Agrupaments d’alumnes

2. Agrupaments d’alumnes Grans grups Dos o més grups- conferències, projeccions... Grup classe Grup col·loquial o grup mig Grups petits Formals Equips de treball Informals Nieto, J (2004) : ESTRATEGIAS PARA MEJORAR LA PRÁCTICA DOCENTE. Madrid. Ed.CCS.

3. Formes de treball dins les aules Treball individual Treball en grup petit Treball cooperatiu Treball no cooperatiu Grup tradicional, les tasques no estan organitzades perquè es produeixi un treball d’equip. Alumnes asseguts junts però cadascú fa la seva feina individual Nieto, J (2004) : ESTRATEGIAS PARA MEJORAR LA PRÁCTICA DOCENTE. Madrid. Ed.CCS.

4. Condicions del treball cooperatiu • Interdependència positiva. • Interacció cara a cara. • Responsabilitat individual. • Tècniques interpersonals i de treball en equip. • Avaluació grupal i individual. . Johnson, Johnson i Holubec (1999)

5. Sistemes de selecció dels integrants dels grups • Per atzar . • Per rotació. A partir d’un llistat d’alumnes ordenats per ordre alfabètic o d’un altre tipus, es fan grups cada n alumnes. • Pel professor: • No buscant l'heterogeneïtat ni l'homogeneïtat del grup. ( color del cabell, color d’una peça de roba, per la lletra del nom, el barri on viuen, l’ordre dels pupitres... • Buscant l’heterogeneitat : per estrats diversos, per nivells de domini ortogràfic, per habilitats plàstiques, per capacitats matemàtiques, per qualificacions... • De manera arbitrària. • Pels alumnes : grups incipients ofereixen llocs restants Nieto, J (2004) : ESTRATEGIAS PARA MEJORAR LA PRÁCTICA DOCENTE. Madrid. Ed.CCS.

6. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu • Multitud de mètodes . • Dificultat de classificació , el ventall és divers . • La demanda ha dut a la millora i aparició de noves propostes. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

7. Alguns del mètodes que podríem assenyalar habitualment dins l’aprenentatge cooperatiu/ col.laboratiu serien: • Aprenentatge entre iguals. • Aprenentatge recíproc. • Mètode del puzle.(Aronson) • Treball col·laboratiu. • Treball per projectes • Jocs de rol • ...

8. TUTORIA ENTRE IGUALS- I • Composició de l’equip: • Hi ha diferents modalitats la més habitual és el TREBALL EN PARELLES. • Un alumne assumeix el rol de TUTOR i l’altre TUTORAT . El tutor té més competència en una o més matèries. • Les parelles poden ser de diferents grups d’edat o del mateix grup. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

9. TUTORIA ENTRE IGUALS -II • Descripció : • Grups de parelles assimètriques (tutor-tutorat) • Objectius comuns, coneguts i compartits (ensenyament d’uns continguts a partir d’una interacció estructurada) • Avantatges : • Tutor: quan explica el contingut augmenta el seu domini sobre aquest, responsabilitat, autoestima. • Tutorat : disposa d’un ajust en l’aprenentatge de forma permanet i accessible. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

10. TUTORIA ENTRE IGUALS -III • Fases d’aplicació : • Selecció i aparellament dels alumnes.( preveure horaris coincidents si es tracta d’alumnes de diferents nivells, si són alumnes del mateix nivell pot ser útil ordenar per nivell de competència...) • Formació prèvia dels rols. (determina r que ha de fer el tutor davant les activitats) • Temps d’assentament i funcionament. (anar fent un seguiment dels tutors durant les sessions) • Monitorització . (l’educador pot fer una tasca més individualitzada observant les parelles de treball. ) • Avaluació: (coavaluació , autoavaluació , observació, proves, dossiers.) Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

11. TUTORIA ENTRE IGUALS -IV • Indicacions : • Utilitzada en moltes àrees curriculars i és possible en tots els nivells educatius. Especialment indicada per alumnes amb necessitats educatives especials. (també com tutors) • Orientacions: • Cal estructurar la relació entre tutor i tutorat i fer formació inicial. Cal que l’experiència sigui prou llarga perquè tinguin temps d’aprendre. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

