PROBLEMES ASSOCIATS ALS NENS/ES AMB ALTES CAPACITATS QUAN NO SÓN IDENTIFICATS.

1. PROBLEMES ASSOCIATS ALS NENS/ES AMB ALTES CAPACITATS QUAN NO SÓN IDENTIFICATS. • L’objectiu fonamental de diagnosticar als nens/es amb altes capacitats és per a intervenir positivament, per oferir-los les oportunitats educatives, socials i emocionals que requereix pel seu desenvolupament integral, sinó no té sentit fer-ho.

2. Atenció alumnes amb altes capacitats Autora: Milagros Valera

3. Quan un nen/a amb altes capacitats no es reconegut com tal o bé no està estimulat de forma convenient a la seva potencialitat, poden aparèixer problemes de conducta com: • 1.- Agressivitat: manifesta violència tant verbal com física, es mostra rebel, es nega sistemàticament a seguir les regles, etc. • 2.- Passivitat: Viu en un mon de fantasia, evita la gent, no es defensa, etc.

4. Problemes que poden mostrar els nens amb altes capacitats. Aquest sorgeixen generalment de les seves pròpies vivències en l’àmbit escolar i social. 1.- Es senten diferents i no saben perquè. 2.-Tenen por a ser refusats socialment. 3.- Rendeixen per sota de les seves possibilitats. 4.- Altres arriben al fracàs escolar

5. QUAN COMENCEN A SORGIR LES DIFICULTATS MÉS EVIDENTS? • Al voltant dels 8 o 9 anys es comencen a mostrar problemes a nivell escolar. • Més o menys a partir de cinquè de primària (a partir dels 11 anys) és quan les dificultats són més evidents, amb símptomes com : 1.- Manca d’esforç o interès per fer la tasca o treballar a classe. 2.- Mala conducta. 3.- Baixa autoestima. 4.- Actitud negativa vers l’escola.

6. TRETS CARACTERÍSTICS D’ALUMNES D’ALTES CAPACITATS AMB FRACÀS ESCOLAR • Ansietat • Inseguretat • Impressió d’aïllament • Sentiment de poca habilitat manual i física • Patiment en sentir que els seus interessos són molt diferents als dels seus companys/es • Desig incessant de llegir • Etc. Quant més elevades són les seves habilitats intel·lectuals, majors poden ser els problemes que es trobin a l’àmbit educatiu.

7. Intervenció amb alumnes amb altes capacitats • Es considera fonamental per oferir als nens/es les oportunitats per desenvolupar satisfactòriament els seus potencials • Estratègies d’intervenció: acceleració, agrupament, enriquiment del currículum, enriquiment aleatori, projectes, tallers (dins i fora de l’escola), etc. El tipus d’intervenció dependrà de les característiques dels alumnes: tipus d’excepcionalitat, maduresa emocional, adaptació social, ect.

8. Intervencions específiques segons el tipus d’excepcionalitat ALUMNES SUPERDOTATS Intervenció basada en l’adaptació curricular orientada a temes transversals o de síntesi, activitats que permetin el treball autònom com per exemple el treball per projectes, combinant àrees o matèries, tallers, ect.

9. TALENTS ACADÈMICS • Necessiten ampliacions curriculars, aprofundint en els continguts sense avançar matèries de cursos posteriors. • Acceleracions, amb garantia de la maduresa emocional i social del nen/a. • Potenciar el treball autònom com per exemple el treball per projectes. • Activitats extres que el professor ha de tenir per aquests nens/es.

10. TALENTS ARTÍSTICS • Via principal d’intervenció serà estimular la motivació del nen/a. • Vincular els continguts amb elements de tipus artístic • Recursos com la implicació d’activitats figuratives. • Treballs específics relacionats amb l’àrea artística.

