Suport a l’emprenedoria a l’àmbit de les activitats físiques i esportives.

1. Suport a l’emprenedoria a l’àmbit de les activitats físiques i esportives.

2. Entitats impulsores i col·laboradores Entitat Organitzadora Entitats Impulsores Entitats Impulsores

3. Antecedents

4. Desembre 2009. Primer dossier gràfic de Suem la Samarreta i ens mullem contra l'atur. Desembre de 2009. • Febrer 2010. Acord de col·laboració entre l'Ajuntament de la Llagosta, L'Agrupació d'Industrial del Baix Vallès i Escola Sant Gervasi. 15 de febrer de 2010. • Setembre 2010. Prospectiva del sector d'Activitats Físiques i Esportives. • Març 2011. Pla Operatiu Abreujat 2011-2012. • Juliol 2011. Conveni de Col·laboració amb Escola Sant Gervasi. • Setembre 2011. Impartició de 3 accions formatives per aturats en col·laboració amb el SOC • Gener 2012. Acord de col·laboració amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental. Conveni d'Adhesió de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. • Març 2012. Conveni d'Adhesió de la Federació de Cooperatives i Coop57. • Juliol 2012. Projecte Innovador amb la Diputació de Barcelona. • Març 2013. Acord de col·laboració amb l’Associació Catalana de Gestors esportius Professionals.

5. Més formació i qualificació pels joves a l’àmbit de les activitats físiques i esportives.

8. Prospectiva del sector de les activitats físiques i esportives.

13. Fortaleses • Augment constant de la pràctica de l'esport i de l'activitat física. • Sòlida xarxa d'equipaments públics i privats i d'empreses que les gestionen. • Augment de diversificació (més esport) i especialització (més nivells) de l'activitat esportiva i física. • Potencialitats i capacitats diverses a partir del territori per a l'especialització de l'activitat: esport i turisme, esport i família, esport i salut. • Entorn i clima privilegiats per la pràctica d'activitats física i esportiva i potencial per complementar-ho amb altres activitats (culturals i gastronòmiques) duran tot l'any. • Valor social de l'esport (l'esport més enllà dels beneficis físics de la seva pràctica, també tenen acompanyats uns beneficis socials, traduïbles en l'adquisició d'uns hàbils socials, que positiven la convivència comunitària i la integració social.

14. Debilitats • Manca d'una visió de l'activitat esportiva com a generadora d'activitat econòmica i d'ocupació. • Manca d'una visió transversal de la promoció de l'activitat esportiva en l'àmbit social (esports, promoció econòmica, turisme, salut, educació i serveis socials). • Dificultat de creixement sense un major professionalització. • Dificultats per consolidar una carrera professional entre determinades activitats professionals. • Dificultats per formalitzar i fer rendible l'esport a l'aire i l'activitat física inconscient.

15. Oportunitats • Potencial de creixement de l'activitat física i l'esport en determinats segments d'edat i col·lectius i iniciació, joves, dones i gent gran. • Potencial per definir nova oferta i de creixement en l'activitat física i esport associada al turisme i salut. • Professionalització i estructuració dels mercats en creixement. • Potencial per transformar en activitat econòmica el creixement de les curses populars i proves massives. • Valor econòmic associat a les activitats paral·leles als esdeveniments esportius i activitats física.

16. L’esport a la premsa.

17. La Vanguardia: 2 desembre 2012 • "La pràctica de l'esport com a oportunitat de negoci". • Catalunya concentra el 80% de les empreses del sector esportiu espanyol. El volum d'esportistes creixerà en un 10% en els propers anys. • SportLover: entenen l'esport com una filosofia. Cada vegada són més les persones en Catalunya, Espanya i Europa que estan integrat l'esport en les seves vides. • Per als experts, la integració de les TIC'sa l'esport es una altra de les tendències de futur: "Hi ha infinites possibilitats de negocis en terrenys com les aplicacions mòbils". • Nous col·lectius: la família i les persones majors. • Capacitat d'adaptar-se, ser flexibles i obrir la possibilitat a la col·laboració amb altres empreses.

