sensibilització a un neumoal·lergè • CRITERIS MENORS: • Xiulets sense refredat • Eosinofília en sang perifèrica ≥ al 4% • Presència de rinitis al·lèrgica diagnosticada per un metge (2-3 anys) • Sensibilització a aliments (ou, llet o fruits secs)

  15. Tractament de base en menors de 4 anys Tractament de l’asma en nens de fins a 3 anys

  16. Tractament esglaonat segons el grau de control 0 - Grau de Control + Broncodilatadors d’acció ràpida a demanda 36 *Els AA-β2-AL no estan indicats per fitxa tècnica por sota dels 4 anys de edat

  17. Tractament inicial en majors de 3 anys *Revisar indicacions. #En nens de més de 4 anys

  18. Tractament esglaonat en funció del grau de control 0 - Gra de Control + Broncodilatadors d’acció ràpida a demanda 36

  19. Variabilitat de la resposta individual

  20. http://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/

  21. http://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/asma_infantil/asma_infantil.htmhttp://www.gencat.cat/ics/professionals/guies/asma_infantil/asma_infantil.htm

  22. Annexos Guia Pràctica Clínica Asma ICS • 1. Fàrmacs antiasmàtics • 2. Tècnica inhalatòria • 3. Característiques de les càmeres • 4. Tècnica per administrar immunoteràpia • 5. Consells per a la realització d’esport en nens i nenes amb asma • 6. Pla d’acció per a nens i adolescents amb asma persistent moderada o greu • 7. Com tractar una crisi d’asma al domicili? • 8. Esglaons del programa educatiu • 9. Programa d’educació grupal • 10. Diari de símptomes

  23. Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol Coneixements i habilitats mínimes que s’han d’assegurar en el procés educatiu: • Conèixer que l’asma és una malaltia crònica que necessita tractament a llarg termini. • Conèixer la diferència entre inflamació i broncoconstricció i els diferents fàrmacs. • Reconèixer els símptomes de la malaltia. • Saber fer servir bé els inhaladors. • Identificar els desencadenants i saber evitar-los. • Monitorar els símptomes i en alguns pacients el FEM o FEV1. • Reconèixer els signes i símptomes d’empitjorament. • Saber actuar davant un empitjorament dels símptomes per a prevenir una crisi. PLA D’ACCIÓ PER ESCRIT

  24. Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol • PRIMER ESGLAÓ: CONTROL MÈDIC DE LA MALALTIA. Es imprescindible per a totes lesfamílies. • Entendre el diagnòstic d’asma. • Adquirir coneixements bàsics sobre l’asma i el seu tractament. • Estimular a fer vida normal. • Tècniques d’inhalació correctes. • Reconeixement de símptomes i signes d’alarma. • Mesures generals d’evitació, incloent tabac.

  25. Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol • Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol • PRIMER ESGLAÓ: CONTROL MÈDIC DE LA MALALTIA. Es imprescindible per a totes lesfamílies. • Entendre el diagnòstic d’asma. • Adquirir coneixements bàsics sobre l’asma i el seu tractament. • Estimular a fer vida normal. • Tècniques d’inhalació correctes. • Reconeixement de símptomes i signes d’alarma. • Mesures generals d’evitació, incloent tabac. • SEGON ESGLAÓ : CONTROL COMPARTIT. El pot aconseguir la majoria de famílies • Ampliar coneixements sobre asma. • Compartir finalitats i fites, així com modificació estils de vida. • Evitació desencadenants específics. • Fer servir el FEM, i ensenyar a interpretar registres. • Control precoç de la crisi a casa.

  26. Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol • Educació del nen asmàtic: Autonomia  Autocontrol • PRIMER ESGLAÓ: CONTROL MÈDIC DE LA MALALTIA. Es imprescindible per a totes lesfamílies. • Entendre el diagnòstic d’asma. • Adquirir coneixements bàsics sobre l’asma i el seu tractament. • Estimular a fer vida normal. • Tècniques d’inhalació correctes. • Reconeixement de símptomes i signes d’alarma. • Mesures generals d’evitació, incloent tabac. • SEGON ESGLAÓ : CONTROL COMPARTIT. El pot aconseguir la majoria de famílies • Ampliar coneixements sobre asma. • Compartir finalitats i fites, així com modificació estils de vida. • Evitació desencadenants específics. • Fer servir el FEM, i ensenyar a interpretar registres. • Control precoç de la crisi a casa. • TERCER ESGLAÓ: AUTOCONTROL I CONTROL EN FAMÍLIA. Només algunes famílies. • Ampliar coneixements sobre asma. • Registre de símptomes en el domicili. • Maneig del FEM a casa. • Fer servir els plans d’autocontrol a domicili. • Presa de decisions autònomes positives en el control de l’asma.

  27. Mesures no farmacològiques Tractament de l’asma: Mesures no farmacològiques • Recomanar deixar l’hàbit tabàquic durant l’embaràs , i Evitar el tabaquisme passiu del nen a qualsevol • edat • En els casos en que s’hagi demostrat la implicació d’un al·lergen cal aconsellar les mesures d’evitació adients • Recomanar evitar l’exposició altres factors mediambientals desencadenants de la malaltia • Actualment l’asma està inclosa en les malalties cròniques en les quals es recomana la vacunació antigripal anual. A B D D

  28. Conclusions de l’informe AEP

  29. Grups de risc de la grip pandèmica

  30. Incidència setmanal i aïllaments virals (Espanya, 2008-2009)

  31. Propostes per l’Atenció Primària: • Tenir ben identificats als asmàtics que portem i conèixer el seu grau de control de la malaltia (llistat d’asma, llistat receptes cròniques, llistat nens tributaris de vacuna antigripal..) • A l’estiu valorar a qui cal citar per decidir si caldrà iniciar tractament de fons a l'iniciï del curs escolar entre els que no es controlen a nivell hospitalari i a aquests revisar cites i pautes • Educació: S’han d’aprofitar les vistes per qualsevol causa, el PNS, les visites per demanar medicació o per administrar immunoteràpia • Proposar vacuna antigripal als que pertanyin al grup de risc • Treball en equip amb infermeria però també amb el nostre centre de referència

  32. Projecte de Pla Territorial Comunitari d’atenció al nen amb asma

More Related