Com muntar un ordinador pas a pas

1. Com muntar un ordinador pas a pas

2. Què necessitem? Començar a muntar Els slots de les targetes Els mòduls de memòria Comunicació entre reproductors, disc dur... i la placa base. Més Jumpers: Speakers, HDD LED, Power SW, Reset SW, Power LED Perifèrics d’entrada Perifèrics de sortida Perifèrics d’entrada i sortida Índex Sortir

3. Què necessitem? • Una Torre (Una superfície on muntar el PC) • Una Font d’alimentació • Una Placa Base (Compatible amb el processador) • Un Processador (Compatible amb la placa base) • Un Targeta Gràfica AGP (Compatible amb la placa base) • Un Disc Dur (HD) • Un DVD / CD-ROM / ALTRE REPRODUCTOR • Cables IDE • Un mòdul de memòria RAM DDR 32 / 64 /128 / 256 / 512 /... MB • Un descargolador d’estrella • Una disquetera de 3 1/2 • Qualsevol targeta PCI (Targ. So, Targ. Red, Mòdem...)

5. Memòria RAM DDR

6. Microprocessador

7. Torre

8. Cables IDE

9. Disquetera

10. Tarjeta PCI

11. Disc Dur (HD)

12. Unitat CD-ROM/DVD

13. Font d’alimentació

14. Descargolador

15. Targeta AGP

16. Començar a muntar Primer obrirem la torre, el més normal és que s’obri per darrere, amb quatre cargols. Un cop tinguem la caixa oberta introduïm la placa base dins. Fixat si porta algun suport, són unes grapes on va cargolada la placa . La utilitat d’aquestes grapes és separar la placa de la superfície base. Pot ser que la caixa no en porti, llavors les hauràs de posar tu. També pot ser que no tinguis que utilitzar aquestes grapes sinó uns cargols que fan la mateixa funció. Ara que tenim la placa muntada, posarem el processador. | PRECAUCIÓ: Recorda que el processador ha de ser compatible amb la placa |

17. Ara que tenim el processador muntat, és necessari que li posis pasta tèrmica (aïllant). • On puc aconseguir pasta tèrmica? Doncs al mateix lloc on compris les altres peces. • Quan ja la tinguis, posa’n una mica per damunt del processador. • Ara, és hora de posar el dissipador i el ventilador. Posem el dissipador i el ventilador damunt del processador ( suposo que tindràs cargolat el ventilador al dissipador ), i si et fixes el dissipador porta uns enganxes, doncs són per enganxar-los a la placa perquè el ventilador no es mogui del seu lloc. I si et fixes el ventilador tindrà dos cables, de dos a tres colors diferents, aquest ens dona a entendre que el ventilador necessita alimentar-se per poder funcionar. Segons el tipus de ventilador tindrà varies opcions a l’hora d’enganxar-se a la electricitat. • El més normal és que es classifiqui dins d’algun d’aquests casos: • Del ventilador surten dos cables, que finalitzen amb un endoll petit, que té de dos a tres forats. Si aquest és el teu cas tindràs que trobar algun lloc a la placa on es puguin endollar, el més normal és que estigui prop del processador.

18. Del ventilador surten dos cables, que van a parar a un power cable, com aquest: • Si aquest és el teu cas, llavors tindràs que esperar una mica... perquè aquest cable necessita ser connectat a la font d’alimentació, i encara no l’hem muntada. | AVÍS: Hi ha plaques que tenen com un centre de control on hauràs de posar ON & OFF segons el processador i altres hardwares. Si aquest és el teu cas, consulta el manual de la placa per poder configurar-lo sense problema. | Centre de control

19. Bé... ara ja tenim la placa i el processador connectats. Ara li donarem la energia que li farà falta. • Sí, sense dubte estic parlant de la Font d’alimentació, com és obvi la Font d’alimentació ens serveix per administrar energia (Corrent) a la placa, als ventiladors, als discs durs, DVD-ROM , CD-ROM... • Agafa la Font d’alimentació i col·loca-la al seu lloc, normalment va col·locada a la part de darrera, dalt de tot, interiorment. Intenta que els forats de la caixa coincideixin amb els forats de la font, cargola-li els cargols i ja tindrem muntada la font d’alimentació. • Si et fixes, de la font d’alimentació surten molts cables de colors ( groc, vermell, negre, violeta, taronja.. ) que finalitzen casi tots en uns connectors de plàstic, aquests cables es poden classificar en: • Cable estàndard, POWER CABLE: Són del tipus que més hi ha ( Tens la imatge més amunt ). Tots estan constituïts per quatre cables ( Groc, Negre, Negre, Vermell ). • Cable FLOPPY POWER CABLE: Són cables que normalment s’utilitzen per dispositius com disqueteres, si et fixes també estan constituïts per quatre cables (Groc, Negre, Negre, Vermell), però en el que es diferencien dels POWER CABLES estàndard és que el seu enganxe de plàstic es més petit i d’una altra forma.

