Els trastorns sexuals

1. Els trastorns sexuals Treball de psicologia Alex Ruiz Manel Serena

2. Els trastorns sexuals • Els trastorns sexuals, són trastorns que alteren el comportament del subjecte, en qualsevol de les fases sexuals. • Aquest trastorns sexuals, es divideixen en classes, segons la seva evolució i els seus símptomes. Qualsevol impediment físic, psicològic o social que dificulta les relacions sexuals Difusions sexuals Trastorns sexuals Alterament extremat del comportament sexual Parafílies

3. Trastorn de l’orgasme • Variants del trastorn • Estudisrelacionats • Trastornsassociats • Gènesi del trastorn • Tractamentpsicològic • Tractamentfarmacològic

4. Trastorn de l’orgasme • És l’incapacitat d’arribar a l’orgasme, tot hi haver-hi una estimulació adequada. • Aquest trastorn té diverses variants, que el classifiquen segons en el moment que apareix: T.O. Primari mai ha arribat a l’orgasme Trastorn de l’orgasme T.O. Secundari apareix després d’un període de resposta normal T.O. Estacional no arriba a l’orgasme depenen la situació o l’estimulació T.O.E. Coital Només en la dona

5. Estudisrelacionats • El trastorn de l’orgasme efecte entre el 16% i el 30% de la població femenina. • Només efecte el 8% de la població masculina. • Efecte a un 7.22% de la població total.

6. Trastorns associats • Només en el cas de l’home trobem trastorns relacionats. L'ejaculació precoç i l’impotència que impedeixen una estimulació i excitació prolongada. • En el cas de la dona no es registren trastorns relacionats.

7. Gènesi del trastorn • En el cas de les dones, apareix per por a quedar embarassada, un rebuig el company sexual, un sentiment de culpa per tenir un impuls sexual o problemes físics (lesions medul·lar). • En el cas dels homes, s’origina per un autocontrol excessiu durant l’acte sexual, i que per tant, origina un sentiment de vergonya i culpa. • També, aquest trastorn pot derivar al ingerir certs fàrmacs, hormones o antidepressius.

8. Tractamentpsicològic • En les dones es tracta fent exercicis d’auto coneixement del cos amb el programa de Lo Piccolo i Lobitz, que consisteix en: 1. observar el propi cos i genitals. 2. auto explorar els genitals. 3. localitzar les zones que provoquen més plaer. 4. auto estimular aquestes zones. 5. masturbar-se amb un vibrador. 6. focalització sensorial no genital. 7. masturbar-se amb presencia de la parella. 8. focalització sensorial genital. 9. practicar el coit.

9. Tractament psicològic • En el cas de l’home, es tracta amb un programa d’entrenament de l’auto estimulació. • Després ha de fer exercicis amb la parella: 1. masturbar-se en presencia de la seva parella. 2. ejacular amb l’estimulació de la parella. 3. ejacular el més a prop possible de l’entrada vaginal. 4. estimular-se durant la penetració amb moviments progressius de la dona, que ha d’estar en la posició superior.

10. Tractamentfarmacològic • Només en el cas de l’home trobem aquest tipus del tractament. • Els ISRS (antidepressius inhibidors de la recaptació de serotonina), han demostrat retardà l’ejaculació masculina. • Si el tractament amb ISRS és continu, trobem que l’home pot començar a controlar la freqüència i el moment en que vol practicar l’acte sexual.

11. Trastorn del desig sexual • Variants del trastorn • Estudisrelacionats • Trastornsassociats • Gènesi del trastorn • Tractamentpsicològic • Tractamentfarmacològic

12. Trastorn del desig sexual • Consisteix en la pèrdua del desig sexual i de la seva pràctica. • En alguns casos, també es presenta com aquell que fa que l’afectat li arribi a tenir fàstic al sexe. • És preocupant, ja que , normalment, ve associat a un trauma. • Hi ha dos variants d’aquest trastorn: T.D.S hipoactiu falta de fantasies i desitjos sexuals Trastorn del desig sexual rebuig complet de tot acte relacionat amb el sexe, ja que aquest, els hi provoca malestar Aversió sexual

13. Estudis relacionats • En el 2006 es va calcular que 1 de cada 3 dones l’havien patit. • Afecta al 16% de les dones de menys de 49 anys. • Afecta al 42% de les dones de més de 50 anys. • En el cas dels homes, afecta entre un 1% i un 15%.

14. Trastornsrelacionats • És relaciona amb el trastorn de l’orgasme, que pot ser l’originari de la falta de ganes. • Hi ha trastorns del desig que són just al contrari de la falta de ganes. La “nimfomania” i la “satiriasis”. • Són trastorns que impliquen una obsessió i necessitat pel sexe.

