170 likes | 365 Views
@GOL. Nº16 SETEMBRE 2000. BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE FUTBOL AMB BOTONS. SUMARI. . pàg. 3. La Copa 2000 ja té amo. EDITORIAL... pàg. 2. ARBITRATGES... pàg.4. el Mercenaris. NOTICIES... pàg. 5. COMENÇA LA LLIGA: 3ª DIVISIÓ pàg. 8.
E N D
@GOL Nº16 SETEMBRE 2000 BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE FUTBOL AMB BOTONS SUMARI . pàg. 3 La Copa 2000 ja té amo EDITORIAL...pàg. 2 ARBITRATGES... pàg.4 el Mercenaris NOTICIES...pàg. 5 COMENÇA LA LLIGA: 3ª DIVISIÓ pàg. 8 El Mercenaris es proclama campió de Copa en una final disputadíssima contra el Tocornal. El Nissaga, el gran candidat al títol, i l’Sporting expert en partits decissius quedan semifina- listes EL “GHEROPA” CAP A REUS... pàg. 9 En David Aquilina consagrat entre els millors al aconseguir endur-se el prestigiós trofeu El Pingu deixa KO Barcelona P.C. MILAN ENTREVISTAT “Sí, és cert que sóc un monins, però no puc fer res per evitar-ho...” pàg. 12 i 13 BOTOROTIC i C.S.I. nous equips de primera En Joan Servian (Botorótic) i l’Iñigo Segura (C.S.I.) aconsegueixen en les promocions l’ascens a la divisió d’or. pàg. 6 TORNEIG DENVER pàg. 11 PIRABOGRAMA pàg.15 LA FRASE HUMOR... pàg.16 EL RAMPONE CONQUEREIX EL “VIII MASTERS” En Rampone s’imposà per 7 a 2 en la final al Previ Yokasta en un dels tornejos amb més prestigi on solament els 16 primers del rànking tenen dret a participar-hi. pàg. 7 ARTICLES: “LA BARRERA”pàg. 8 “LA TRIANGULACIO”pàg. 10 1
EDITORIAL Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL Un historiador, en J. Jackson, va escriure : “Molt sovint els pobles, imposats per uns anhels i uns ideals estableixen metes i s’esforcen per assolir-les. A aquesta etapa se la denomina ‘Era de la Fe’ i ve acompanyada de progrés en tots els aspectes, descobriments i invents. Un cop assolides aquestes metes i aquests ideals ve una segona etapa de disfrut de tot el progrés obtingut. A aquesta segona etapa se la denomina “Era de la Raó”, a la que posteriorment acompanya la decadència, si no s’estableixen noves metes i nous ideals. Tots nosaltres, els botonaires, fa algun temps disfrutàvem del nostre joc favorit a la clandestinitat de la nostra llar, i potser alguns privilegiats, amb un reduït nombre d’amics amb la mateixa afició. Durant aquest llarg parèntesi entre la nostra infantessa i l’haver conegut l’Associació ens hauriem tornat boixos de joia per trovar amb qui jugar un simple partit de botons. De cop, un afortunat ida vem trobar un grup de botonaires com nosaltres, una Associació. Com un explorador sense aigua en meitat del dessert vem trobar el nostre petit oasis on saturar la nostra sed de jugar, i jugar fins sentir-nos normalitzats. Ara ja no anàvem a merceries a comprar botons disimuladament, eludint la resposta quan ens preguntaven “És per jugar?”. Ara podiem presumir de ser de ser membres d’una associació que ens omplia d’orgull. Ja no era una excentricitat, una follia o manca de maduressa. Jugàvem a botons i presumiem d’això. Feiem el que ens agradava ‘i punto’. Amb el temps vem començar a millorar el nostre joc, els nostres equips, i potser l’habilitat de fer-nos nosaltres mateixos els nostres estimats botons. I un bon dia vàrem descobrir que èrem ‘bonissims’. “I com és possible que un jugador tan bo com jo perdi partits?”, ens deiem. Llavors ja no disfrutàvem tant jugant, llavors patiem, i a mesura que cada cop era més difícil obtenir els justos triomfs que merexiem va començar a creixer el nostre descontent, el nostre dessencis. Potser la sobrevaloració en vers de nosaltres mateixos, potser el no aconseguir un ‘misserable trofeig’ per lluir amb orgull, potser el aconseguir masses i no resistir el fet de que sempre no es pot guanyar, o potser el ser superats per ‘gent novata’, ‘que vindre després’, potser tot això i d’altres coses ens varen refredar. Quan a l’antiga Roma un heroi arribava triomfal, mentre desfilava pels carrers entre vítors i aplaudiments, al seu costat anava un lacai que aguantava damunt del seu cap la corona de llorer, símbol dels vencedors, i mentre desfilaven li repetia un i altre cop “Recorda que ets un home”. Quin gran consell. Fer-nos tocar de peus a terra per comprendre l’inmensa sort de tenir companys amb qui jugar, i uns dies guanyar, i d’altres perdre. La nostra associació és nostra i serà el que volguem fer d’ella. Pot ser una illa d’esbarjo on véncer l’estrés i el cansanci, una ‘Font de l’Eterna Joventut’, un paradís dels botons on ser un ‘malalt pels botons’ és una virtut, en fí, el ‘Setè Cel’ de tot botonaire, però tot això ho tenim de crear dia a dia, perque hi ha una llei eterna la de les ‘Causes i els Efectes’ , que inexoràblement es cobra el seu tribut. Aquesta llei no pot ser burlada de cap manera, i allò que colectivament hi plantem, colectivament hi recollirem. Una nova temporada comença, una nova oprtunitat per gaudir del nostre joc favorit, d’enfortir amistats i de conèixer a nova gent. Afrontem-la amb el millor dels ànims i disfrutem plegats, i que sigui per molts anys, i que hin hagi molts, i molts triomfs, i que aquests triomfs siguin els vostres. El Secretari, Ricart Jaumandreu 2