12. Ensenyament recíproc- I • Composició de l’equip: • Quatre alumnes que han de realitzar tasques diferents que suposen operacions coordinades dins d’un mateix procés mental. Diferents tasques : (exemple lectura d’un text) Alumne 1: llegir el text i sintetitzar el text. Alumne 2 : fer preguntes . Alumne 3: ser capaç de donar respostes utilitzant integrant coneixements Alumne 4: intuir com continuarà el text. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

13. Ensenyament recíproc- II • Descripció : • L’objectiu bàsic és que recíprocament els estudiants s’ensenyin. • Cada alumne farà una funció diferent però complementària per assolir una tasca comuna i ensenya els altres a fer-la quan li toca el seu torn. • Cada funció necessita de l’anterior per complementar la tasca. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

14. Ensenyament recíproc- III • Fases d’aplicació : • Selecció i composició del grup: preferiblement que els alumnes siguin heterogenis en relació al nivell de competències de les tasques a realitzar. La selecció a càrrec del professor. • Formació prèvia en relació a les funcions que han de dur a terme. S’ha d’explicar el que es demana a cadascú. • Temps d’assentament: per cada nova tasca s’aconsella variar les funcions de l’equip. Dependrà de com cada participant faci la seva tasca. • Avaluacio : es fa conjuntament, es treuen conclusions del procés i de les tasques. Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

15. Ensenyament recíproc- IV • Indicacions : • Molt utilitzada en la comprensió de textos però és pot aplicar a altres tasques d’escriptura, resolució de problemes matemàtics ... • Orientacions: • El paper del professor és clau. Cal fer un seguiment de la realització de les funcions . Monereo, C i Duran, D. (2001) : Entramats . Mètodes d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Ed. Edebé

16. Mètode del puzle.(Aronson) Es formen equips base heterogenis, cada membre tria o se li assigna una especialitat a dominar. Un membre de cada equip base, s’especialitza o es fa expert en un coneixement o tasca Els experts tornen als equips base i intercanvien els seus coneixements (allò en què ha esdevingut expert ) amb els companys, fins que tots aprenguin tots els procediments. Adaptació esquema : Pujolàs, P.(2002) Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Barcelona. Eumo Editorial.

17. El treball o projecte col·laboratiu (I) MATÈRIA 1 GUIA DE TREBALL MATÈRIA 2 TEMA COMÚ Espais i materials MATÈRIA 3 Avaluació criteris i instruments MATÈRIA 4 MATÈRIA ...

18. Organització /programació treballs col·laboratius globalitzats compartits (II) PROPOSTA REAL DE SITUACIÓ /TEMA/ PROBLEMA/ PROJECTE... CONTINGUT O TEMES RELACIONATS COMPETÈNCIES COMUNES OBJECTIUS COMUNS ESPAIS I MATERIALS CRITERIS D’AVALUACIÓ INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ Bloc de continguts/Matèria ACTIVITATS D’ENSENYAMENT /APRENENTATGE COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES OBJECTIUS ESPECÍFICS CONTINGUTS ESPECÍFICS ESPAIS I MATERIALS CRITERIS D’AVALUACIÓ INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ Bloc de continguts/Matèria ACTIVITATS D’ENSENYAMENT /APRENENTATGE COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES OBJECTIUS ESPECÍFICS CONTINGUTS ESPECÍFICS ESPAIS I MATERIALS CRITERIS D’AVALUACIÓ INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ VALORACIÓ GLOBAL / I INDIVIDUAL I DE GRUP

19. El treball o projecte col·laboratiu amb guia (III) • El treball el planteja l’educador/educadors • S’utilitza una guia de treball que han de cobrir les següents : • Determinació dels objectius. • Definició de les tasques concretes a fer. • La formació dels grups. • Les instruccions per a la cooperació. • El seguiment dels grups. • L’avaluació. Coloma Olmos,A.M (2008). METODOLOGÍAS PARA DESARROLLAR COMPETENCIAS Y ATENDER LA DIVERSIDAD. Madrid .Ed.PPC

