280 likes | 408 Views
Determinació de la massa d’un cúmul de galàxies. Pere Masjuan i Queralt Moisès Suades i Sol Curs d’Astronomia i Astrofísica Maig 2004. Cúmul. onimbus. Índex. Introducció Part I Espectres de galàxies Redshift Mètodes pel càlcul de mas ses Part II Raigs X
E N D
Determinació de la massa d’un cúmul de galàxies Pere Masjuan i Queralt Moisès Suades i Sol Curs d’Astronomia i Astrofísica Maig 2004
Cúmul onimbus
Índex • Introducció • Part I • Espectres de galàxies • Redshift • Mètodes pel càlcul de masses • Part II • Raigs X • Equació hidrostàtica pel càlcul de la massa • Comparació de resultats i conclusió
Introducció Cúmul: • Estructura més gran que es coneix a l’univers. • Format per galàxies (5%), gas calent (10%) i matèria fosca (la resta). • Massa típica: 1014-1015 Mסּ. • Diàmetre típic: 8 Mpc. • Dispersió de velocitats de les galàxies: 800-1000 km/s. • Distància entre cúmuls: 10 Mpc. En el nostre cas, treballem amb 19 galàxies pertanyents al mateix cúmul, a uns 770 Mpc de nosaltres, i amb un diàmetre d’uns 2 Mpc.
Part I Espectres de galàxies Objectiu: trobar el redshift de cada galàxia. Partim dels fluxes en funció de la longitud d’ona observades de les 19 galàxies. Tenim unes 2000 dades per a cadascuna. Hem de construir el seu espectre d’absorció. Trobem el redshift buscant el doblet del calci a cada espectre i comparant-lo amb el seu valor aquí a la Terra, que es troba a unes longituds d’ona de 3933,66 Ǻ i 3968,47 Ǻ. Però com es troba aquest doblet?
λ=8085,73Ǻ Espectre de la galàxia 31e vs λe=6562,8Ǻ
Espectre d’una de les galàxies λ = 4897,12 Ǻ λ = 4860,31 Ǻ
Utilitzem la relació següent: on λ0 és la longitud d’ona observada de la galàxia i λe és l’emesa a la galàxia, que és la mateixa que aquí a la Terra. Calculem z per a cada longitud d’ona i fem la mitjana dels dos valors, obtenint així el valor del redshift per a la galàxia. La dificultat que es troba en l’experiment és la manca d’ull crític a l’hora de detectar les línies d’absorció dels elements. Hem utilitzat el doblet del calci i no el magnesi perquè és més fàcil d’identificar i és present a totes les galàxies, menys en una de les galàxies, en què vam utilitzar la línia de l’hidrogen. L’amplada de cada pic depèn del nombre d’estrelles dins de la galàxia i de la seva velocitat. Però pel càlcul del redshift, no cal tenir-la en compte.
Corriment al vermell (redshift) • El redshift ve determinat pel producte de les contribucions degudes a la component radial de la velocitat de la nostra galàxia, el redshift cosmològic del cúmul i la component radial de la velocitat de la galàxia en qüestió: Aproximacions: amb ZG=0, obtenim:
La component de la velocitat en la línia de visió (line of sight) és: La dispersió d’aquestes velocitats en la línia de visió és:
L’error en la dispersió de velocitats en la línia de visió és: on: Pel teorema central del límit, podem trobar l’error real de la dispersió de velocitats considerant la distribució dels pics com a gaussiana. La distribució real de probabilitat és: Per tant
Mètodes de càlcul de masses • Virial: • Massa projectada: • Massa mediana: • Massa mitjana: = 5,68·1014M☺ = 6,34·1014 M☺ = 5,98·1014 M☺ = 2,22·1015 M☺
Dificultats: • Unitats de G • Els radis projectats en unitats d’AR i DEC No podem utilitzar l’aproximació z<<1 Integral χ(z) Distància angular
Part II Raigs X • Disposem de la imatge de raigs X del cúmul que estudiem.
Amb l’ajut d’un programa, obtenim el número de comptes (Fi) que ens arriba d’aquest cúmul per a cercles de diferents radis i àrees (ri, Ai) centrats al centre de masses del cúmul. • Busquem el perfil de lluminositat, representant log(S) vs log(r), on r és el radi en pixels i S és el flux (normalitzat a l’àrea) en els anells:
Ajustem aquesta corba al model , que és una corba teòrica amb tres paràmetres per a modelar: • : regula el pendent del tram recte. • rC: determina en quin punt comença el tram recte. • S0: puja o baixa la corba en l’eix vertical. És l’amplitud inicial. Hem agafat els valors: = 0,43 rC = 1,6 píxels S0 = 0,25 comptes/píxels
Càlcul de la massa pel mètode dels raigs X • Assumim equilibri hidrostàtic pel gas del cúmul: on és el potencial gravitatori, que compleix l’equació de Poisson: • L’equació d’estat per un gas ideal és: on μmpés el pes molecular mitjà del gas.
Combinant aquestes equacions trobem la massa en funció de la distància al centre de masses del cúmul (r): • Assumint que la temperatura del cúmul no varia significativament, el segon terme es pot menysprear (isotèrmic). A més, la densitat del gas en el model segueix una llei com la següent: • Aleshores, la massa esdevé:
Agafem valors de , TX, r i rC raonables: = 0,43 rC = 1,6 píxels TX = 5 keV (ROSAT) r = rvirial = 3,47 Mpc • I obtenim:
Comparació de resultats i conclusions Hem calculat la massa d’un cúmul utilitzant dos mètodes completament diferents: redshift i raigs X. Els dos calculen la massa total del cúmul. De fet, els resultats són molt propers entre sí:
Les quatre masses trobades a partir del redshift no consideren només la massa lluminosa, ja que la posició de les galàxies ja inclou els efectes del gas i la matèria fosca, per gravetat. • Característiques del mètode del redshift: • Massa Virial: considera masses iguals CM=centre de referència del cúmul. Mètode geomètric. Els radis projectats es prenen des del centre de la galàxia. • Massa Projectada: menys sensible a les projeccions de galàxies properes. • Massa Mediana: insensible als interlopers. • Massa Mitjana: té la mateixa sensibilitat als interlopers que la projectada i la del virial.
Hem trobat la massa de raigs X a partir de l’equació hidrostàtica, on a l’esquerra tenim les característiques del gas i la dreta el potencial gravitatori que crea tota la massa. • Hem fet moltes aproximacions pel mètode de raigs X: Considerar radis projectats quan realment no ho són. Equació hidrostàtica. Simetria esfèrica. Cúmul isotèrmic. Agafar el radi del virial, quan n’hi ha d’altres que també són característics. A més, en el radi del virial ja no es compleix l’equació hidrostàtica i la temperatura del cúmul no és la mateixa que al seu centre. • Però malgrat tot, obtenim un resultat fiable!
Bibliografia • J. Heisler, S. Tremaine, J.N. Bahcall: AJ 298: 8-17, 1 novembre de 1985. • L. Danese et al: AA 82, 322-327, 1980. • F.J. Castander et al: ASP Conferences Series, Vol. xxx 2003. • A.E. Evrard et al: AA 469, 499-507, 1 d’octubre de 1996.
No només hi ha estrelles al cel!! http://britneyspears.ac/lasers.htm