11. TALENT CREATIU • Utilització de recursos alternatius, per desenvolupar els continguts potenciar i optimitzar la creativitat. • És important que els mestres estiguin informats sobre la forma de funcionar diferent d’aquests nens/es, i evitar així, que es confonguin les seves conductes amb la dispersió o el dèficit d’atenció. • Treballar en grup per potenciar que els altres nens/es aprofitin les aportacions d’aquests talents. • El professor ha de valorar l’interès i la motivació dels nens amb talent creatiu i acceptar respostes de tipus divergent.

12. TALENT LÒGIC • Intervenció essencialment sobre la socialització, intentant incidir en la flexibilització dels seus patrons de conducta i ajudar al nen/a a valorar a les persones més enllà del seu raonament. Acadèmicament és important introduir activitats i problemes complementaris i mantenir la motivació adequada

13. TALENT MATEMÀTIC • Ampliar activitats i continguts de matèries de tipus quantitatiu en la mateixa línia que els talents acadèmics. • reforçar les àrees i recursos poc utilitzats generalment de tipus verbal, social i emocional. • Intervenció dirigida al entrenament d’habilitats comunicatives i d’interacció social. • Necessitat en alguns casos de reforçar i motivar en les matèries que no impliquin conceptes matemàtics .

14. TALENT VERBAL • La intervenció serà complimentar la representació verbal amb altres formes de codificació. • Els mestres d’aquests nens/es hauran de tenir en compte si les àrees de matemàtiques i numèriques estan desenvolupades. • És important saber, que a vegades aquests alumnes poden semblar més intel·ligents del que són en realitat i generar més expectatives i exigències de les adequades.

15. TALENT SOCIAL • La via d’intervenció ha d’aprofitar les habilitats socials d’aquestes persones per conduir activitats de grup i també per la mediació en la integració dels seus companys. • La bona socialització d’aquests alumnes sol elevar la motivació, aquesta actuarà de motor per desenvolupar millor els seus aprenentatges escolars.

16. PRECOCITAT • La línia d’intervenció se sembla a la dels casos de talent acadèmic. • És important també no generar expectatives d’altes capacitats permanents ja que al acabar el procés maduratiu els efectes poden ser molt negatius. • Les activitats alternatives són una bona mesura, sempre que no s’avancin objectius d’altres cursos i sobre tot es tindrà en compte que els seus recursos emocionals i socials pertanyen a la seva edat cronològica

17. CAS 1 : Nen, edat 12 anys, diagnosticat de superdotació. Els seus pares volen ratificar els resultats perquè no estan molt segurs del diagnòstic que li van fer. Quan es fan altres proves, els resultats indiquen que té elevats recursos de tipus verbal, lògic i de memòria. • Si els resultats de les proves indiquen que els seus recursos son de tipus verbal, lògic i memorístic Quins tipus d’implicacions conductuals mostrarà?. • Es ratificarà el diagnòstic de superdotació. Per què? • Quin tipus d’intervenció penseu que seria el més oportú?. Per què?

18. CAS 2: • Nena de 14 anys, ve a la consulta per problemes d’aprenentatge i de relació amb els seus companys. La seva tutora diu que està molt dispersa no acaba les feines que el seu nivell d ‘aprenentatge encara que no és òptim, és força discret i les millors notes les treu en activitats que impliquen el dibuix, el raonament lògic, i les aptituds espacials. • Els pares comenten que encara que els resultats escolars no son lo brillants que es podria esperar d ‘ella, en les activitats que realitza fora de l’escola, els comentaris del professors són excel·lents. Aquestes activitats extraescolars són : música i un curs de fotografia. • A classe té algunes dificultats per relacionar-se la veuen com “una mica rara”. Està desmotivada per els resultats que treu en els estudis i per les dificultats que té per relacionar-se amb els seus companys. • Segons les dades quin tipus d’altes capacitats tindria aquesta nena? • Quin tipus d’intervenció aconsellaríem? • Quines orientacions donaríem als professors? • Com podríem orientar al pares?