20. Cable PLACA, tots són fàcils de distingir, però sobre tot aquest. Es constitueix d’un mòdul de plàstic on van a parar molts cables (Groc, vermell, negre, taronja, lila, ...), per ser exactes uns 20 cables. Ara que coneixem els cables anem a connectar-los. El primer, serà connectar el CABLE PLACA a la placa base, el enganxe que tens que trobar es igual que aquest, però pot ser que a la teva placa estigui col·locat en un altre lloc. El segon important que haurem de fer es enganxar el CABLE POWER que surt de la font d’alimentació al del ventilador, si el teu cas es trobava classificat al 2n cas. Aquí acaba aquest capítol. Tornar a l’ índex

21. Els slots de les targetes • Em refereixo que t’explicaré on es col·loquen les targetes (Mòdem, Targ. red, targ. gràfica...), quin tipus de targetes hi ha i quines són les més comuns. • Com es obvi cada slot té un nombre diferent i una utilitat diferent: • Els negres: Són coneguts com slots IXA, normalment les plaques actuals ja no els porten. • Els Blancs: Són coneguts com slots PCI. La diferència fonamental entre els slots IXA i els slots PCI és que els slots PCI són més nous i més ràpids. La funció d’aquests slots és el de poder interactuar amb qualsevol targeta PCI, està clar que una targeta IXA no funcionarà a un slot PCI ni viceversa. • Els Marrons: Són coneguts com slots AGP, es pot dir que es el més nou d’aquests tipus de slots, ja que van ser els últims en integrar-se al grup. La diferència del slot AGP, a part de ser més nou, i més ràpid, és que sols admet targetes Gràfiques.

22. Com puc distingir una targeta PCI d’una AGP? • - Per saber diferenciar-les sols tens que fixar-te en la part de la targeta per on es connecta al slot. • Aquí teniu un exemple de cada una : Ara que ja tenim una base sobre slots i targetes, ja pots col·locar totes les targetes que tinguis disponibles als seus slots. Tornar a l’ índex

23. Els mòduls de memòria Comencem amb un tema nou, aquesta vegada toca ELS MÒDULS DE MEMÒRIA. Els mòduls de memòria són unes targetes semblants a les targetes PCI / AGP /IXA, sols que el seu objectiu ve a ser el de MEMORIA RAM, suposo que molts sabreu perquè serveix la memòria RAM, però pels que no ho sabeu, és una memòria de lectura i escriptura on l’ordinador emmagatzema les dades abans de ser processades. El seu contingut es borra completament al tancar l’ordinador. Ara us diré on van connectades a la placa base, i quins tipus de memòries són les més freqüents. La memòria l’has de col·locar aquí:

24. Els tipus de memòria que trobaràs més freqüentment són els MÒDULS DE MEMÒRIA • SDR també anomenats DIM o els MÒDULS DE MEMÒRIA DDR. • Els mòduls SDR o DIM: Són els mòduls més vells ( amb comparació als DDR ), els mòduls de memòria DIM es poden classificar segons la seva capacitat, els més freqüents són 32 / 64 / 128 / 256 / 512 ... MB • Aquí tens una imatge: • Els mòduls DDR: Són els mòduls més nous i més ràpids, vigila, perquè els MÒDULS puguin rendir al màxim els mòduls tenen que interactuar amb la placa a una mateixa quantitat, vaig a explicar-t’ho amb uns exemples: Exemple 1. Tenim: • + Paca Base Compatibilitat amb Memòria DDR 333 MHZ • + Mòdul de memòria 256 DDR 333 MHZ • Si et fixes, els hardware, tenen entre si una comptabilitat a 333 MHZ, això es la velocitat a la que es processen dades entre la placa i el mòdul. Això vol dir que la intercalació de dades està al màxim rendiment.