20. Paper del professor i l’alumne en el treball col.laboratiu (IV) • Educador , estratega i mediador dels aprenentatges i les relacions • L’alumne protagonista fonamental del treball cooperatiu. Coloma Olmos,A.M (2008). METODOLOGÍAS PARA DESARROLLAR COMPETENCIAS Y ATENDER LA DIVERSIDAD. Madrid .Ed.PPC

21. Condicions organitzatives de l’aula i del centre en el treball col.laboratiu (V) • Col·laboració entre els professors. • Organització que potencií la col·laboració en les seves estructures. • Repartiment del temps en l’organització de l’aula. (*) • Organització dels espais de l’aula i l’escola.(*) • Creació d’un clima d’aula adequat. • Cerca de temps de relació i seguiment dels equips i de les persones. Coloma Olmos,A.M (2008). METODOLOGÍAS PARA DESARROLLAR COMPETENCIAS Y ATENDER LA DIVERSIDAD. Madrid .Ed.PPC

22. Repartiment del temps en l’organització de l’aula. (*) • El treball col.laboratiu pot ser disciplinar (una sola assignatura) o més d’una. • Si es tracta d’un projecte globalitzat de final de cicle, haurien de participar més d’una o la seva totalitat. • Si es treballa en una sola assignatura, no hi hauria massa problema. L’horari dels alumnes no hauria de canviar necessàriament. El projecte es faria durant aquella franja o amb aquell professor.

23. Repartiment del temps en l’organització de l’aula. (*) • Si totes les assignatures estan implicades, els educadors podrien mantenir el mateix horari i serien els alumnes els que tindrien les variacions en les activitats o les classes fent el projecte. • El projecte pot també tenir incidència en els horaris d’espais comuns com : l’aula d’informàtica, la biblioteca... • S’ha de pensar si es planteja activitats externes: sortides, visites, anar a fer entrevistes ... • ...

24. Organització dels espais a l’escola . (*) Adaptació : Pujolàs, P.(2002) Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Barcelona. Eumo Editorial.

25. Referències bàsiques : Pujolàs, P.(2002) Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Barcelona. Eumo Editorial.

26. Idees de distribució de l’aula • L’espai ha de ser prou gran per poder canviar la distribució de les taules i facilitar la circulació dels alumnes. • Hauria d’haver uns prestatges o armaris on els equips puguin guardar el material que utilitzen o vagin elaborant. • També són útils els plafons per penjar murals , retalls de premsa, avisos, cartells... • Els alumnes distribuïts de forma que si és necessari, puguin veure la pissarra .

27. Pujolàs, P.(2002-2009)

28. Els equips • Es recomana els grups o equips heterogenis. • Una bona informació s’obté a partir d’un test sociomètric o preguntar amb quins companys li agradaria més treballar. • Tenir especialment en compte els alumnes que no han estat gaire escollits • La organització dels equips heterogenis es podria fer utilitzant un esquema com aquest: Els més capaços de poder ajudar... La resta dels estudiants del grup... Els que necessiten més ser ajudats... Pujolàs, P.(2002-2008)

29. Condicions per l’èxit del treball en grup • Acceptem i practicarem els acords següents: • Planificarem la feina. Ens comprometem a programar entre totes i tots la tasca que es vulgui estudiar, responent a les preguntes: “què hem de fer” “quan” “com”. • Farem la feina. Estem d’acord a fer la tasca que ha proposat la professora o el professor i que hem decidit el grup. Acceptem les indicacions de cada responsable per a cada tasca. Respectarem el material i serem responsables. • Respectarem cada membre del grup. Ens comprometem a respectar-nos i ajudar-nos a resoldre les dificultats de cadascú. Si sorgeix algun conflicte dintre del grup, el resoldrem nosaltres mateixos, i només avisarem el professor o la professora en cas necessari. • Hi participarem totes i tots . estem d’acord que cadascú farà la part de feina que hem repartit i no ho parem fer tot a una sola persona. Ens escoltarem , compartirem idees, recursos i discutirem els dubtes abans de preguntar a la professora o al professor. • Parlarem per escoltar-nos i entendre’ns. Acceptem parlar en veu baixa i no molestar els altres grups. Demanarem la paraula, escoltarem amb atenció i no interromprem les companyes ni els companys. Pujolàs, P.(2002-2008)