19. CAS 3 • Nena de 5 anys. El motiu de consulta és que els pares pensen que podria ser superdotada. Li agrada relacionar-se amb adults, té un vocabulari molt ric, li agrada manar i generalment ho fa tant amb els petits com amb els adults, per això a vegades tenen problemes de relació a casa. No va anar a l’escola bressol i quan va començar l’escola estava molt motivada, però durant el curs es va anant desmotivant i actualment segons els pares “passa” molt de l’escola, en canvi els informes que porta són bons. . • En el diagnòstic que s’obté no apareixen els trets típics de superdotació encara que és una nena molt intel·ligent i amb un alt grau de curiositat i interès. Té una actitud d’autosuficiència junt amb un ritme de desenvolupament superior ens podrien confondre i pensar que si que era superdotada, però no és el cas. • Quin diagnòstic penseu que és el correcte? • Quin tipus d’intervenció s’aconsellaria? • Com es podria treballar la motivació de la nena per que millorés a l’escola? • Quin tipus d’orientacions es donarien als pares?

20. LÍNIES D’INTERVENCIÓ EN LES ALTES CAPACITATS ACCELERACIÓ I FLEXIBILIZACIÓ L’acceleració. • Reducció d’alguns dels cicles escolars (un curs per cicle PRI i ESO). Aquesta intervenció no sempre és la millor estratègia, encara que per una banda pot eliminar els problemes d’avorriment. Es important que quan s’utilitzi aquest tipus d’intervenció, es pugui garantir la maduresa emocional dels alumnes, ja que sinó es podria produir el que en diem “Disincronia”.

21. flexibilització”. • Es pot dir que és una forma d‘acceleració però només de certes assignatures. Com podem comprendre aquesta estratègia és encara més complicada per la bona adaptació d’aquests nens/es.

22. AGRUPAMENT • Agrupar alumnes amb característiques semblats i donar-los respostes més adequades, per millorar la motivació i el rendiment. Segons la forma de concretar aquestes agrupacions s’han de fer canvis en el currículum o només algunes modificacions en la metodologia o en les activitats. • És una bona estratègia si l’agrupament és parcial, però si es fa un tipus d’agrupament total la mesura pot arribar a ser negativa ja que els alumnes es socialitzarien segons regles i nivells de comunicació massa restringits

23. ENRIQUIMENT DEL CURRÍCULO • L’enriquiment curricular es pot concretar en varies estratègies com: • L’ampliació curricular. Consisteix en afegir continguts al currículum ordinari sense passar al de cursos posteriors. Per tant estem parlant d’ampliar l’estructura de temes i continguts amb més informació sobre els mateixos. Aquest tipus d’enriquiment es òptim per talents acadèmics i casos de precocitat i si l’ampliació es centra en una sola matèria o àrea també serà bona per talents específics

24. Adaptacions curriculars . Partint del currículum ordinari l’adaptació consisteix en establir un gran nombre de vinculacions entre els continguts d’una matèria, d’un àrea o de totes. • L’adaptació destaca continguts que poden realitzar tots els alumnes d’un curs determinat i per tant és bo per a ells i també millora la coordinació entre els professors. • Els més beneficiats amb aquesta estratègia seran els superdotats i complement interessant per als talents acadèmics.

25. Entrenament metacognitiu • Ensenyar a gestionar els propis recursos cognitius i conductuals. • Es pot utilitzar amb tots els alumnes i especialment els que tenen altes capacitats. • Té efectes positius pel desenvolupament de les aptituds. • Els talents simples (matemàtic, verbal, creatiu..), són els que més es beneficien de la utilització de la metacognició, ja que els talents acadèmics i els superdotats la desenvolupen de forma autònoma. • Aquest recurs beneficia a tots els alumnes, encara que és més un complement que una veritable acció curricular.

26. Enriquiment aleatori • Es planifiquen temes i activitats amb continguts del currículum i extracurriculars vinculats. L’alumne escull aquells que vol fer i els realitza paral·lelament a les activitats de classe. • l’Alumne defineix el projecte i té una supervisió del tutor, l’acció d’aquest serà la de facilitar vies d’informació, recolzar i suggerir. • Aquesta estratègia es pot realitzar modificant o no el currículum. És un recurs flexible i aprofitable per tots els alumnes amb altes capacitats i a més minimitza els costos de planificació i de treball previ sobre els continguts.