COPA 2000 Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL La nova fornada de jugadors dóna la cara en la Copa. El Mercenaris, encara no sortint com a favorit ha arribat a la fase final molt segur i fent un joc esplèndid, on ha tingut d’el·liminar al Previ Yokasta, a l’I.C.K. i a l’Sporting, tots tres equips dificilíssims de noquejar. L’altra finalista, el Tocornal, ha hagut de desfer-se’n del Botó d’Ancora, el R. Saeta i del màxim candidat a guanyar la Copa, que era el Nissaga, guanyador de l’any passat. La final va ser disputadíssima fins el tercer gol del Mercenearis, donant-li la suficient confiança per realitzar un joc totalment ofensiu, arribant a un marcador final de 5 a 4 favorable al Mercenaris, el que li permet complir un dels seus compromisos El MERCENARIS el nou 'Rei de Copes' El gran candidat, Nissaga, el·liminat en semifinals. El Tocornal, a punt de culminar una temporada quasi perfecta. personals, que era guanyar un torneig i d’aquesta manera poder entrar en la història de l’A.C.F.B. per la porta gran essent un dels campions de Copa. LES FRASES MERCENARIS: “DESPRÉS DEL TERCER GOL DAVANT EL TOCORNAL LES COSES VAN ANAR RODADES” “GUANYAR UN CAMPIONAT ERA UN DELS MEUS DESSITJOS...” TOCORNAL: “HA ESTAT UNA LLÀSTIMA DEIXAR ESCAPAR UNA OCASIÓ COM AQUESTA...” NISSAGA: “A PART DEL ‘BOTÓ PRESTIGI 99’, FA MOLT TEMPS QUE ESTIC AL ‘DIQUE SECO’...” Hitòria El Pirabo va ser el primer campió d’aquesta nova modalitat de competició, que fins la temporada 95-96 no es va implantar, guanyant la primera Copa disputada, davant del magnífic Botofumeiro. L’Almívar i el Nissaga han estat els que més fases finals han disputat. Fins ara el campionat de Copa havia estat molt raonable, pel que fa als seus guanyadors, només un ‘segona’ com era el Nissaga la temporada 97-98, va ser sorpressa, i ‘relativa’ ja que en Beto Monje (Nissaga) ja tenia una dilatada experència en finals, però aquest any la incursió d’un ‘segona’ (Tocornal) a disputar la final, més un Mercenaris que en lliga no ha trobat la comoditat necessària han donat la sorpressa. Ara sembla que una nova generació de botonaires s’impulsi en competicions importants, com en aquest cas el Mercenaris i el Tocornal, i una petita representació dels veterans sembla que resisteixi a ser enretirats a l’ombra dels campions. temp. campió sots-campio semifinalistes 95-96 PIRABO BOTOFUMEIRO Array i Nissaga 96-97 ALMIVAR BRASILIA I.C.K. i Dinamo 97-98 NISSAGA SATURNINO Rampone i Almívar 98-99 ALMIVAR ARNUFE Nissaga i Botofumeiro 99-00 MERCENARIS TOCORNAL Nissaga i Sporting 3
A.C.F.B. Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL El Comité de Competició es possa en marxa el jutge El Comité de Competició es possa en marxa, encapcelat per l’Anselm Lamota (B.d’Ancora) i Carlos García (Spartakus), els que intentaran mantenir l’ordre de la competició. Ja han estudiat varis punts sobre un reglament disciplinari i esportiu que donarà una bona base per la qual regir-se. L’àrbitre (tercera opinió) ni sanciona ni s’imposa, si no que intervé a petició d’un dels jugadors, evitant discussions ARBITRATGE DE LA VII LLIGA A.C.F.B. Temp. 99/00 L’arbitratje ha estat sempre tema de controvèrsia. Les discussions, per diferents apreciacions en jugades en partits, que en uns inicis es produien, varen portar la figura de la tercera opinió, cosa que més endavant es va veure la necessària incorporació d’aquesta tercera persona pel bon funcionament dels partits, no per sancionar, si no per evitar possibles discussions. Des de fa dues temporades s’ha fet obligatori en partits de lliga, però s’ha vist que hi ha gent més predisposada que altres en participar i fer d’àrbitre. També s’ha de dir que la disponibilitat de temps condiciona molt en involucrar-se més o menys, així doncs alguns jugadors per diversos motius els hi fa més mandra o els hi és difícil (normalment per feina) intervindre com a jutjes, però amb una mica de sacrifici es pot aconseguir arribar als mínims exigits. El Comité Tècnic de Reglament A finals d’any s’acaba el plaç que s’havia marcat per mantenir (durant dos anys) intacte el reglament. La línia que el nou C.T.R (Comité Tècnic de Reglament) format per en Joan Ponce (Rampone) i en Alan Jaumandreu (Villaverde) serà de modificar el mínim possible el ja més que estudiat reglament actual, només amb la finalitat d’intentar depurar i corregir, segons el cas, possibles errors del que s’ha fet fins ara, al mateix temps d’estudiar a fons totes les propostes que els socis formulin. 5
