La resposta ambiental i el paper del periodista

1. La resposta ambientali el paper del periodista Manuel Ludevid Barcelona, 17 de març del 2011 Blanquerna

2. La resposta ambientali el paper del periodista Un problema, sis respostes i un paper difícil: I. El problema ambiental La Terra es un sistema Un problema humà, econòmic i social Població, model social, tecnologia Humans i sistemes naturals Consums, efluents i desequilibris Local o mundial, actual o futur II. La resposta econòmica i social No fer res Prohibir Fer pagar a qui fa malbé Eco - eficiència Eco - suficiència Decreixement

3. La resposta ambientali el paper del periodista Un problema, sis respostes i un paper difícil: III. Un paper difícil La ment humana: una carrera d’obstacles Els MCM són cabdals El fons: incert, abstracte, complex, contradictori La forma: avorrit o sensacional La formació del periodista i les empreses de MCM La credibilitat de les fonts Fabricants d’impotència?

4. I. El problema ambiental La Terra es un sistema “Components interrelacionats, coordinats per lleis de funcionament (processos) amb una lògica interna” Canvis efectuats a un sol dels seus components poden difondre’s i estendre’s al conjunt de la Terra Idea d’ EQUILIBRI

5. I. El problema ambiental Un problema humà, econòmic i social La Terra ha canviat contínuament des dels seus orígens Canvis ambientals per causes “naturals” (volcans) i humanes (contaminació local) Els canvis humans, febles durant milers d’anys Ara: el “canvi humà” esdevé rellevant (Exemple energia: de la llenya als combustibles fòssils) Humà vol dir, sobre tot, econòmic i social (més d’economia i organització que de biologia o física)

6. I. El problema ambiental Població, model social, tecnologia P x MCP x T Tres forces “motrius” (driving forces) Població, model de societat (consum/producció), tecnologia L’exemple de l’energia a la Xina: 1.700 M x model malversador i desigual x tecnologia endarrerida

7. I. El problemaambiental Sistemes humans i sistemes naturals Els fluxos de matèria i d’energia Els canvis estructurals del sistema terrestre

8. I. El problema ambiental Consums, efluents i desequilibris De la relació entre sistemes humans i sistemes naturals se’n deriven tres problemes ambientals: Consum de recursos: aigua, energia, materials, espai (sols) Generació d’efluents: a l’aire, a l’aigua, als sols, residus Canvis estructurals al sistema terrestre (Ex: desertificació)

9. I. El problema ambiental L’escala: local o mundial, actual o futur L’escala espacial: local (abocament a riu) o mundial (canvi climàtic) L’escala temporal: ara o en el futur (d’ací a 50 anys)

10. I. El problema ambiental En resum: La Terra és un sistema en equilibri fràgil El problema ambiental és humà, econòmic i social Població, model i tecnologies, forces motrius combinades Fluxos de matèria i d’energia, transformacions estructurals del sistema terrestre Tres problemes: consums, efluents, desequilibris Escala del temps i de l’espai

11. II. La resposta econòmica i social 1. No fer res: la inacció Els argumentsde la inacció (CC): * La incertesa dels científics * No és un tema prioritari El cost/benefici de les polítiques pro-actives no compensa (Bjorn Lombard, “El ecologista escéptico”) Exemple transport: que els imposts dels conductors s’apliquin a millors carreteres que evitin la congestió, sense polítiques ambientals específiques.

12. II. La resposta econòmica i social 2. Prohibir o autoritzar expressament Prohibir o obligar a l’autorització expressa d’un producte o servei Costs: policia ambiental, anàlisi col·lectius afectats, sistema sancionador. Límits: abast limitat, rigidesa (no discrimina), no incentiva la innovació, risc corrupció. Exemple transport: benzina amb plom, normes “euro” contaminació local, prohibició d’entrada a ciutats dels vehicles més contaminants.