15. Gènesi del trastorn • L’origen dels trastorns del desig sexual el trobem en diferents causes: ja siguin físiques o psicològiques. Causes psicològiques Un nivell d’autoestima molt baix que li pot originar depressió, estrés o ansietat Trastorn del desig sexual Causes físiques Dependència cap a l’alcohol o als psicofàrmacs o un nivell de testosterona baix.

16. Tractamentpsicològic • Es recomana fer teràpia de parella abans d’iniciar un altre tractament. • Consisteix en fer desenvolupar a la parella una via de comunicació sense secrets ni vergonyes. • En certes ocasions, posteriorment a la teràpia, la parella ha d’assistir a teràpies sexuals. • És un tractament lent però reforça la seguretat de la parella i fa créixer el desig sexual.

17. Tractamentfarmacològic • S’ha desenvolupat uns pegats que contenen testosterona que fan que el nivell de testosterona pugi i el pacient mostri més seguretat, facilitat i ganes per les relacions sexuals. • el Bupropion (un antidepressiu utilitzat en els edictes a la nicotina) dona bons resultat amb les dones.

18. Trastorn de la excitació sexual. • En la dona • En l’home • Trastorns associats • Tractament en ambdós casos • Anàlisi d’un cas

19. Trastorn sexual de la excitació en la dona • Incapacitat d’obtenir lubricació i l’absència persistent de la sensació de plaer. • Tumescència. • Pot ser mantingut o adquirit, fins hi tot adquirits només amb un company. Epidemiologia • Es considera que 5 de cada 30 el pateixen o l’han patit alguna vegada.

20. Causes: • Educació restrictiva • Desconeixement del propi cos. • Períodes d’evolució de la dona. • Malaltia hormonal • Ingestió d’algunes substàncies o medicaments (menys freqüent)

21. Trastorn sexual de la excitació en l’home • Dificultat o incapacitat per a aconseguir la erecció. • Absència de la sensació de plaer. Epidemiologia • És un trastorn molt present a les vides dels homes. • Del 10 al 20 per cent de la població activa sexualment.

22. Causes: • Ansietat, estrés, tensió. • Problemes circulatoris o malalties diverses. • Baixos nivells de testosterona • Priapisme (més freqüent) • Avançada edat

23. Trastorns associats: • Trastorn del desig sexual inhibit. • En l’home  ejaculació precoç. • En la dona  trastorn orgàsmic. •  disparèunia.

24. Tractament en ambdós casos: • Teràpia dividida en quatre parts. • Teràpia psicològica individual. • Tractament farmacològic • tractar problemes física amb antibiòtics. (Dona) • administrar testosterona (si n’és la causa)(Home) • viagra (Home) • injeccions de trimix • Tractament bio/neurofeedback • Teràpia de parella

25. Anàlisi d’un cas • Subjecte: home, 64 anys, casat, jubilat, viu amb la seva dona • Motiu de la consulta: dificultat per aconseguir una erecció i dificultat per a la penetració • No hi ha cap patologia existent, ni anomalia física. • Antecedents: ex-fumador intens, consumidor d’alcohol • Dades: ha patit algunes crisis nervioses i de parella

26. Trastorn sexual per dolor • - disparèunia masculina • - disparèunia femenina • - vaginisme

27. Disparèunia • Masculina: • dolors o molèsties abans, durant i després de la relació sexual. • Pot ser causada per: • Malalties de transmissió sexual • Prostatitis • Infeccions del sistema urinari. Epidemiologia • Als EEUU un 3% de la població activa sexualment ho pateix.

28. Disparèunia • Femenina • dolors o molèsties abans, durant i després de mantenir relacions sexuals. • Pot ser causada per: • Períodes evolutius de la dona. • Conseqüència de la utilització del DIU • Malalties de transmissió sexual Epidemiologia • Un 15% de la població femenina són diagnosticades de disparèunia profunda.

29. Vaginisme • Contraccions esporàdiques i sobretot involuntàries dels muscles vaginals, cosa que interromp el coit i dificulta molt les relacions sexuals. • Pot ser causat per: • Tensió o ansietat davant la penetració. • Experiències sexuals negatives. • Educació restrictiva. • Falsa informació de les relacions sexuals.

30. Estudi d’un cas (disparèunia) • Subjecte:una parella jove, ella de 28 i ell de 32 • Descripció del problema: presència d’una coïssor a la zona de la pelvis interna i a la zona pública. • No hi ha anomalia física ni infecció. • Ella pateix crisis nervioses. • Problemes de parella

31. Estudi d’un cas (vaginisme) • Subjecte:dona de 26 anys. • Descripció del projecte:no pot mantenir relacions sexuals ja que se li fan horribles, però només en el moment de la penetració, ja que li venen al cap unes idees “raríssimes” tal hi com ella ho descriu, i es posa molt nerviosa. • No hi ha patologies, ni anomalies físiques. • No hi ha antecedents de cap malaltia.