NOTÍCIES Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL El Manchester a Bràfim Surt “El Racó dels Botonaires” El passat mes de Juliol va sortir el primer número de la revista “El Racó dels Botonaires” i ara acaba de sortir, en aquest mes de Setembre, el segon exemplar. La iniciativa ha estat de l’actual equip informatiu format per en Eric Blanch (Torelló), Mònica Mallafre (Ranma) i l’Oriol Ciurana (Pingu). D’aquesta manera es possa en marxa la segona revista oficial de botonaires, aquesta amb sede a Reus. En Ricard Jaumandreu (Manchester) va ser la nova i foranea estrella convidada per jugar el carismàtic trofeu tarragoní “Vila de Bràfim” (Memorial Maria Vives), aquesta vegada en la seva quinta edició. Aquest torneig estiuenc reuneix a figures botonaires de Reus i convida sempre a una aliena a la Província. D’aquesta manera han passat per Bràfim jugadors il·lustres com J.B. Stars, Rampone, i ara el Manchester. També fou invitat el Granollers At. però per motius personals no va poder assistir-hi. En Ricard Jaumandreu (Manchester) la nova estrella forànea del “V Vila de Bràfim” El Parma va ser el campió al derrotar al Pingu per 5 a 3 en la final, mentre que el Manchester després de mantenir una aferrisada lluita per mantenir-se amb vida en les dues fases prèvies va arribar a quarts de final perdent enfront del poderós Pingu. Per la seva part l’anfitrió, en Gregori Rull (B. Fica) també va arribar a quarts de final on va caure davant del B. Torelló. el METRO "FIRA de MERCERIES" NETEJA arranca El servei de neteja s’ha canviat, ara s’encarregarà el Ricard Jaumandreu de mantenir les instalacións en òptimes condicions. Aquest gest desinteressat i de bona voluntat per part del nostre estimat Ricard ve donat per intentar reduïr els gastos d’un pressupost molt ajustat. Encara així la col·laboració de tots en facilitar aquesta tasca seria de bon veure i per allò hi ha la dita de que diu: “No és més net el que molt neteja, si més bé el que menys embruta”. La Xarxa Metropolitana de Barcelona (TMB) dóna el recolçament a l’Associació Catalana de Futbol Botons éssent patrocinador durant aquesta temporada. L’acord arribat entre dita entitat i l’A.C.F.B. ha estat d’allò més favorable, passant a ser el patrocini més important i aquesta empenta donarà la possibilitat de crèixer tant dins com fora l’Associcació Els dies 8, 9 i 10 de Setembre va haver-hi a la Fira de Mostres de Montjuic la “FIRA de MERCERIES” on es varen congregar al recinte un gran nombre de mercers i fabricants de arreu d’Espanya. Els botons no varen faltar, però només amb els materials actuals (poliester, metacrilat, etc.) éssent el galalit l’absent indispensable per a molts artistes botonaires. 5
NOTÍCIES Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL El Manchester a Bràfim Surt “El Racó dels Botonaires” El passat mes de Juliol va sortir el primer número de la revista “El Racó dels Botonaires” i ara acaba de sortir, en aquest mes de Setembre, el segon exemplar. La iniciativa ha estat de l’actual equip informatiu format per en Eric Blanch (Torelló), Mònica Mallafre (Ranma) i l’Oriol Ciurana (Pingu). D’aquesta manera es possa en marxa la segona revista oficial de botonaires, aquesta amb sede a Reus. En Ricard Jaumandreu (Manchester) va ser la nova i foranea estrella convidada per jugar el carismàtic trofeu tarragoní “Vila de Bràfim” (Memorial Maria Vives), aquesta vegada en la seva quinta edició. Aquest torneig estiuenc reuneix a figures botonaires de Reus i convida sempre a una aliena a la Província. D’aquesta manera han passat per Bràfim jugadors il·lustres com J.B. Stars, Rampone, i ara el Manchester. També fou invitat el Granollers At. però per motius personals no va poder assistir-hi. En Ricard Jaumandreu (Manchester) la nova estrella forànea del “V Vila de Bràfim” El Parma va ser el campió al derrotar al Pingu per 5 a 3 en la final, mentre que el Manchester després de mantenir una aferrisada lluita per mantenir-se amb vida en les dues fases prèvies va arribar a quarts de final perdent enfront del poderós Pingu. Per la seva part l’anfitrió, en Gregori Rull (B. Fica) també va arribar a quarts de final on va caure davant del B. Torelló. el METRO "FIRA de MERCERIES" NETEJA arranca El servei de neteja s’ha canviat, ara s’encarregarà el Ricard Jaumandreu de mantenir les instalacións en òptimes condicions. Aquest gest desinteressat i de bona voluntat per part del nostre estimat Ricard ve donat per intentar reduïr els gastos d’un pressupost molt ajustat. Encara així la col·laboració de tots en facilitar aquesta tasca seria de bon veure i per allò hi ha la dita de que diu: “No és més net el que molt neteja, si més bé el que menys embruta”. La Xarxa Metropolitana de Barcelona (TMB) dóna el recolçament a l’Associació Catalana de Futbol Botons éssent patrocinador durant aquesta temporada. L’acord arribat entre dita entitat i l’A.C.F.B. ha estat d’allò més favorable, passant a ser el patrocini més important i aquesta empenta donarà la possibilitat de crèixer tant dins com fora l’Associcació Els dies 8, 9 i 10 de Setembre va haver-hi a la Fira de Mostres de Montjuic la “FIRA de MERCERIES” on es varen congregar al recinte un gran nombre de mercers i fabricants de arreu d’Espanya. Els botons no varen faltar, però només amb els materials actuals (poliester, metacrilat, etc.) éssent el galalit l’absent indispensable per a molts artistes botonaires. 5