13. II. La resposta econòmica i social 3. Fer pagar a qui fa malbé “Qui contamina paga” Canon finalista, impost genèric, mercats de contaminació Avantatges dels mercats: flexibilitat, proporcionalitat, estímul de millora (si estan ben dissenyats) Exemple transport: modificació de la imposició sobre els vehicles (compra i us), fiscalitat dels combustibles (gn/d/b)

14. II. La resposta econòmica i social 4. Eco – eficiència Fer més amb menys (“Aigües amunt” del cicle productiu) Menys consums, mes renovabilitat, menys nocivitat, mes servei Exemples transport: fabricar cotxes o combustibles menys contaminants, la conducció ambiental, mes passatgers per cotxe

15. II. La resposta econòmica i social 5. Eco – suficiència Quan l’eco-eficiència no basta: habitatges i cotxes a la UE Satisfer les nostres necessitats d’una forma diferent: un viure diferent Exemples transport: caminar, bicicleta, transport públic, tele-treball, urbanisme “compacte” i multifuncional

16. II. La resposta econòmica i social 6. Decreixement Fins aquí: tot han estat alternatives amb creixement Hi ha un altra via: el decreixement voluntari: cap a la simplicitat i sobrietat, redescobrir l’essencial Exemples transport: Reduir la mobilitat de les persones (moure’s menys, viure localment) i de les mercaderies (consumir localment), augmentar el moviment de la informació (TIC)

17. II. La resposta econòmica i social En resum No hi ha “solucions miracle” (Energia) Caldrà probablement assajar respostes diferents i complementàries de forma simultània Anem cap a una era “híbrida” Les limitacions de la tecnologia L’essencial: la voluntat humana i la seva capacitat d’organitzar-se i innovar Al final, el més important és el concepte de felicitat que tinguem els essers humans: ser o tenir?

18. III. Un paper difícil La ment humana: una carrera d’obstacles Informació: existent, bona, completa? Percepció: els límits de la ment humana Valoració: valors socials i individuals Conducta: val la pena el sacrifici? (L’exemple del canvi climàtic)

19. III. Un paper difícil Els Mitjans de Comunicació són cabdals Ens assabententem dels fenòmens ambientals (i de possibles solucions) pels MCM Tots aprenem a l’hora: científics i ciutadans, estudiants i periodistes, experts i passavolants (learning society) Els MCM no només informen sino que contribueixen a modular actituds i conductes. Totes les fonts es donen a conèixer a través dels MCM: científics, governs, ecologistes empreses

20. III. Un paper difícil El fons: incert, abstracte, complex, contradictori La incertesa dels científics Temes abstractes Manca de referents en el passat Complex: molts elements a l’hora Elements contradictoris, necessitat d’un “balanç” Afecta més a generacions que no hi són... encara La decisió en temes incerts i de futur

21. III. Un paper difícil La forma: avorrit o sensacional Informar i entretenir No avorrir Reforçar els aspectes dramàtics El risc del sensacionalisme

22. III. Un paper difícil La formació del periodista i les empreses de MCM La difícil especialització La forçada polivalència del periodista La diversitat de temes ambientals La complexitat tècnica dels assumptes La voluntat de la direcció dels MCM: actualitat, diversitat, amenitat

23. III. Un paper difícil La credibilitat de les fonts A qui creure? Especialment quan hi ha opinions contradictòries (Exemple: biocarburants de primera generació) Com triar les bones fonts i mantenir-les? Com avaluar la credibilitat? Destriar l’interès de part de totes les fonts (Exemple: energia nuclear, FNE vs Ecologistes) Entendre què volen dir (Ex: IPCC)

24. III. Un paper difícil Fabricants d’impotència? El risc d’aterrir gratuïtament els ciutadans La dificultat de vincular el problema amb la solució La dificultat d’explicar accions positives a nivell ciutadà, que tothom pot fer Si no hi puc fer res “passo” Per què no fan res els que hi estan més obligats: els governs, les grans empreses? Una gran responsabilitat: què puc fer jo?

25. Moltes gràcies Manuel Ludevid manuel.ludevid@economistes.com Barcelona, 17 de març del 2011 Blanquerna Universitat Ramon Llull