27. L’ENRIQUIMENT COM RESPOSTA ESCOLAR Per tal que l’enriquiment sigui efectiu cal que es compleixen els següents requisits: • Que el context escolar permeti la individualització dels aprenentatges. • Que es permeti el treball amb altres companys de la classe. • Que es facin treballs puntuals amb altres nens d’altes capacitats de la seva escola. • Que se li atorgui el mateix temps que a les altres classes ordinàries sense sobrecarregar l’horari.

28. Que es redueixi els continguts del currículo ordinari, que ja tingui assolits. • Mantenir la metodologia, tipus d’activitats, programes aplicats, projectes, etc. durant tota la seva vida escolar. • Ampliar, aprofundir i relacionar informació de la qual el nen/a ja té coneixements i són temes del seu interès. • Escollir els programes i activitats curriculars i extracurriculars, prèvia identificació dels nens/es amb altes capacitats.

29. Utilitzar metodologies adequades que permeten al nen/a amb altes capacitats aprendre a aprendre i l’ajuden a desenvolupar per si mateix, la capacitat de realitzar aprenentatges significatius, com poden ser: • Els projectes. • Estudi independent. • Simulació de processos. • L’aprenentatge per descobriment. • Potenciar la resolució creativa dels problemes. • Desenvolupar i potenciar la motivació, etc.

30. TALLERS DINS I FORA DE L’AULA • Taller de creativitat • Taller d’habilitats socials • Tallers relacionats amb el currículum: astronomia, ciència, matemàtiques, llengua... • Tallers sobre temes i descobriments actuals: política, ciència, medecina, etc. • Tallers sobre diferents tecnologies.

31. ACTIVITAS AMB RECOLZAMENT D’ALTRES ESTAMENTS Activitats realitzades amb el suport d’empreses, d’altres escoles i de diferents professionals. • Activitats portades a terme conjuntament amb escoles de música. • Amb escoles de dansa. • Amb escoles de teatre. • Seguiments de treballs, per professionals relacionats amb el tema que es treballa.

32. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS • Participació en activitats educatives patrocinades per entitats com la Caixa, el Departament d’Ensenyament, L’UAB, etc. • Olimpíades matemàtiques.... • Arribar a acords amb associacions i fundacions, per participar en activitats educatives i creatives, desenvolupades per aquests estaments.

33. MENTORATS A LA UNIVERSITAT • Activitats per l’alumnat d’ESO i BATX. Es portaran a terme treballs puntuals, assessoraments i informació mitjançant la tutorització de mentors (professors/es universitaris).

34. Exemple de protocol d’intervenció escolar en les altes capacitatsPROGRAMA ESCOLAR PER A DESENVOLUPAR LES HABILITATS I APTITUDS ESCOLARS. • entenem el concepte d’intel·ligència com una característica variable, que està en continua evolució, i per això li influeix tant positivament com negativament l’ambient familiar, social, i educatiu.

35. La intel·ligència té un component genètic, però el seu desenvolupament també depenen de l’ambient social en el que es mou el nen/a, de les experiències, de l’educació, i per altra banda de l’autoestima, de la motivació, de la creativitat, etc. que hagi desenvolupat la persona en connexió amb el seu entorn.

36. Per desenvolupar el programa s’han de modificar i tenir en compte les següents variables: • enriquiment dels continguts • enriquiment del context d’aprenentatge • canvis metodològics • coneixement de les característiques cognitives i de personalitat • canvis en l’estructura i temporalitat de les classes • desenvolupament de la motivació escolar • desenvolupament de la creativitat dins l’aula

37. ENRIQUIMENT DELS CONTINGUTS • Ens referim a millorar els objectius curriculars, a millorar la motivació dins l’aula, a ajudar a desenvolupar la creativitat i a connectar els aprenentatges amb la realitat de l’alumne, a desenvolupar un tipus d’ensenyament (un currículum) més qualitatiu que quantitatiu, on es treballi més el raonament, la comprensió i sobretot es tingui més en compte el procés que els resultats

38. ENRIQUIMENT DEL CONTEXT D’APRENENTATGE • Si els canvis només es fan en el currículum, a vegades la solució es queda curta (com s’ha pogut comprovar). Les variacions curriculars són molt importants, però també han d’anar acompanyades de propostes i canvis més generals. Hi ha d’haver coordinació de treball i d’idees amb tots els membres de la comunitat educativa.