PROMOCIONS / FEDERACIÓ Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL Molta igualtat a la promoció de tercera a segona, no va haver-hi cap equip que sobresaltés sobre el nivell dels demés, només la forta defensa del Condal, que va tenir amb el ‘catenaccio’ la gran arma per poder quedar primer de la lligueta, a la vegada que ho juntava amb un joc experimentat. La irregularitat del Balumba, que sortia com a favorit, li va portar a un triple empat amb Spartakus i Botó d’Ancora, Tots entren a segona Molta igualtat entre els aspirants a pujar a segona divisió. col·locant-se a només un punt del Dream Team, qui a falta d’una joranda ja tenia el segon lloc assegurat; mentre que el Red Star va començar esplèndit però dues derrotes consecutives li varen barrar l’esperança de l’ascens. Finalment tots ells estaran a segona per restructuracions en les divisions. Finalment tots ells pujaran. Gran fuga d'equips cap a la divisió d'Or Botoròtic i C.S.I. varen entrar a la divisió d’Honor per la porta gran al desenvolupar a les promocions un joc sòlid i segur. Semblava que ho anessin avisant desde ja iniciada la segona volta que eren equips de primera. Mentre que el gran lluitador de la lliga, el Llunàtics (tercer) i l’Inmortales (quart) se colaven a darrera instància per la sortida d’emergència ocupant un lloc a primera. L’únic que va patir va ésser el R.Saeta qui va cedir la seva plaça al quedar cinquè del grup, descendint, d’aquesta manera, a la divisió inferior. Botoròtic i C.S.I. ja són equips de primera. El R.Saeta cedeix la seva plaça, al quedar cinquè a la Promoció. Alan i en Aniol Jaumandreu (el P.B.Villaverde i el P.C.Milan respectivament) juntament amb l’Spartakus el Putisaki i el Rampone, qui han anat desenvolupant, sense adonar-se’n, una labor sòrdida però de gran importància, no només per l’A.C.F.B. sinó per el futbol botons en general, rebrotant l’esperança de gaudir d’aquest hobby arreu de Catalunya. En fí, a obrir noves portes a l’amistat i convivència. L'A.C.F.B. a la Federació La Assemblea del passat 7 de Setembre va donar via lliure per poder entrar dins la F.C.F.B. (Federació Catalana de Futbol Botons). La magnífica relació que ha entablat en Ricard Jaumandreu (Manchester) amb gairebé tots els dirigents de la Federació ha fet possibleaquest esperat retorn després d’un periode de temps tancats per dues bandes. Així doncs, amb els acords pressos amb interminables diàlegs s’ha pogut remprendre el camí dessitjat per tothom. Part d’aquest èxit és degut també a la col·laboració del 6
MASTERS 2000 Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL LES FRASES El RAMPONE RAMPONE: “EN UN PRINCIPI LA MEVA META ERA ARRIBAR A LA FINAL. ACONSEGUIR GUANYAR-LA HA ESTAT UN PREMI” PREVI YOKASTA: “DESPRÈS DEL TERCER GOL DEL RAMPONE, HE LLANÇAT EL PARTIT...HO HE VIST IMPOSSIBLE” GRANOLLERS AT.: “UNA DECISSIÓ ARBITRÀRIA EM VA EXCLOURE DE SEMIFINALS” conquereix el "VIII MASTERS" En Joan Ponce (Rampone) aconsegueix guanyar el més que dessitjat ‘Masters 2000’ en una final sense contemplacions (7 a 2) davant d’un altre virtuós botonaire, en Joan Carles Monje (Previ Yokasta). La manca de responsabilitat per part d’un dels participants al possar en marxa un cronòmetre va fer surgir la pol·lèmica al sonar l’alarma segons abans de que s’acabés el temps real, el que va crear una confusió en el que el Granollers At. va sortir greument perjudicat, quan es disposava a fer un llançament a porteria, el qual es va desestimar quan es pensava que ja estava matemàticament classificat; i una vegada resolta la classificació es va veure que quedava eliminat pel cocient de gols. Dels 25 participants en la primera fase, 16 es classificaren per a 1/8 de final, que foren: P.B.Villaverde, Granollers, Mercenaris, Sagrada Família, Previ Yokasta, I.C.K., Saturnino, Almogàvers, Pirabo, Sporting, Nissaga, Condal, Tocornal, Rampone, Tenerife i P.B.Brasil. Destacable fou la no classificació (pel gol-average) del Nissaga per a 1/4 de final al haver-hi en el seu grup un triple empat a punts amb el Pirabo i l’Sporting. I també destacable la eliminació de l’anterior campió, l’I.C.K., que va caure davant el P.B.Villaverde qui després també enderrocar en semifinals el nº1 del rànking Previ Yokasta, per cedir en la final enfront al duríssim Sporting, que sortia de l’altra semifinal al guanyar al Rampone per un gol a zero. UN PRIVILEGI ELS FINALISTES Només et dona dret a participar si formes part dels 16 primers del rànking, el que amplifica la importància d’aquest torneig. El Chondos és l’equip amb més títols de ‘Masters’ de tota l’associació, va arribar a guanyar els tres primers anys d’aquest prestigiòs torneig (93, 95 i 96). Entre Saturnino, Nissaga Almívar, Previ Yokasta i ara Rampone s’han anat rifant les posteriors edicions. Va ser en la quarta edició quan es va començar a celebrar com a cloenda de temporada de torneijos de rànking i l’any següent quan es decidir jugar-lo amb un compendi de totes les mides (lliga). any campió sots-campio 1993 * CHONDOS NACIONAL 1995 ** CHONDOS ARRAY 1996 ** CHONDOS BRASILIA 1996 ** SATURNINO BOTOFUMEIRO 1997 NISSAGA PIRABO 1998 ALMIVAR I.C.K. 1999 PREVI YOKASTA NISSAGA 2000 RAMPONE PREVI YOKASTA * 3,5 cm. ** 2,5 cm. 7
