TRASTORNS DEL SON

1. TRASTORNS DEL SON Natàlia Andreu Berta Fernández Clara Morell

2. Característiques de les parasòmnies • Classificació del trastorn de la son: insomni: son insuficient. Hipersòmnia: dormir massa. Parasomnies: alteracions durant el somni.

3. Característiques de les parasòmnies • Dins d’aquest grup trobem: Despertar amb confusió: No ser conscient d’on et trobes quan Despertes. Somnambulisme: Aixecar-se del somni profund sense que l’individu en sigui conscient. Terrors nocturns: Estat molt profund del son on l’individu presenta por i plora. No és conscient de res.

4. Característiques de les parasòmnies Bruxisme: Hàbit inconscient que consisteix en el fregament de les dents i la contracció constant del múscul de la mandíbula. Malsons: Somni intranquil i angoixant. Trastorn de la conducta a la fase REM: Repetició d’una acció violenta que va acompanyat de l’acció del somni.

5. Característiques de les parasòmnies • Què són?: Són fenòmens físics, no desitjats que acompanyen a la son i que impliquen una activitat de la musculatura o canvis en el sistema nerviós. • Cada una de les parasòmnies diferents afecta a una part concreta del son. -Despertar amb confusió durant i després de despertar. -Somnambulisme Fase abans d’entrar a estat REM -Terrors nocturns Fase amb la son a baixa activitat -Bruxisme Fase REM -Malson Fase REM -Trastorn de la conducta a ala fase REM Fase REM

6. COMORBILITAT I ALTRES PROBLEMES ASSOSIATS Hi ha una freqüent associació entre l’epilèpsia i els trastorns del son. 10% d’adults i 20% dels nens amb epilèpsia pateixen algun trastorn del son. També el 30% dels pacients epilèptics que són resistents als fàrmacs. Relacions estretes entre: TDAH tipus 1 trastorns del son Ansietat  trastorns del son Drogues  trastorns del son

7. EPIDEMIOLOGIA

8. EPIDEMIOLOGIA • 50% dels preescolars i 37% dels escolars han experimentant algun problema del son. • El 40% dels adolescents presenten queixes • Afecta al 30% dels nens fins als 5 anys. • Terrors nocturns: afecta al 5% del nens • Mal sons: 75% dels nens i 40% dels adults

9. EPIDEMIOLOGIA • Mostra de 100 adults que pateixen lesions m'entres dormen: - 54% somnambulisme/terrors nocturnes - 36% trastorn del comportament, fase REM(en el somni més profund) - 2% crisis epilèptiques nocturnes - 1% de moviments periòdics de les extremitats

10. EPIDEMIOLOGIA • 30% tenen lesions • 9% fractures • 95% equimosi(taca blava en la pell per acumulació de sang) • Afecta més als homes que a les dones: 70% homes, 30% dones.

11. EPIDEMIOLOGIA Temps que tarden en quedar-se dormits el nens

12. GÈNESI I MANTENIMENT Explicació de perquè experimentem trastorns de la son: • Una activitat mental excessiva al temps d’anar a dormir, preocupacions, pensaments intrusius, ansietat o depressió pot precipitar i mantenir algun dels trastorns de la son. • L’excés d’activació (somàtica, cognitiva o emocional). • El patiment i els conflictes emocionals.

13. CRITERIS DIAGNÒSTICS • Diagnòstic: • Es realitza a través de testimonis familiars o persones que dormen amb la persona que pateix el trastorn  la persona que li passa no recorda res. • Mitjançant el diagnòstic clínic • També amb vídeos que realitzen els familiars durant la nit per observar el comportament, les emocions, les percepcions que es produeixen mentre el pacient dorm.

14. Tractament • El tractament dependrà del tipus de parasòmnia que pateixi l’individu. Tot i així algunes es pot realitzar intervenció mèdica i algunes altres no tenen ningun tractament. • Exemples: Despertar amb confusió: Es recomana guiar a la persona al llit altre cop vigilant no despertar-lo. També la hipnosi clínica i entrenament de relaxació són tractaments amb molta eficàcia. Trastorn de la conducta a la fase REM: Primer fer un estudi polisomnogràfic per veure el comportament durant el son. Després és tractat amb clonazepam.

15. ANÀLISI DE DOS CASOS REALS 1. A França, hi ha un cas molt famós, d’un noi que es va aixecar del llit, va anar a la cuina i va agafar dos ganivets. Va matar a més de 100 punyalades al seu pare, idesprésa la seva mare. Després va sortir de la casa amb la roba plena de sang i el van trobar per la nit al mig de la carretera. El noi no recordava res, i això el va fer entrar en estat de shock. Era menor d’edat i no es sentia culpable, perquè per a ell res d’allò havia passat. Durant molt temps li van estar fent estudis, i quan va arribar el judici va ser absolt de tots els càrrecs i se li va posar un tractament psicològic adequat al seu trastorn de parasomnia. Al no recordar res costa molt més d’assumir, i per tant, el tractament és més llarg i complicat.

16. 2. Un home casat, el qual la seva dona va explicar que ella era testimoni de què el seu marit per les nits es despertava i començava a donar cops i a tenir comportaments estranys. Fins i tot, una vegada que la dona el va intentar tornar a portar al llit, l’home li va trencar el dit del peu perquè el va confondre amb un dels seus somnis. Des d’aquell moment van començar a dormir separats. Al cap d’un temps a l’home li van diagnosticar que tenia un tipus de trastorn que estava dintre les “Parasomnies”.

17. Natàlia Andreu • Berta Fernàndez • Clara Morell • 2n Batxillerat