25. Exemple 2. Tenim: + Placa Base Compatibilitat amb Memòria DDR 400 MHZ + Mòdul de memòria 256 DDR 333 MHZ Si et fixes, els hardware, tenen entre si una comptabilitat diferent, el màxim al que poden interactuar serà a 333. Això seria una intercalació de dades al màxim rendiment en el mòdul de memòria, tanmateix a la placa seria una intercalació de mínim rendiment. Exemple 3. Tenim: + Placa Base Comptabilitat amb Memòria DDR 333 MHZ + Mòdul de memòria 256 DDR 400 MHZ Si te fixes, els hardware, tenen entre si una comptabilitat diferent, el màxim al que podran interactuar serà a 333 MHZ. Això seria una intercalació de dades al màxim rendiment a la placa base, tanmateix al mòdul de memòria seria una intercalació de mínim rendiment. Espero que us hagi quedat clar, aquí teniu una imatge de un mòdul DDR: Ara que ja sabeu més o menys alguna cosa de la memòria, a què espereu? Connecteu-la. Tornar a l’ índex

26. Comunicació entre reproductors, disc dur… i placa base Aquest tema, tracta com diu el títol, de la comunicació entre Reproductors, Discs durs i disqueteres amb la placa base. Per començar, el que tens que fer es fixar-te en els IDEs: Els IDEs, són ports que connecten la placa amb els dispositius tipus discs durs, disqueteres i reproductors. Si et fixes, en la imatge es poden distingir tres fletxes, la primera i la segona, vermelles, ens indiquen el IDE 1/2 i la verda ens indica el IDE FLOPPY.

27. Segons la placa, els IDES poden estar en diferents posicions, però sempre estan junts els IDE 1 / 2 mentre que el IDE FLOPPY pot estar separat, la forma de distingir els IDES es mirant al voltant d’ells, porten una fletxa acompanyada d’un nom, menys el IDE FLOPPY que en la major de casos ens posarà sols FLOPPY, el IDE 1 es distingeix del IDE 2, per que és el MASTER ( En català MESTRE ) , i el IDE 2 és el SLAVE ( En català esclau ). La unió que fa que els dispositius es connectin amb els IDEs, són uns cables anomenats CABLES IDES. Els cables IDES són tots iguals, excepte el del PORT IDE FLOPPY que serà més petit i també és conegut com cable creuat, ja veureu perquè. Aquí tens unes imatges dels CABLES IDES: Si et fixes els dos CABLES són pràcticament iguals, es componen de tres Connexions femella (En dic connexions femelles perquè les connexions tenen forats), que si et fixes, dos estan més juntes, i una altra està més separada d’aquestes dos, per si no m’entens, a la primera imatge, la connexió blava és la més separada, i les connexions negra i blanca són les més juntes.

28. Els cables, estan dividits en tres seccions, la primera secció és denominada MASTER (Mestre) que ve a ser la connexió Negra ( la 1º), la segona secció és denominada SLAVE (Esclau) que ve a ser la connexió Blanca (la 2º), i la última secció es denominada MAINBOARD (PLACA BASE). Això vol dir que el dispositiu que estigui connectat a la connexió negra treballarà com MASTER, que el dispositiu que estigui connectat com SLAVE actuarà com esclau, i el cas MAINBOARD serà sempre la placa base. La forma de fer entendre als dispositius que actuïn de MASTER o SLAVE és posant-li un jumper, en un determinat lloc segons el tipus d’aparell, marca, etc. Agafa el Disc dur i fixat que porta un plàstic que fa de connector entre dos filferros de connexió, per si no m’entens fixat en el cercle vermell: Ara llegeix-te el que assenyala la fletxa blava, i fixa’t en algo com això.

