EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA LITERÀRIA D’ENRIC VALOR

1. EXPLICA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DE L’OBRA LITERÀRIA D’ENRIC VALOR TEMA 2

2. ENRIC VALOR Va nàixer a Castalla, L’Alcoià en el si d’unafamília de la petitaaristocràcia rural, en 1911 i morí a València en 2000. Estudia professorat mercantil a l'Escola de Comerçd'Alacant i la seva primera feinaés en un centre de producciósabatera a Castalla. Desprésviatja a Mallorca, onorganitza la Secció Jurídica Nacional de Fabricants de Sabates. Simultàniament estudia llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidacta. Fougramàtic, lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilar 36 rondalles de la tradició oral valenciana, interrogantelsvells i vellespobletans i masoversprincipalment de les serresd’Aitana i de la seuavilanadiva de la Foia de Castalla. Després les va transformar en literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixantexpressions, i l’escrita normativa.

3. www.escriptors.com/autors/valore

4. La produccióliteràriad’Enric Valor consta de duesgransaportacions: Les rondallesvalencianes Cinc novel·les i algunsrelatsbreus

5. TÈCNICA NARRATIVA I LLENGUATGE UTILITZAT Tant en un tipusd’obrescom en altres, Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriuamb gran precisió, minuciositat i exactitud peldetall. Té un gran domini de la llengua. Els recursos de llenguatge oral que empra provenendirectament de la tradició popular, ambelsquals el lector pot identificar-se plenament. Usa un model de llengualiteràriamolt equilibrada, que inclou les peculiaritatsvalencianes.

6. LES RONDALLES Les seuesrondallesestanconfegides a partir d’unnuclinarratiu de procedència oral més o menyscomplet o extens, sobre el qual Valor opera una profunda transformació i reformulació del relat oral –estructura, situacions, personatges- i proposa, mitjançantl’escripturamillorada, unscontescultes, distints de les rondallestradicionals.

7. ALGUNS TÍTOLS DE RONDALLES -El llenyater de Fortaleny -Les velletes de la PenyaRoja -La mare delspeixos -El castell de sol. -I queixalets també! -Els guants de la felicitat -El gegant del romaní -L’envejósd’Alcalà -El xiquet que va nàixer de peus -El ferrer de Bèlgida -El reiAstoret -El Dimoni fumador -El castelld’Entorn i no Entorn -La mestra i el manyà -Esclafamuntanyes -Abella Enric Valor, Rondallesvalencianes

8. LES RONDALLES Fa moltsmoltsanys, a poquetanit, quanfora de casa feia un fred de mil dimonis, o quanamb el bon tempsparents i amicsseientotsjunts, semprehihaviaalgú que contavarondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara hoés el cinema. Les rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara éscomúllegir-les al llibre. L’estudi de les rondalles va començarperquèmoltsescriptors i estudiosos van trobar les aerrels de la cultura originàriadelspoblesd’aquestesnarracions, una cultura que a causa de l’avanç del “progrés” i el despoblament de moltesàreesruralssemblava a punt de desaparéixer. QUÈ ÉS UNA RONDALLA? És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcteranònim, que contafetsimaginaris, desenvolupatsambunspersonatges, un argument i un espaideterminats, i que té unes fòrmulesfixesd’inici i acabament del relat. A més les rondallespertanyen a un patrimonicol.lectiu que remet a la cultura indoeuropea.

9. RELATS Elsrelatsbreus, méspròxims a l’estil del s. XIX, no destaquen per un estil treballat, sinósobretot per la riquesa de llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals

10. NOVEL·LES La novel·lística presenta les mateixescaracterístiquesestilístiques i lingüístiques que les rondalles, peròésacíon Valor aboca mésclarament les seuesexperiènciesbiogràfiques i elsseusconeixements de la terra. En les seuesnovel·lespreténfer la crònica del períodehistòric que va viure, plasmant-hi totes les seuesobservacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i la botànica.

11. Sense la Terra Promesa és la crònicadelsprimersanys del segle XX i la Primera Guerra Mundial. Temps de batuda i Enllà de l’horitzó, la crònica de la Guerra Civil

12. El seuespailiterariésCassanaamb la geografia, el ruralisme, el pla i la muntanya, peròl’espai i el temps no s’esgoten en concreciógeogràfica o cronològica. SegonsVicentEscrivà: << Sense la seua gran obra vessada en el Cicle de Cassana, elsvalencianspedríemtot un segle XIX. És per això que sempresituaremEnric Valor entre elsgransfabuladorshistòricscom Víctor Català i NarcísOller. I al costatdelsquasicoetanisLlorençVillalonga i MercèRodoreda>>

13. Entrevistes–Ésveritat que al voltant del deuanys va intentar escriureja la seua primera novel·la a la qual, fins i tot, va posar per títolEl secret del castell?–Alsnouanysjojahi tenia la il·lusió. En vaigescriure tres capítols. Recorde que hivaig posar unspersonatges en un poble que vaigllegir en el mapa d'Espanya que es deia Treviño i estava en el nord i aixòem va il·lusionar a mi de minyó, mira si és cosa de pocconeixement! I al final el personatge va fer un viatge a Itàlia i ja no el vaigfer tornar a Treviño... Però el meu pare emseguiaanimant. –Éscert que la seua primera narració publicada ho va ser en castellà, el 1926?–La primera que vaig publicar va ser L'experiment de Strolowickz. Me'l van publicar a Elx. DesprésvaigescriureL'aventura de Franz Lietzen i me la publicaren en el Camí. –El divuit de juliol del 36 es van perdremoltesil·lusions. A vostè a més a més, se li va perdrel'originald'unanovel·la que mai no ha estatpossiblellegir. Com va ocórreraixò?–Era la primera novel·la acabada. Es deiaEl misteri de Canadian. El tren onanaval'exemplar de la novel·la va ser bombardejat i es va cremar.

14. –Quisón, acabada la guerra, elsseusmestres de llengua?–Josep Giner va donar-me classes de filologia catalana, d'ensenyar-me llatí i gramàticahistòrica. Foudecisiu en la mevaformació, em va comunicar amb Joan Coromines. Carles Salvador també em va influir, tant que em va fercomell era: un autènticfabrista. –Finalment, l'any 1960 veuvostè publicada la seuanovel·laL'ambiciód'Aleix. Éscert que va trigardeuanys a passar la censura?–La censura era més rígida en els temes amorosos que en elspolítics... quèpodiapassaramb una novel·laons'esdevenia un adulteri? –En la seuaopinió, quannaix el blaverisme i impulsat per qui?–El blaverismeés un secessionismelingüístic que acabariaamb la desaparició del valencià. És la nova ofensiva de la dreta per acabar amb la llengua... Volenferanalfabet el nostrepobleseparant-lo de la ciènciafilològica, de la Universitat, reduint-lo a un populismeincultesenseafany de superació. (Rosa Serrano.Enric Valor. Converses amb un senyorescriptor.València: Tàndem, 1995)