ARTICLE / 3ª DIVISIÓ Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL La Tercera divisió La Barrera La Tercera Divisiò és una categoria a tenir en compte i que molt fàcilment cau a l’oblit de l’atenció dels socis que no pertanyen a ella al ser comparada amb el ‘poder’ que sopossa la Primera i/o la Segona, però sempre és un error fer comparacions, ja que cada divisió té les seves peculiaritats, els seus duels, etc... Passarem a desmicular una mica la divisió parlant dels equips que la forman, on aquest any tindrà un rei en trànsit, l’Almívar, ‘lligó’ on els hi hagi. Aspira a gunyar-ho tot i a pulveritzar records amb el seu joc fred i calculador. El Sagrada Família també vol presidir la Tercera, i obtindre l’altra plaça d’ascens directe, el seu joc segur i cerebral l’acrediten. L’Huracà Blaugrana bufarà amb força i pensa escombrar als seus rivals, està disposat a convertir-se en un ‘gallet’ de la Tercera. L’EstrellaRoja, pensa brillar al capdevant de la classificació i enlluernar amb el seu millor joc. El Putisaki, anirà armat amb un veritable arsenal de bons botons. Serà un perill públic a tenir en compte i un dels punters a la classificació. R. Catalomia està cridat a ser el “coco”a qui tothom hi temerà, l’objectiu: l’ascens. L’Spartak va a més, i sortirà amb ganes de menjar-se els rivals. Un autèntic ‘crack’ a seguir molt de prop. El Lokobotònic, estarà en la lluita aferrisada en obtindre un lloc en les places d’ascens. El Les Corts repartirà simpatia a l’hora que anotarà triomfs, és un gran jugador i millor persona i aquest pot ser el seu any per obtindre grans resultats. El Dinàmic Atmosfera que no en va ve de Puigcerdà, aquest any ve a per totes, pot ser l’ascens? L’Iris, de l’escola del Dinamo i amb les lliçons ben estudiades donarà a parlar. El Red Botons, el nebot del Dinàmic At., s’inicia en competició de lliga però segur que avançarà a pas de gegant. El Gokus, torna el ‘gran oso pardo’, la seva impecable plantilla farà resurgir a la bestia salvatje que porta dins. L’EstrellaVerde de Terrassa, novell però amb estil i fusta de crack, segur que donarà feina. Gat Tom, un altre novell però de gran qualitat, bon ‘xutador’ i habilidós. Durarà poc a Tercera. L’Ajax, l’última incorporació, és jugador jove iniciat a St. Just que pot enlluernar aviat amb un gran joc. A VEGADES ÉS UN ERROR COL·LOCAR LA BARRERA AL LÍMIT LEGAL PERMÉS (15 CMS.) ELS NOVELLS LA BARRERA POT SER UN PUNT CLAR DE REFERÈNCIA RESPECTE LA PORTERIA, MARCANT LA DISTÀNCIA I TRAJECTORIA 8
GHEROPA 2000 Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL EL PINGU ENFONSA LA FLOTA BARCELONINA EN EL "GHEROPA 2000" El Pingu es proclama campió del “Gheropa 2000” en una final apretada però que a rel del segon gol va tenir un tint totalment reusenc. El joc controlat de l’I.C.K. no va tenir el seu fruit enfront el virtuosisme d’en Pingu on va demostrar durant tot el torneig la capacitat golejadora dels seus davanters, 65 gols en els 12 partits disputats el que li donàven una mitja de 5’41 gols per partit. Molt destacable fou la participació valenciana d’en Rilamar, Nac i Max Plas, que es varen plantar a 1/8 de final, a 1/4 de final i a semifinals respectivament, realitzant un joc ofensiu i espectacular. El Granollers també va aportar una bona dòsis de bon futbol al arribar a semifinals perdent davant del que seria el campió, a igual que el Saturnino que després d’una espectacular primera i segona fases caiguera en quarts amb l’altre finalista. I equips com l’Almívar, el Villaverde, el Rampone i el Barça es varen quedar a les portes de demostrar el seu gran potencial. Els equips que es classificaren per a 1/8 de final foren: I.C.K., Max Plas, Barça, Spartak, Almívar, Saturnino, Milan, Spartakus, Pingu, Villaverde, Rampone, Rilamar, Granollers, Nac, Valentons i Dinamo. El Gheropa 2000 es va celebrar al saló Denver el dissabte 8 de juliol, en un esplèndit dia estiuenc on la participació va ser d’un gran nivell encara la sonada absència d’algun destacable jugador botonaire per part de cada associació. L’aportació d’equips al torneig va ser principalment barcelonina amb un 67’7% dels participants, després l’Associació Reusenca amb un 17’7%, mentre que Valencia i Osona aportaven un 10,7% i 3,5% respectivament. Cal mencionar el bon ambient viscut entre tots els jugadors que varen poder gaudir tots plegats d’un ‘dinar de germanor’ LES FRASES PINGU: “EL MÉS DIFÍCIL HA ESTAT OBRIR-ME EL CAMÍ PER ARRIBAR A LA FINAL” BARÇA: “FEIA TEMPS QUE DESSITJAVA PODER JUGAR A BARCELONA” GRANOLLERS AT. : “TOTA UNA LLÀSTIMA PERDRE EN SEMIFINALS, DESPRÉS DEL MAGNÍFIC TORNEIG QUE ELS MEUS BOTONS HAN FET” MANCHESTER: “AMB AQUEST TORNEIG S’HA FET UN GRAN PAS DE CARA A RETROBAR-NOS AMB LES DEMÉS ASSOCIACIONS...” Quadre d’honor classificació 1er. PINGU 2on. I.C.K. 3er. GRANOLLERS AT. 4rt. MAX PLAS *gols 1º equip max.gol: PINGU (55gols / 9partits =6,1 g/p) 2º equip max.go.:VILLAVERDE (45gols / 9partits = 5 g/p) 1º equip menys.gol.: I.C.K. (9gols / 9partits = 1 g/p) 2º equip menys.gol.: BARÇA (12gols / 9partits = 1,3 g/p) *Golejadors de les dues primeres fases. 9