29. Per als reproductors serà igual sols canviarà la taula, però el sistema es el mateix. Doncs ara que ja entenem els PORTS IDE & FLOPPY, els CABLES IDE & FLOPPY, els JUMPERS i les SECCIONS MASTER I SLAVE sols ens queda configurar els dispositius i connectar-los. Jo os diré una solució, però n’hi ha d’altres, però espero que aquestes altres tinguin una raó. Agafem el disc dur, l’hi posem el jumper per que actuï de MASTER i el cargolem a la torre, ( el disc dur va col·locat normalment una mica més avall que el lloc de la disquetera, poso com origen el lloc de la disquetera perquè exteriorment de la torre es veu el seu lloc per l’obertura on s’introdueixen els disquets ). Agafem el cable IDE i el connectem a la connexió del disc dur, suposo que la trobareu, després agafem la part MAINBOARD del cable IDE i el col·loquem en el IDE 1 de la placa base; ara si tenim dos reproductors, agafem el que menys farem anar, si tens regrabadora i DvD, doncs agafes la regrabadora, i la configures per que actuï de SLAVE, ja saps amb el jumper, i la cargoles a la tercera obertura començant per la obertura de dalt de tot , i la connectes al cable IDE d’abans a la posició de SLAVE. Ara t’agafes el reproductor que més vagis a usar, el DvD o CD-ROM, per exemple, i el poses de MASTER, ja saps amb el jumper, el cargoles a la primera obertura de dalt de tot, agafes un nou cable IDE, i el connectes a la secció MASTER, després connectes el cable IDE a la placa (IDE 2) per la secció MAINBOARD del cable IDE. Ara agafes la disquetera, no fa falta posar el jumper, i la connectes al cable IDE FLOPPY però la connectes del revés, ara ja saps perquè es coneix també com cable creuat.

30. Aquí us presento un esquema de les connexions: Ara ja tenim tot connectat a la placa base, sols ens queda uns detalls, com que els dispositius no funcionaran fins que els connectem la corrent. Sols tens que connectar els POWERS CABLES als dispositius HD / DvD / CD-ROM / Regrabadora / Disquetera... Aquí tens unes imatges que et faran servei:( El PIN 1 és el JUMPER ) Tornar a l’ índex

31. Més Jumpers: Speakers, HDD LED, Power SW, Reset SW, Power LED Aquest tema és el més curt de tots, i explicarà com connectar uns Jumpers a la placa i per què serveixen aquests Jumpers. El primer que farem és localitzar-los: Per trobar-los només tens que buscar uns cables que surten de la torre, són uns 5 Jumpers amb cables. Doncs ara localitzem on es tenen que connectar.

32. El que tindràs que buscar són uns connectors com els dels PORTS IDES on enganxàvem el CABLE IDE (MAINBOARD), però amb la diferencia que no porten cap plàstic al voltant. • | AVÍS: si no trobes on han d’anar enganxats els jumpers, consulta-ho al manual de la placa. | • Ara parlarem dels Jumpers: • SPEAKERS: Són dos cables, un vermell i un altre negre, que acaben amb un JUMPER de quatre forats. El objectiu dels SPEAKERS és connectar un altaveu, en alguns casos el típic altaveu amb un iman que va enganxat a la torre, en altres casos els cables aniran a parar a un mini altaveu que es troba a uns mm del Jumper. • El objectiu d’aquest altaveu és el d’avisar produint un so quan hi ha un “Error” en el HARDWARE. • Per enganxar-lo a la placa, tens que fixar-te, per al voltant dels connectors que hi hagi un nom que posi SPEAKERS, doncs allí és on tens que connectar el Jumper, però amb una sèrie de condicions: • + Que el nom que apareix escrit en el Jumper estigui mirant sempre cap el nom del Jumper que apareix en la placa. • + Que el Jumper ocupi tants connectores com “forats” tingui.

33. Aquí tens un exemple, per si no m’entens: • La zona blanca del JUMPER seria la zona on estaria el nom del Jumper. • POWER SW: Són dos cables, un verd i l’altre blanc, que acaben en un Jumper de dos forats. L’objectiu del POWER SW és connectar la Placa Base amb el interruptor de la torre, per que quan pitgem el interruptor s’engegui el PC. • Per connectar-lo a la placa tens que seguir també les condiciones del apartat anterior, però en aquest cas tindràs que buscar unes inicials com en la imatge anterior: PWR SW. • RESET SW: Són dos cables, un blau i l’altre blanc, que acaben en un Jumper de dos forats. L’objectiu del RESET SW és connectar la Placa Base amb el interruptor de la torre, en aquest cas serà el interruptor de reset, per que quan pitgem el interruptor es reiniciï el PC. • Per connectar-lo a la placa segueix els consells anteriors.

