Sardana i Independència

1. Sardana i Independència Conferència Arenys de Munt, 12 d’abril 2013 Josep Sort i Jané (Universitat Ramon Llull)

2. SARDANA I INDEPENDÈNCIA • Des de Pep Ventura (1817-1875) • A Sardanes x la Independència • 2013

3. PEP VENTURA (1817-1875) • No, no és una parada de metro, només. • Va ser l’innovador de la sardana i renovador de la cobla. • Autor d’uns 2000 temes musicals

4. SARDANES X LA INDEPENDÈNCIA • Sectorial de l’Assemblea Nacional Catalana, presentada a Cornellà de Llobregat, el passat 3 de març

5. Guió de la Conferència • Reflexióteòrica sobre les NacionssenseEstat • El cas català:l’evolucióparal.lela entre la sardana i la voluntatd’independència del poblecatalà. • Gransperiodeshistòrics • Esdevenimentscabdals • Vídeos • “La Sardana” de Joan Maragall (1894) • “Catalans a l’Alcàrria” de JoaquimSoms (1937)

6. Reflexióteòrica • La manca d’estatalitat, o com es diu ara, d’estructuresd’estat, obliga a mobilitzarelements de la societat civil per defensar i promoure una identitat de poble o de nació. • Les nacionssenseestat recorren en aquestsentit al folclore, la cultura popular, la llengua, com a agents de socialització i fer de contrapoder alsprocessos de centralització i d’assimilació.

7. El cas de la Sardana • En el cas de la Sardana, és un exempleclaríssimd’unaexpressió de cultura popular d’àmbit regional que amb el pasdelsanysesdevé una dansa nacional, i un element referencial de tot un poble. • És un procésparal.lel al de la presa de consciència política del poblecatalà, que passa del provincialisme, al regionalisme, després a l’autonomisme i finalment a l’independentisme.

8. El valor afegit de la Sardana • El debatacadèmic sobre la instrumentalització de la Sardana perpartd’undeterminat sector social, que l’usaper a profitpropi amaga el valor afegit que té, i que és el que li permetreeixir i expandir-se. • Si noméshaguésestat un instrumentpolític, el seu impacte social, emocional, cultural, hauriaestatmoltmésreduït.

9. El valor afegit de la Sardana • ¿Realment va ser per la voluntathegemònica o política d’unsquants que la sardana es va imposargairebépertot el territoricatalà i suposadament en detrimentd’altresdanses? (Lluís Subirana, 31.05.2010)

10. El valor afegit de la sardana • ¿No hitenen res a veureelsseusvalorssimbòlics, lúdics i identitaris tan abastamentlloatsperpersonalitats de totselsàmbits: musicals, culturals, literaris, polítics, cívics, etc?

11. El valor afegit de la Sardana • “Jo crec que sí, i molt. Possiblementperaixò es mantében viva en plesegle XXI i sense que cap voluntat, ni hegemònica ni política, l’hagiprotegitpasmassa”. • (Lluís Subirana, 31.05.2010)

12. El valor afegit de la Sardana • En defintiva, la Sardana, ha reeixit, mésenllà del seuimpuls inicial perpart de determinatssectorssocials, de consolidar-se i expandir-se, perquè incorpora un seguitd’elementsreferencials que connectenamb el poble. I aquestaconnexiól’arrelaprofundament. • El fetsardanísticés un elementrellevant de socialitzaciód’unacomunitat humana determinada, la catalana, que s’hisent identificada.

13. El fetsardanístic, com a fenomensociològic • La cultura de la sardana ha crescut i s’hadesenvolupatsovint en situacionsproudifícils, i en elles ha actuatcom un referentd’altresexpressions que no es podienexercirlliurement, sobretot en etapes de repressió, de dictadures.

14. El fetsardanístic • La cultura de la sardana és una expressiógenuïnad’auto-organització popular, de base local, moltarran del poble. I aquestarrelament en constitueix la sevaforça.

15. El fetsardanístic: Dades • 50.000 sardanescompostes • 2.000 compositors • 300 entitatssardanistes al Principat, unes 60 a la CatalunyaNord i d’altres a Andorra • 3.000 activitatssardanistestenenllocanualment (aplecs, concursos, diades, ciutatspubilles, etc.). • Auto-organització (Federació, Unió …)

16. Elementsreferencials • A banda de la sevarellevància popular, que és la que permet que cada setmana se celebrin multitud d’activitatssardanístiquesarreu del territori, la sardana ha proporcionat al poblecatalàalgunsdelsseuselementsreferencials. Algunes de les sardanesmésexitosessónconsideradesveritableshimnespatriòtics del poblecatalà.

17. Elementsreferencials • “La Sardana” de Joan Maragall (1894) • La “Santa Espina” (1907) ambtextd’ÀngelGuimerà i música del Mestre Enric Morera. Una peça que esdevé un referentpatriòtic en momentsd’opressió política. Un referentafirmacionista, principalment.

18. Elementsreferencials • Una sardana amb una connotació especial és la de “Catalans a l’Alcàrria”, composta al front militar, l’any 1937, perJoaquimSoms, nat a Pineda de Mar, i morttotrecentment. Es va convertir en un himnedelssoldatscatalans que lluitaven al front del centre.

19. L’independentisme i la sardana • Les primeres organitzacionsindependentistes van apostar decididamentper la sardana

20. L’independentisme i la sardana • En publicacionsindependentistes es convoca quasi cada cap de setmana a participar en aplecssardanístics, que entre altres, servienper a la socialització i a la fidelització i la propaganda política. • Sovinthihavia una “doble pertanyença” a entitatssardanistes i independentistes.

21. Les dictadures i la sardana • Identificada claramentamb el moviment catalanista, les dictaduresespanyolesdelssegle XX, intentaran manipular-la i apropiar-se-la, com a símbol de regionalismo bien entendido. • Però, semprehihaurà una desconfiançasubjacent. • Moltesactivitatsindependentistes se celebraven, entre d’altres sota el paraiguad’entitatssardanistes.

22. L’altraresistència • Segonsalgunsautors, entre1941 i 1949, és a dir en el primer període del franquisme, es crearen unes 500 collessardanistes. • Clarament es tractavad’una forma solapada de “continuar la lluita” permitjàd’altresvies. • Moltesd’aquestescolles van viure una existènciaprecàriafinsalsanys 60, quan es va començar una certaliberalització

23. La situació actual • En elsdarrerstrentaanys el fetsardanístic no ha gaudit de moltamésllibertat, però, ha vistcomaltresexpressions de cultura popular li feien la competènciacom a referent.

24. La situació actual • És el cas delscastellers, les colles de diables, que han atret gent moltjove i s’hanexpansionatmésenllàdelsseusterritorisd’origen, com en el seumoment va fer la sardana.

25. L’independentisme, avui • Peròambl’auge de l’independentismedelsdarrerstemps, ésevident que la intersecció entre sardana i independentisme es va incrementant.

26. La sardana, avui • El repte està en com la sardana es pot acomodar al nou repte de la Catalunyaindependent, evitantcaure en un oficialismeempobridor i burocratitzat.

27. Conclusió final • En una paraula, promoureaquellselementsreferencials que li han permès al llarg del segle XX ser un delsfonaments de la identitat catalana, d’aquells que ens han ajudat a rescatar el país delsseusmomentsméscrítics.

28. Cloenda • I nomésperaixò ja mereixmés que un reconeixement. MOLTES GRÀCIES!!!!