Nº16 SETEMBRE 2000 ARTICLE @GOL La La triangulació Igual que parlàvem del passi, en el que haviem de col·locar botons de gran diàmetre davant per rebre pilotes, ara direm que la seva disposició haurà de ser en forma triangular i de mig camp cap endavant. Un d’aquests davanters haurà de jugar com a pivot (davanter centre) per rebre i distribuir joc cap els mitges puntes. Pels centrals o migcampistes la dispossició serà molt semblant, també col·locats de la mateixa manera per cobrir els passis diagonals en direcció als extrems o davanters. Triangulació EL DAVANTER CENTRE JUGARÀ COM A PIVOT PER JUAGAR LA PILOTA CAP ELS MITGES PUNTES Si adoptem una postura conservadora i la dispossició inicial no la movem controlarem la situació defensiva en el nostre terreny però deixarem un gran ventall de moviments al contrari i ofensivament estarem mancats d’aquesta triangulació. Per tant haurem d’avançar les línies per tal de crear perill de gol a la vegada que es pressiona la sortida del rival, quan més pressionem més perill tindrem de rebre gols de contratac, però també més possibilitats de robar pilotes i/o triangular-les en zona de vital per marcar gol. UNA POSTURA CONSERVADORA ENS DONARÀ SERENITAT DEFENSIVA PERÒ NO LES MILLORS OPCIONS DE GOL AVANÇANT LÍNIES PRESSIONAREM LA SORTIDA DEL RIVAL, AUGMENTANT LA POSSIBILITAT DE CREAR JUGADES DE GOL LA TRIANGULACIÓ VE MARCADA PELS PIVOTS RECEPTORS ELS QUE INICIARAN LES JUGADES. AVANÇANT LÍNIES TANCAREM LA SORTIDA DEL RIVAL, AUGMENTANT LA ZONA DE PERILL PER FER JUGADA DE GOL. UNA POSTURA CONSERVADORA DONA SERENITAT A L’HORA DE ‘DESPEJAR’ PERÒ NO ÉS UN SISTEMA CREATIU. 10
TROFEU DENVER 2000 Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL El Rampone impressionant Segon “T. Denver” del Rampone després de jugar tres finals consecutives l’ocasió de jugar la seva primera final al caure enfront el seu germà (Villaverde) en el gol d’or després d’haver dominat durant gran part del partit al seu rival. Ja en quarts va el·liminar a l’Almívar, el que va ser una de les sorpreses, relativa, ja que el P.C. Milan està demostrant cada vegada més el seu potencial. LES FRASES RAMPONE: “ELS TRES PRIMERS GOLS M’HAN DONAT LA CONFIANÇA PER PODER ARRISCAR-ME...” PIRABO: “EL MEU LLOC ERA A LA FINAL...” P.B. VILLAVERDE: “ESTAVA MASSA BAIX DE MORAL COM PER PODER REMONTAR EL JOC EXTRAORDINARI DEL RAMPONE” P.C. MILAN: “HE DESAPROFITAT UNA CLARÍSSIMA OPORTUNITAT D’ARRIBAR A LA FINAL” En Joan Ponce (Rampone) campió del torneig d’estiu “Denver” al derrotar en la final per 15 a 2 a l’Alan Jaumandreu (Villaverde) en un partit espectacular per part del guanyador, on només va errar tres ocasions de gol. El Villaverde, per altra banda, va baixar notablement el seu habitual rendiment desprès de fallar dos xuts a porteria al principi del partit, i l’encaixada del quart gol va crear una eufòria que va portar al Rampone a desenvolupar un joc ofensiu quasi perfecte. Les semifinals va estar ajustadíssimes, amb un Pirabo que li va possar difícil la classificació al Rampone, i un PC Milan qui va desaprofitar Pobre participació en un dels tornejos amb més prestigi Pobre participació en l’últim torneig de la temporada, la sexta edició d’aquest campionat d’estiu ha tingut només 17 participants, dels quals el Tangerina, per motius personals i el Granollers, per laborals, se varen tenir de retirar de la competició. Dels dos grups es varen classificar per a quarts de final: l’Almívar, Milan, Llunàtics, Rampone, Villaverde, Sporting, Pirabo i Mercenaris UNA HISTÒRIA D’ESTIU ELS FINALISTES A finals de la quarta temporada oficial de l’AC.F.B. va sorgir aquest torneig, i si tenim en comte els equips que han passat al llarg de les sis edicions podem estar parlant d’un dels tornejos més importants i amb més carisma de l’Associació. Es un dels únics que no han patit modificacions tant en la mida dels botons com en la modalitat (lligueta) en disputar-se. En la llista de campions destaquen els noms de Botofumeiro i Rampone per ser els únics en endur-se el campionat en dues ocasions i l’Almogàvers, per ser el primer guanyador d’aquest prestigiòs torneig estiuenc. any campió sots-campio 1995 ALMOGAVERS LEVANTE 1996 BOTOFUMEIRO SATURNINO 1997 CHONDOS ALMIVAR 1998 BOTOFUMEIRO RAMPONE 1999 RAMPONE P.B. VILLAVERDE 2000 RAMPONE P.B. VILLAVERDE EL RAMPONE ARRIBA A LA MEITAT DE FINALS DISPUTADES, DE LES QUALS N’HA GUANYAT 2, PRECISSAMENT CONTRA EL MATEIX RIVAL, EL VILLAVERDE. 9
L’ENTREVISTA Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL P.C. MILAN ENTREVISTAT “SEMPRE QUE PERDIA AMB EL MEU GERMÀ M’EMPIPAVA I LI FEIA TRAMPES PER QUE PERDÉS.” “El DENVER SEMBLA L’IMSERSO, PLE DE ‘CASCARRÀBIES’ QUE ELS HI EMPRENYA PERDRE AMB ALGU MÉS JOVE” Estem davant d’un dels jugadors que sens dubte serà la revelació d’aquesta temporada, el seu joc ha evolucionat espectacularment. La seva plantilla plena de ‘cracks’ sembla interminable, reunint alguns dels millors botons de l’Associació El germà gran dels Jaumandreu, l’Aniol, està en ple desenvolupament botofutlístic amb un molt bon ‘toc’ de pilota i tàcticament ben possicionat, l’únic obstacle que té és el seu temperament nerviós, però una vegada superi aquest handicap, té la possibilitat de fer un dels jocs més ofensius de la Segona Divisió, i ben segur que aviat de la Primera. Explicans com vas començar a jugar a futbol a botons. Vaig començar a jugar amb el meu germà l’Alan (P.B.Villaverde) i el meu pare (Manchester) el qual m’introdui cap el 1986. I vaig aprendre ràpidament, ens pasàvem hores i hores jugant tots tres. Aleshores havia competivitat? Sí, però jo guanyava bastantes lligues amb el meu super equip que també es deia Milan on tenia com a cracks gent de la dècada dels 80 com Van Basten (el meu millor botó), en Gullit o en Rijkaard. I la rivalitat entre germans, qué? Sempre que