34. HDD LED: Són dos cables, un verd i l’altre blanc, que acaben en un Jumper de dos forats. L’objectiu del HDD LED és connectar la Placa Base amb una llum de la torre, per que sapiguem segons les pulsacions de la llum com està treballant el HD. Si esta apagada és que no s’està “utilitzant” el HD. • Per connectar-lo a la placa segueix els consells anteriors. • POWER LED:Són dos cables, un vermell i l’altre blanc, que acaben en un Jumper de dos forats. L’objectiu del POWER LED és connectar la Placa Base amb una llum de la torre, per que sapiguem si el PC està engegat. Si està apagada és que el PC esta apagat. • Per connectar-lo a la placa segueix els consells anteriors. • Hem acabat el hardware, però queda una última qüestió per aclarir, perquè serveix això? És l’anomenada bateria, i és com el seu nom indica, una bateria que porta la placa base. L’objectiu d’aquesta bateria és subministrar energia a la Bios, per que sinó perdria tota la informació que guarda quan desendollaríem la corrent. Tornar a l’ índex

35. Perifèrics d’entrada • Escàner • Teclat • Ratolí • Micròfon • Joystick

36. Escàner Per digitalitzar una imatge s’entén la operació de transformar algo analògic (algo físic, real, de precisió infinita) en algo digital (un conjunto finit i de precisió determinada d’unitats lògiques denominades bits). És a dir, el que fa un escàner és agafar la imatge (fotografia, dibuix o text) i la converteix a un format que puguem guardar i modificar amb l’ordinador. Com funciona? El procés de captació d’una imatge resulta casi idèntic per qualsevol escàner: s’il·lumina la imatge amb un focus de llum, es condueix mitjançant miralls la llum reflexada fins un dispositiu anomenat CCD que transforma la llum en senyals elèctriques, es transformen aquestes senyals elèctriques a un format digital en un DAC (conversor analògic-digital) i es transmet el caudal de bits resultant al ordinador. El CCD (Charge Coupled Device) és el element fonamental de tot escàner. Consisteix en un element electrònic que reacciona davant la llum, transmetent més o menys electricitat segons sigui la intensitat i el color de la llum que rep. La resolució És un dels paràmetres més utilitzats a l’hora de determinar la qualitat d’un escàner. La resolució (medida en ppp, punts per polzada) pot definir-se com el número de punts individuals d’una imatge que és capaç de captar un escàner.

37. Teclat Un teclat d’ordinador és un perifèric utilitzat per la introducció d’ordres i dades en un ordinador. Existeixen diferents disposicions de teclat, per que es puguin utilitzar en diversos idiomes. El tipus estàndard de teclat anglès es coneix com QWERTY. Les sigles corresponen a les primeres lletres del teclat, començant per la esquerra a la fila superior. S’han suggerit diferents alternatives a la disposició de teclat QWERTY, indicant avantatges tals com majors velocitats de teclejada. Sols les tecles etiquetades amb una lletra en majúscula poden oferir ambdós tipus: majúscules y minúscules. Per teclejar un símbol que es trobi a la part superior esquerra d’una tecla, s’utilitza la tecla majúscules, etiquetada com "↑". Per a teclejar un símbol que es trobi en la part inferior dreta d’una tecla, s’utilitza la tecla Alt Gr.

38. Ratolí El ratolí (o mouse) és un perifèric d’ordinador, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com un dispositiu d’entrada de dades i de control. Sol estar dotat de dos o tres botons de pulsació que permeten activar diferents accions depenent del botó polsat (esquerra, central, dret) i de l’àrea en què es troba el punter. Actualment la majoria de ratolins porten una roda central que substitueix al tercer botó, això permet major comoditat en el ús d’algunes aplicacions (com per exemple, els processadors de text o les finestres dels navegadors d’internet) al integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla. En els programes relacionats amb el disseny i entorns operatius gràfics, moltes vegades el ratolí permet utilitzar el software de forma més senzilla i ràpida que mitjançant el teclat. Las versions actuals d’ordenadors Macintosh segueixen incloent ratolí amb un sol botó, com marca d’identitat, encara que és possible connectar-los, i utilitzar, ratolins amb més botons.

39. Micròfon El micròfon és un perifèric d’entrada, normalment fabricat amb plàstic, que serveix perquè l’ordinador pugui captar sons i després poder-los reproduir i modificar. Les característiques més importants de qualsevol micròfon són la seva resposta en freqüència, direccionalitat, sensibilitat i immunitat a les pertorbacions externes com cops o vibracions.

