LA UNITAT MÉDICO-EDUCATIVA

1. LA UNITAT MÉDICO-EDUCATIVA INSTITUCIÓ BALMES. Sant Boi de Llobregat. Abril, 2005

2. Qué és la U.M.E.? Es un Servei o recurs específic de caràcter educatiu – terapèutic per a la atenció d’adolescents que presenten problemàtiques associades a trastorns de conducta i de personalitat Nois i noies amb fortes dificultats en l’ establiment de vincles o llaços socials amb els altres i amb les institucions (àmbits educatius, sanitaris i socials) que es manifesten a través d´Actuacions mitjançant comportaments i conductes violentes que són la expressió d’ un rebuig a tot allò que se’ls ofereix des de les institucions La població diana es ccorrespon als criteris diagnòstics generals dels DSM-IV codificats com trastorns de la personalitat en la classificació estadística internacional de Malalties Mentals, la equivalència amb el CIE-9-MC, correspon al Trastorn de la Personalitat junt als criteris de Trastorn negativista desafiant i Trastorn Disocial (ambdós trastorns greus de la conducta). No tots els adolescents que presenten conductes violentesi agressives tenen un trastorn de personalitat.

3. El Servei ha dedicat molts esforços per adequar-se a les diferencies que presenten aquests tipus de joves. Progressivament l’estructura del Servei s’ anat adequant a les condicions que es els nois precissen per elaborar un vincle: necessitats interessos i demandes. En conseqüència el Servei presenta també trets diferencials en les finalitats i organització respecte d’ altres formes d’ atenció a l’adolescència. Història (12 anys) Inicialment amb 5 alumnes. Actualment 25 alumnes Concert amb Educació Conveni amb Sanitat:Centre de Dia per a adolescents Un Servei amb un doble encàrrec?

4. Quines són les xarxes de serveis implicades en l’ atenció d’ aquests adolescents? • Varis són els àmbits o xarxes d’atenció que sovint s’ hi troben implicades: • Àmbit Sanitari: CSMIJ /Hospital Sant Joan de Deu/UCA/Hospital de Dia • Àmbit Social:els Serveis Socials de Base, la DGAI, els EAIA i els serveis de Justícia juvenil. • Àmbit Educatiu: I.E.S./UACs i UEEs, els EAP, i la inspecció de zona. • La col·laboració i coordinació: promoure el treball entre varis Una xarxa que integri els tres àmbits d’intervenció. L’ actuació parcial, produeix efectes de rebuig. En aquests casos, sembla ser eficient la intervenció entre varis; xarxes, serveis o professionals.

5. Quines són les característiques dels adolescents atesos a la UME – I ? • La conducta violenta sorgeix com a resposta o reacció front a l’ irrupció d’ un malestar molt dens i difós que el noi experimenta i que podem definir de forma general com a angoixa. La resposta fonamental en front l’ irrupció de l’ angoixa presenta 4 característiques bàsiques: • La fuga, es a dir, no voler tractar ni saber res del propi malestar que els envaeix. No hi ha recursos per afrontar-ho., • Imputar als altres el seu malestar, la seva angoixa; son els altres els que m’angoixen amb les seves normes, lleis i obligacions, demandes; • Rebutjar aquesta angoixa o malestar mitjançant la conducta violenta agressiva i desafiant que observem. • L’ oposició a participar o realitzar els diferents tipus d’ activitats i tasques que es proposen.

6. Quines són les característiques dels adolescents atesos a la UME – II ? El Perfil psicoeducatiu d’ aquests nois i noies - Les diferents capacitats humanes de relació, cognitives i d’ inserció, així com l’ aprenentatge dels diferents continguts culturals que les propicien es troben afectats. - Forts desfasaments en relació als nivells escolars que haurien de correspondre a les seves edats cronològiques. - Gradació disharmònica de nivells i possibilitats entre les diferents àrees i continguts del currículum que els correspondria en funció de les seves edats. - No tenen dèficits orgànics i funcionals i per tant el seu retràs escolar, es correspon al tret fonamental del que parlem. - Dediquen tot el seu temps i esforç a fugir , a escapolir-se de l’ angoixa Aquesta persistent activitat mental, impedeix la dedicació a un aprenentatge que , tot i això, serà possible en determinades condicions. - Interessos escassament definits vers les activitats; fins i tot quan apareixen estan fortament mediatitzats per la situació i vivència subjectiva Oscil·lació entre una apatia o bé una activitat impulsiva i de satisfacció immediata d’ allò que vol realitzar

7. Qué es el Treball a varis? • Aquesta modalitat de treball a partir del concert de les disciplines educatives i sanitàries va ser creada per Antonio di Ciaccia, els anys 80, en la seva institució Antenne 110, de Bèlgica, dedicada a l’assistència a infants amb greus trastorns mentals i de conducta. La tasca d’acompanyar l’infant o adolescent per part d’educadors, mestres, sanitaris i treballadors socials s’orienta a partir del concepte de subjecte de la psicoanàlisi. • Són els límits i obstacles que plantegen constantment aquests nois el nostre punt de partida. Cada disciplina, cada pràctica troba els seus propis límits al treballar amb aquests joves. Aquestes impossibilitats son les que convé compartir per tal de donar pas a la possibilitat d’ actuar entre varis. Allò que es límit per a cadascú es converteix en punt de reflexió per al conjunt.

8. Com es poden generar oportunitats per promoure el vincle en aquests nois? • Considerant de forma articulada la dimensió educativa i la dimensió terapèutica del malestar psíquic.Això implica: • Incloure l’ angoixa i el malestar que ens porten els adolescents en el Projecte d’ atenció, organització i funcionament del Servei. • Interpretar les conductes com a defenses front el malestar propi i el malestar que els ocasiona conviure amb els altres. • Entendre el malestar i les conductes violentes com un missatge a desxifrar: allò que el noi ens ofereix per a la interpretació i la recerca. • Ajudar a que el subjecte transformi les conductes: de les conductes actuadores a les conductes de pensament • Dissenyar espais i activitats ajustats a les seves característiques.

9. Quines són les condicions que es precisen per realitzar aquest treball de promoció del vincle? El consentiment dels nois, dels professionals i de les famílies. Consentiment del noi a participar en les activitats i a renunciar a la seva manera d’ escapolir-se del malestar mitjançant les conductes actuadores. Consentiment dels professionals a no exercir de forma intrusiva el poder adossat a la seva funció i encàrrec social. Cercar el consentiment és una formade mostrar al noi que deixem de costat el control i el domini sobre la seva persona.

10. La conversa a varis. La conversa amb el noiAquests nois no accepten la conversa, ja que pressuposen en els seus interlocutors idees i prejudicis que precedeixen a qualsevol diàleg que es pugui mantenir amb ells La conversa entre els professionals (UME-XARXES) és una forma de tractament de la urgència i de la falta d’elaboració de la problemàtica per part dels propis professionals. Implica un temps necessari per a l’equip per tal de poder elaborar el cas i evitar el precipitar-se en les decisions. La conversa amb la família Trobar per a cadascun dels pares i les mares el seu lloc, la seva posició subjectiva des d’on puguin fer-se càrrec d’allò que pensen i diuen.. Un lloc per a la conversa, ja que és aquí on es construirà la necessària confiança per tal que la família es pugui donar el seu consentiment Quins són els aspectes bàsics de la intervenció educativo – terapéutica a la U.M.E.?