30. Hàbits necessaris per desenvolupar un treball cooperatiu. • Posar-se d’acord sobre el que s’ha de fer. • Decidir com es fa i què farà cadascú. • Realitzar els corresponents treballs o proves individuals. • Considerar com es complementa el treball. • Valorar els resultats en funció dels criteris assumits o explicitats abans. Pujolàs, P.(2002- 2008)

31. Normes de funcionament del grup • Compartir –ho tot. • Treballar en silenci i, quan sigui necessari,parlar en veu baixa. • Demanar la paraula abans de parlar. • Acceptar les decisions de la majoria. • Ajudar els companys. • Demanar ajuda quan es necessiti. • No rebutjar l’ajuda d’un company. • Fer la feina que em toca. • Participar en tots els treballs i les activitats de l’equip. • Complir aquestes normes i fer-les complir als altres. Pujolàs, P.(2002- 2008)

32. Treballar en equip • Ajudar a organitzar-se com equip, a pensar sobre què cal perquè un equip funcioni: • Que hi hagi algú de l’equip com a mínim un, que sàpiga què s’ha de fer . • Que tothom disposi del material necessari. • Que no es perdi el temps parlant d’altres coses. • Que no enraonin tots alhora i que no es parli en veu massa alta. • Que ningú no imposi als altres la seva opinió. • Que si hi ha algú que es desanima, n’hi hagi un altre que l’encoratgi. • Que hi hagi algú que recordi, a qui es “despisti”, els compromisos presos. • Determinar uns rols amb les corresponents funcions. Pujolàs, P.(2002-2008)

33. Rols d’un equip cooperatiu A- Rols que faciliten la formació i el funcionament de l’equip B- Rols que contribueixen a consolidar i enfortir el treball en equip A1 . Responsbable- coodinador (coordina el material, controla el temps, fa respectar el torn de paraula, custodia elmaterial...) B1. Sintetitzador- recapitulador. És el responsable que el grup sintetitzi o recapituli els continguts treballats, en forma d’esquemes, mapes conceptuals, bases orientadores de l’acció... A2. Secretari (anota les decisions i els acords, omple els formularis...) B2. Verificador de la correcció. (responsable d’assegurar que les respostes i produccions de l’equip siguin correctes. En qüestiona la correcció, i demana el punt de vista d’algu més expert, com el professor i els companys...) A3. Supervisor de l’ordre (controla el to de veu, evita la dispersió, controla la rotació dels rols...) B3. Verificador de la comprensió. (és el responsable d’assegurar que tots els membres de l’equip han comprès correctament els materials objecte d’estudi, fent preguntes, fent repetir les coses d’una altra manera.) A4. Animador . Fomentador de la participació. (anima i encoratja , ofereix suport, fomenta la participació) B4. Incentivador de la discussió i el diàleg (és el responsable de procurar que els membres de l’equip donin respostes i prenguin decisions de forma consensuada. ) A5. B5. Observador (registra la freqüència amb què els membres del grup adopten comportaments o actituds adequats al rol que exerceixen) Pujolàs, P.(2008)

34. Fitxa d’autoavaluació dels grups: • Hem aconseguit l’objectiu final de la tasca? Sí. No . Per què ? • Programem bé la nostra feina ? SI. NO. Per què? • Hi ha alguna cosa que no varem preveure? • Pensem que el nostre treball està ben fet perquè ... • Pensem que el nostre treball té límits , perquè... • Quins problemes ha tingut el grup. Quins no hem pogut resoldre ? • ... Coloma Olmos,A.M (2008). METODOLOGÍAS PARA DESARROLLAR COMPETENCIAS Y ATENDER LA DIVERSIDAD. Madrid .Ed.PPC