39. CANVIS METODOLÒGICS • S’han de dissenyar classes dinàmiques i participatives, ensenyar a programar petits objectius, desenvolupar el pensament creatiu, a utilitzar tècniques d’organització i planificació del estudi, ajudar a desenvolupar el pensament metacognitiu, etc. .). per això, és tant necessari que el/la mestre intervingui activament en el procés d’aprenentatge, tant en la fase de planificació i organització com en la interacció educativa amb els seus alumnes.

40. CONEIXEMENT DE LES CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES I DE PERSONALITAT • Cal tenir en compte els diferents estils d’aprenentatge dels alumnes, ja que el conjunt d’estratègies cognitives que utilitzen durant els aprenentatges i com les apliquen marquen el seu estil intel·lectual. • Les característiques de personalitat dels alumnes, la tolerància a l’ambigüitat que tenen, la capacitat d’assolir riscos, la concentració, la voluntat, l’autoestima, etc., és de molta utilitat pel professor quan ha de programar les seves classes.

41. CANVIS EN L’ESTRUCTURA I TEMPORALITAT DE LES CLASSES • Els alumnes poden participar en la programació d’alguns objectius • Hem de programar tenint en compte més els processos que els resultats, • L’avaluació ha de ser formativa, • Els objectius s’han de programar amb gradacions de dificultat diferent. • Connectar els continguts d’una assignatura amb altra. • Programar continguts molt més en contacte amb la realitat de l’alumne, etc., Per tant l’estructura de la classe i els horaris han de variar, perquè a vegades serà necessari treballar amb el grup classe i altres vegades en petits grups, o de forma individual, o potser amb altres classes del mateix cicle.

42. DESENVOLUPAMENT DE LA MOTIVACIÓ ESCOLAR • La motivació d’una classe no s¡ ha de deixar a l’atzar. No es pot pretendre que totes les propostes que es presenten despertin l’interès dels alumnes; per això és important fer una planificació sistemàtica, però alhora oberta i flexible, de les situacions d’aprenentatge. • S’ha de tenir en compte com ajudar els alumnes a desenvolupar característiques motivacionals, com: interès, curiositat, tenir objectius, esforç, voluntat, expectatives, organització, necessitat de pertinença i estimació, autoconcepte i valoració, tenir percepció de les seves accions i de les dels altres i emocions.

43. DESENVOLUPAMENT DE LA CREATIVITAT DINS L’AULA • Hem considerat imprescindible incloure un programa per desenvolupar la creativitat dins del protocol d’intervenció en les altes capacitats. Però no pensem que només és necessari en l’educació d’aquests nens, sinó que creiem que és necessari per a tots, precisament perquè veiem que la creativitat és un fet social i perquè tots el alumnes en major o menor grau són creatius. • Com diu Francisco Menchén en el seu llibre Descubrir la creatividad: “aquesta és una necessitat primària i la seva mancança a classe genera un estat d’avorriment i d’insatisfacció”, i nosaltres afegim que aquest estat genera desmotivació i per tant pot influir en el fracàs escolar.

44. Mesures prèvies a la intervenció. • Avaluar el nivell de competència de l’alumne • Conèixer el context socio – familiar. • Conèixer el context del aula i del centre. • Coneixement de les característiques cognitives i de personalitat de l’alumne. • Conèixer l’estil d’aprenentatge. • canvis metodològics

45. Programes d’enriquiment del currículumAmpliacions curriculars.

46. AREA : CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL – 4º PRI

49. ÀREA DE MATEMÀTIQUES – 4º PRI