18. Nous àmbits, nous sectors, noves visions, nous negocis.

19. Esport i empreses. Cada vegada més empreses s'estan adonant del benefici d'oferir als seus empleats gimnasos on entrenar-se i assessoria en qüestions de salut, a més de potenciar activitats externes, període no laboral, destinades a la recerca d'un estil de vida saludable.

20. Novartis • Té implementat un programa denominat "Be healthy" en anglès "sigues sa", pretén ajudar els seus treballadors a tenir un paper actiu en la gestió de la seva salut, a través de quatre pilars: • Move(exercici físic), • Choose(triar l'alimentació sana), • Know(conèixer cadascún dels paràmetres de salut) i • Manage(gestió del temps). • Ofereixen als seus treballadors classes de fitness, pilates, cicle indoor, abdominals i cros fitgym, entre altres. La companyia subvenciona els empleats en maratons populars. A l'última mitja marató de Barcelona van participar 146 corredors de Novartis.

21. Mahou –Sant Miguel • Per contrarestar els problemes de salut originats pel sedentarisme, promou l’exercici i regular continuïtat, ofereixen a la seva plantilla tallers-escola d'esquena que duren tres dies i propostes de reeducació postural. • Es va crear el Club de la Caminada, per promoure la marxa, entre altres activitats. Un estudi recent del Consell Superior d'Esports que va entrevistar gairebé el 90% de la plantilla, en què es comparava treballadors que participen e el programa amb treballadors que van optar per no fer-ho, va detectar que els primers tenien millor indicadors de salut.

22. L’ús de l’entorn i els espais naturals

23. El besòs • El Besòs, amb un curs de 17,7 km, neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. La seva conca procedeix dels termes municipals d'Aiguafreda, Figaró-Montmany, la Garriga, les Franqueses del Vallès, Canovelles, Granollers, Montmeló i Mollet del Vallès, però, pròpiament, discorre pels de Parets del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs.   • La muntanya, que envolta la conca amb espais d'interès natural (Collserola, Sant Llorenç de Munt, els Cingles de Bertí, el Montseny i la Serra de Marina). Les planes del Vallès, amb una important i continuadament creixent implantació urbana i industrial, i la desembocadura, que té un caire totalment urbà dins l'Àrea metropolitana de Barcelona. • Es va crear el Club de la Caminada, per promoure la marxa, entre altres activitats. Un estudi recent del Consell Superior d'Esports que va entrevistar gairebé el 90% de la plantilla, en què es comparava treballadors que participen e el programa amb treballadors que van optar per no fer-ho, va detectar que els primers tenien millor indicadors de salut.

24. Serralada Litoral • La Serralada de Marina constitueix una cadena muntanyosa que s'estén de SW a NE amb una altitud moderada que mai no sobrepassa els 600 m d'altitud. • Les dues principals conques hidrogràfiques són la del riu Besòs i la riera d'Argentona que sobrepassa els 5 km de longitud. • La població actual a l'entorn del parc, estimada en uns 350.000 habitants, està desigualment distribuïda perquè en un 75 % s'escampa sobre el vessant del Maresme i la resta sobre la vessant del Vallès. • La millora de les comunicacions tant al vessant del Maresme com al Vallès ha propiciat un fort increment de les residències principals que fins fa ben poc eren de segona residència. • Es practiquenesports de muntanya, vol amb ultralleuger i parapent i itineraris amb cavall i bicicleta, són de les activitats esportives i de lleure que es poden practicar al parc. La proximitat de grans nuclis de població i de la gran metròpoli de Barcelona afavoreix la implantació d'una important oferta recreativa

25. Les TIC’s, les aplicacions mòbils

26. El món de les APPS.