perdia amb el meu germà m’empipava molt hi li feia trampes per que perdés. Encara utilitzas els botons dels teu inicis ? No, que va! Jugàvem amb mides petites i botons enganxats un sobre de l’altre per tal de que anés millor. Com vas conèixer l’A.C.F.B.? Un dia buscant botons al Mercat de St. Antoni un botiguer em va dir si venia de part de l’A.C.F.B. i jo molt entusiasmat vaig demanar-li més informació quedant-me de pedra quan en va dir que era al Denver, vivint jo al costat i mai haver sentit res, quan creia que erem els únics que hin jugàvem. S’us obria un món botonaire, oi? Sí! La il·lussió era tal que no vem trigar res en fer-nos socis, anàvem els diumenges per jugar amb l’Enric Ribot (Pirabo) que va ser un dels que més ens va ajudar a conseguir botons juntament amb el Joan Ponce (Rampone), en David Aquilina (Mercenaris) el Llorenç Ponce (Granollers At.) i en David Ribot (Almívar). Després de dues temporades, com et veus de cara a la d’enguany? Tinc com a meta la de guanyar la Lliga sense cedir cap punt, vull tractar de fer història, això sí, amb el permís del Granollers que és un dels més forts. NOM:Aniol Jaumandreu i Gómez DATA de NAIXAMENT: 24 de decembre de 1980 EQUIP: P.C. Milan ANY de FUNDACIÓ: 1998 PALMARÉS 1 Sots-campió Torneig de Nadal 99 (Reus) 1 Semifinalista T. Denver 00 3er. Lliga St.Just 99/00 EL SEU EQUIP IDEAL 1.- Peluca 2.- Michel Salgado 3.- Roberto Carlos 4.- Abelardo 5.- Stam 6.- C. Ziege 7.- Shevchenko 8.- Zvonomir Boban 9.- Luis Figo 10.- Rivaldo 11.- Raúl 12
L’ENTREVISTA Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL P.C. MILAN ENTREVISTAT Però aquesta vegada hauràs de mantenir-te durant tota la temporada, ja que l’any passat a la segona volta el teu rendiment va baixar quan havies arribat a ser líder durant bastantes jornades ... Ja, aquesta vegada haig de fer dues bones voltes ja que sóc un monins i no puc fer res per evitar-ho. En quant a la Federació es refereix t’has marcat alguna meta? Fer un bon paper a la Champions League en que participaré per l’Associació de St. Just. Qué n’opines de la possible entrada a la Federació Catalana? Ho trovo molt bé l’entrada de Barcelona a la Federació, per que és una oportunitat d’apropar el nostre reglament cap a la resta d’associacions. També per que és molt maco poder anar a jugar torneijos fora de ‘casa’ amb gent diferent que la de costum. Però es pot tenir una mica de recel a aquesta entrada? No, per que sempre m’han tractat molt bé i mai he tingut cap problema, i no s’ha de desconfiar de ningú ja que és gent com nosaltres que amen els botons i ens esperen amb els braços oberts. Els Jaumandreu heu fet molt per la bona relació entre associacions Cal donar les gràcies a en Carles Peralta que ens ha ajudat molt per aconseguir entrar-hi, i ara donant-nos la possibilitat de jugar la Champions representant Sant Just. A part de l’Associació de St. Just heu viscut també l’ambient de la de Reus, quina opinió en tens? Aquest estiu he estat jugant a botons a Reus, ens veiem amb el Pingu, Roquetenc, Barça i demés gent, inclús el meu pare va jugar algun torneig i nosaltres l’acompanyàvem, i cal dir que ens varen tractar fenomenalment, crec que tenen tantes ganes com nosaltres perque entrem a la Federació. Així doncs t’il·lusiona la possible entrada? I tant, l’il·lusió que anava perdent sembla qu se recuperi mica a mica amb aquests objectius que sembla que ens estem marcant. Quin tema abordaries per millorar l’Associcació? Tractar de buscar socis perque trovo que el Denver sembla l’IMSERSO, ple de ‘cascarràbies’ i que no els hin agraden els joves, i tot perque aprenem ràpid i els guanyem, i això sembla que no agradi. I per acabar, et preocupa alguna cosa més? Sí, també el tema dels camps, ja que gent que havia votat els de p.v.c. ara juguen en camps d’aglomerat, i és una vergonya ja que altra gent, com jo, s’ha d’aguantar per culpa d’aquesta gent, i haver de jugar en els de p.v.c. que a ningú els hi agrada. Estic esperant la nocva incorporació de camps. “...CAL DONAR LES GRÀCIES A EN CARLES PERALTA QUE ENS HA AJUDAT MOLT PER ENTRAR A LA FEDERACIÓ...” 1.Millor equip de l’A.C.F.B.? Rampone 2. Millor equip tàctic? Almívar 3. Millor equip xutador? Previ Yokasta 4. Millor equip defensor? I.C.K. 5. Millor “fair-play” P.B. Villaverde 6. Millors botons? Rampone 7. Equip revelació? P.B. Villaverde 8. Mida de botons preferida? 3,5 cm. 9. Color preferit dels botons? Blau 10. Molts xuts o molts passis? Molts passis 11. Any d’iniciació? 1.986 12. El millor partit. 3 a 3 (Nissaga torneig de 3,5) 13. El pitxor partit. 0 a 5 (Tangerina, lliga99/00) 14. Jugar o fer botons? Jugar 15. Material del botó. Galalit 16. Millor equip fent botons? Rampone 17. El camp. Aglomerat 18. Una virtut teva. El xut 19. Un defecte. El nerviosisme 20. Un dessitg. Guanyar la lliga de primera 13