40. Joystick Un joystick és un dispositiu d’entrada que és utilitzat, normalment en jocs de consola o PC. Literalment, palanca de jocs. Usat per moure un objecte per la pantalla. Es compon d’una base des de la que surt una palanca vertical, amb la qual es controla el moviment i també solen incloure varis botons. • Mànec • Base • Botó de disparo • Botons addicionals • Interruptor d’autodisparo • Palanca • Botó direccional • Ventosa

41. Perifèrics de sortida • Impressora • Pantalla • Altaveus

42. Impressora Una impressora és un perifèric d’ordinador el qual té com a funcionalitat transcriure/passar un documento (imatge i/o text) des de el ordinador (processador de textos, bloc de notes, visor de imàtges, etc.) a un medi físic, generalment paper, mitjançant l’ús de cinta, cartutxos de tinta o també amb tecnologia làser. Una impressora monocromàtica sols pot reproduir una imatge d’un sol color, usualment el negre o també pot ser capaç de reproduir graduacions de tons d’aquest color, tal com una escala de grisos. Una impressora de color reprodueix imatges de múltiples colors. La resolució i la velocitat són els paràmetres més utilitzats a l’hora de determinar la qualitat d’una impressora. La resolució (medida en ppp, punts per polzada) pot definir-se com el número de punts individuals d’una imatge que és capaç de imprimir una impressora; i la velocitat (medida en ppm, pàgines per minut) pot definir-se com les pàgines que és capaç d’imprimir la impressora en un minut.

43. Pantalla Una pantalla és un dispositiu perifèric de sortida d’un ordinador, denominat també monitor, per el qual es visualitzen les dades en forma d’imatges i textos. Es connecta al ordinador a través d’una targeta gràfica, també anomenada adaptador o targeta de vídeo. Paràmetres d’una pantalla • Resolució: Número de píxels representats en sentit horitzontal i vertical. Ex: 1280x1024 • Velocitat de refresc: Rapidesa en la qual es refresca la pantalla. Ex: 80 Hz Tipus de pantalla • LCD:Pantalla convencional d’un Pc que és de cristall líquid. • TFT: Tipus de pantalla plana d’alta tecnologia. • CRT: Pantalla de tub de rajos catòdics.

44. Altaveus Els altaveus són un perifèric de sortida, normalment fabricat amb plàstic, que serveix per reproduir sons emesos per l’ordinador. Els altaveus són dispositius electromecànics que produeixen so audible a partir de voltatges de àudio amplificats. La potència i la qualitat de so es poden augmentar si s’utilitzen conjunts especials de varis altaveus de diferent tamany (petits per a notes agudes i grans per a notes greus).

45. Perifèrics d’entrada i sortida • Mòdem • Fax

46. INTERN Mòdem EXTERN Mòdem es un acrònim de les paraules modulador/demodulador). Un mòdem es un modulador i demodulador de dades que participa en una comunicació. El seu ús més comú i conegut és en transmissió de dades per via telefònica. Com els ordinadors processen dades de forma digital i les línies telefòniques de la red bàsica sols transmeten dades de forma analògica, els mòdems el que fan es transformar mitjançant diferents tècniques les senyals digitals en analògiques i viceversa. Hi ha diferents tipus de mòdems en funció de la velocitat de transmissió que agafen: 14.400, 28.800, 36.600 i 56.600 bps (bits per segon) que són les velocitats més comuns actualment. Existeixen, a més a més, mòdems DSL (Digital Subscriber Line), que utilitzen el espectre situat per damunt de la banda vocal (300 - 3400 Hz) del cable telefònic ( ADSL, SDSL, HDSL,VDSL ), i permeten agafar velocitats molt majors que les dels mòdems tradicionals. També posseeixen altres qualitats, com la possibilitat de establir una comunicació telefònica per veu al mateix temps que s’envien i y reben dades.

47. Fax La transmissió facsímil (fax) es realitza amb l’ajuda de equips capaços de transmetre informació gràfica a través de una línea telefònica normal. Una vegada marcat el número del fax i establerta la connexió telefònica, els documents s’introdueixen a la màquina que tarda entre un i sis minuts en explorar i convertir la informació en impulsos elèctrics. Aquests impulsos viatgen per les línies telefòniques i el equip receptor converteix els impulsos de nou a text, produint una copia, o facsímil, del documento en el equip emissor.