A.C.F.B. / +NOTÍCIES Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL CALENDARI DE CAMPIONATS TEMPORADA 2000/2001 TORNEIG PARTICIPANTS RANKING REGLAMENT CATEGORIA DATES LLIGA A.C.F.B. NO A.C.F.B. TOTES 25.09.00 COPA A.C.F.B. NO A.C.F.B. TOTES 26.11.00 al 29.06 PROMOCIONS A.C.F.B. NO A.C.F.B. TOTES 4.06.01 - 29.06 T. de la MERCE OBERT SI* A.C.F.B. 3’5 30.09.00 T. BOTO PRESTIGI A.C.F.B. SI A.C.F.B. 2’5 21.10.00 LLIGA FEDERACIO A.C.F.B. NO FEDERACIO 36,5 (total) COPA FEDERACIO A.C.F.B. NO FEDERACIO 36’5 (total) T. L.A.M. OBERT . SI* A.C.F.B. 3’5 i 4’0 18.11.00 T. NADAL A.C.F.B. SI A.C.F.B. 4’0 16 i 17.12.00 T. CARNESTOLTES OBERT SI* A.C.F.B. 2’5 i 3’0 10.02.01 T. CIUTAT de BCN A.C.F.B. SI A.C.F.B. 3’5 7 i 8.04.01 T. PRIMAVERA A.C.F.B. SI A.C.F.B. 3’0 19 i 20.05.01 T. GHEROPA OBERT NO FEDERACIO 45 (total) 16.06.01 MASRTERS 1 al 16 RANKING NO A.C.F.B. TOTES 09.06.01 SUB-MASTERS 17 al 32 RANKING NO A.C.F.B. TOTES 09.06.01 T. DENVER OBERT NO A.C.F.B. 3’5 2.07 al 30.07.01 T. METRO OBERT NO FEDERACIO (falta determinar dates) Els possibles canvis de dates serian avisats amb suficient anticipació, amb la circular corresponent a cada torneig. * Torneijos de Ranking que puntuen la meitat. (CALENDARI PROVISIONAL) "Don't want to be free" Botons? El Futbol Botons no es exclusivitat Catalana. Com ja sabiem, aquest hobby també és practicat a València, i desde fa un temps fins ara s’han descobert associcacions arreu d’Espanya com la de Lepe (Huelva) i es té coneixament de que a Sevilla i Madrid també n’hi ha, i recordar que a Brasil fa ja mitg segle que disputen lligues i que ho tenen ja comercialitzat. I ara també se sap que a l’Argentina també hi juguen. I a on més? “Don’t want to be free” és el títol de la cançó ‘disco’ del grup D.M.S. en el qual pertany el ‘showman’ Celes Caldes més conegut per Balumba. La cançó va sortir en el ‘DISCO ESTRELLA’ d’aquest estiu, i ha estat una autèntica bomba a les sales de ball. En Celes és el compositor de la peça però anecdòtic és que la espectacular cantant és la germana del Melic del Gòtic. 14
PASATEMPS Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL HORITZONTALS PIRABOGRAMA Nº 16 1. Un “monjo” molt previsor. A l’estil àrab, “xoriça”. 2. Radi. Excomunió. 3. Població Biscaino. A l’inrevés i en mesetari, sense fonament. 4. Molt sinuosa. Obre la boca. Una camisa embrollada. 5. Ós del peu. Conjunt de mahometans. 6. De la part interior al mig de l’orla. 7. Anglicisme iniciat a Gràcia i cap a l’esquerra. Vocal. 8. Unitat monetària de l’Extrem Oriental. Separades a Abrera. Ell a Itàlia. 9. A l’inrevés, creador d’un estiu blau. Senyalava amb el seu dit, amb nostàlgia la seva casa. 10. Gran finalista a l’Esportiu Rocafort. VERTICALS 1. Qualitat d’un torneig de l’A.C.F.B. 2. Poc freqüent. Cap amunt, ànec. 3. Base de logaritme neperià. Municipi de la Cerdanya. 4. Un raïm castellà trastocat. Múmero, peculiar al tennis. Símbol químic de canyeries. 5. Punjant i en llenguatge “pijo”, mare. Un repocker de reis. 6. Vocal. En sentit ascendent, relatiu a un romà despiadat. 7. Mirant al Nord i en l’argot “catxondo”, indiferent. Nota musical. 8. Sense interés. Nota musical. Nitrògen. 9. A l’inrevés, col·laborador de Don Cicuta. Zodiacal i abreviat Botons d’Or. 10. Un Ribot en forma de xarop dolç. Toma catalanitzat. SOLUCIONS AL PIRABOGRAMA Nº 13 SOLUCIONS AL PIRABOGRAMA Nº 16 SOLUCIONS 15
HUMOR Nº16 SETEMBRE 2000 @GOL questions de la vida - Si quan menjo ous em fal mal el fetge... Quan mengi fetge, em faran mal els ous? - On és l’latra meitat de l’Orient Mitjà? - A quin arbre pertany el fruit del treball? - Quant medeixen les ‘altes hores de la nit’? - Existeix una altra paraula per ‘sinònim’? - No és cosa poc tranquilitzant que els metges es refereixin als seus treballs com a ‘pràctiques’? - Per qué utilitzan agulles esterilitzades per donar una injecció letal? - Qué s’ha de fer si un veu a un animal en perill d’extinció menjant-se una planta en perill d’extinció? - Si una persona amb múltiples personalitats decideix suicidar-se, pot considerar-se que ha pres rehens? - Fins a on se renten la cara els calvs? -Si lluitem per la pau. Per que no follem per la virginitat? - Si un adbocat es torna boix... Perd el judici? - Quants ocells corresponen a 450 volant? - Segons les estadístiques una persona es otropellada cada 5 minuts. Com aquesta persona per sobreviure? - Si ‘homicidi’ és matar a un home, ‘suicidi’... és matar a un suis? - Els infants disfruten la infància tant com els adults l’adulteri? - Si un peix nada... La vaca tot? - Si Maria era verge. Jesús... És adoptat? - Per qué en aquest mon fins i tot els zeros, per ésser alguna cosa, deuen estar a la dreta? -Qué conten les ovelles per poder dormir? - Per qué les prunes negres són vermelles quan són verdes? - Es cert que la dona del Pare Noel es diu Mery Christmas? Si el diner és la causa de tots els mals, per qué hem de treballar? - Per qué hi ha ida del pare, ida de la mare i en canvi no hi ha ida del fill? - Per qué se li diu al nostre planeta ‘terra’ si està formada per tres quartes parts d’aigua? - Per qué ‘separat’ s’escriu tot junt, i ‘tot junt’ s’escriu separat? - Si quan un fa alguna cosa durant molt de temps cada vegada ho fa millor, per qué els taxistes condueixen tan malament? - Per qué serà que si un parla amb Deu, la gent pensa que ets esperitual, però si Deu parla amb tu, la gent pensa que ets boix? - Si vull comprar-me un boomerang nou, com faig per desfer-me’n del vell? - Per qué Bill Gates diguera al seu sistema operatiu ‘Windows’ (finestres), si podia haver-ho dit ‘Gates’ (portes)? 16