IDEES I ESTRATÈGIES PER RESPONDRE L’EXAMEN D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA DE SELECTIVITAT

1. IDEES I ESTRATÈGIES PER RESPONDRE L’EXAMEN D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA DE SELECTIVITAT

2. Llegir amb lectura ràpida el text (30 segons) • Captar la idea principal • Si no es pot captar la idea principal intentar trobar paraules clau que es puguin relacionar amb el que sabem. • Llegir amb lectura ràpida les preguntes de l’examen (30 segons) • Intentar trobar paraules clau que delatin la idea principal • La pregunta 3, 4 i 5 acostumen a fer referència a la idea principal del text • De vegades la pregunta 5 fa referència a la idea principal.

3. Tornar a llegir amb lectura lenta i comprensiva el text (3-4 minuts o més) • Tornar a intentar trobar la idea principal • Mirar de relacionar les paraules clau que hem trobat a les preguntes de l’examen amb el text. • Subratllar les frases o paraules clau que comentarem i que donen la pauta de la idea principal del text (aquests subratllats els podrem referenciar en les respostes a les preguntes) • Pensar (mentre llegim) en el contingut de la filosofia de l’autor relacionat amb el text o amb les paraules clau del text.

4. REDACCIÓ DE L’EXAMEN • Prèvies • Controlar el temps, distribuir-lo per preguntes. • No oblidar que si dubtem i necessitem ajuda, la podem trobar tornant a mirar el text o les preguntes de l’examen. • No posar-nos nerviosos • Evitar que es desviï l’atenció. Concentració màxima.

5. Primera pregunta • Concretar amb claredat i distinció la idea principal del text, és a dir, de què va i quin sentit té la idea d’aquest text en la filosofia de l’autor. • Parlar del text. Ara és el moment de fer referència a les paraules clau que hem trobat i com lliguen amb la filosofia de l’autor, sense entrar a explicar el tema. • Si és possible diferenciar apartats lògics o estructurals en el text, convé dir-ho. • Fer servir una o dues vegades la paraula “text”. • Tenir cura amb l’extensió. Més de 15 línies és massa, menys de 8 és poc. • No fer frases massa llargues. Fer servir el punt i seguit. Tenir cura amb la claredat i coherència expressiva. • Cal donar la impressió que hem entès bé el contingut del text i el sabem ubicar en el context del pensament de l’autor. Si es pot, introduir termes tècnics de l’autor.

6. Segona pregunta (definicions) • Respondre amb la màxima concisió el que significa el terme en el text i en el context de l’autor. Si es pot fer la relació en la definició entre text i context és perfecte; si no, definir segons el text. • Evitar allargar molt la resposta. Màxim dues línies i mitja.

7. Tercera pregunta (frase o relació de termes) • És una resposta extensa, però sense passar-nos. Cal haver reservat el temps adequat. • És útil pensar abans de respondre el que volem dir i com el volem dir (+/- 1 minut). És a dir, elaborar un petit esquema mental sobre el que cal dir a partir de la frase o la relació de termes. • Cal partir necessàriament del que s’està preguntant. Si és una frase, clarificar el sentit del seu contingut i la relació que té amb la filosofia de l’autor. • Per tal d’entendre bé la frase, convé rellegir total o parcialment el text que li donarà el sentit. • Explicar el sentit de la frase o relació de termes en el text i a continuació el sentit que té en la filosofia de l’autor. • En la relació de la frase o relació de termes amb la filosofia de l’autor és quan cal introduir els continguts que sabem del pensament de l’autor. • Hem de començar amb els continguts que tenen més a veure amb la frase o termes i de mica en mica anar obrint fins que puguem introduir altres continguts que puguin millorar la resposta i demostrin que sabem molt i entenem molt bé el que ens pregunten. Aquest últim aspecte és essencial. • Hem de demostrar que sabem el que ens pregunten i el sabem relacionar molt bé amb la filosofia de l’autor. • Cal construir frases clares i ben lligades. No val deixar explicacions a mitges, és a dir, anar passant d’un tema a un altre (això dóna la impressió d’aprenentatge memorístic i baixa la nota). Cal crear una línia argumental única on vagin entrant els continguts d’una forma no forçada sinó per relació lògica. • Molt important, no elaborar una resposta plana, és a dir, sense contingut tècnic de l’autor. Cal introduir tots els termes i conceptes propis de l’autor amb la terminologia precisa. Això augmenta la nota i dóna la impressió que hem preparat bé l’autor. • Queda molt bé vincular l’explicació, en la mesura que es pugui, amb el text. Per exemple, fent servir expressions com “tal com diu el text”, “Això que diem coincideix amb el que en el text es defensa”, “el sentit de la frase està lligat a tal o qual concepte del text”, “la frase es pot relacionar amb l’expressió XXXX del text”, “com diu el text...”, etc. • També es pot incorporar en l’explicació alguna frase del text, entre cometes, per aclarir o completar algun punt de l’explicació que estem fent.

8. Quarta pregunta • No és tan llarga com la primera, però no pot ser inferior a una plana. • Si la pregunta és oberta, cal pensar un autor que tingui suficients elements comparatius per respondre bé a la pregunta. • Cal pensar abans quin seran aquests elements comparatius que farem servir, és a dir, quins aspectes són semblants entre els dos autors i quin aspectes els diferencien. El podem apuntar al marge per orientar-nos o tenir-los en la memòria. • Podem fer la comparació a partir dels elements comparatius pensats. De vegades és més fàcil explicar primer un autor destacant els seus elements comparatius com a idees clau i després explicar l’altre autor centrant l’explicació en els elements comparatius que tenen relació amb els del primer autor. • També, encara que per alguns és més difícil, es pot anar comparant element comparatiu a element comparatiu dels dos autors (en horitzontal). • Si es pot, també podem fer alguna referència al text, de manera que es noti que no perdem de vista el text. És una estratègia perquè sembli que no estem fent l’examen de memòria. • No oblidar introduir tots els termes tècnics dels autors per tal de demostrar que es domina bé el pensament de cada autor.

9. Cinquena pregunta • Tot el treball previ fet a l’examen ens servirà per pensar aquesta darrera pregunta. • Normalment l’haurem de portar pre-preparada de casa. Cal pensar temes generals que es puguin tractar en la cinquena pregunta de cada autor. És a dir, donarem la nostra opinió però raspallada amb el suport d’alguna teoria o pensament d’algun altre autor. Això dóna molta solidesa a la nostra opinió. Per exemple: “en la meva opinió, crec que el que diu el text s’apropa molt al pensament d’Espinosa en el que es refereix a la substància. Segons el meu criteri, una defensa de la substància com la que fa el text en la línia d’Espinosa no la puc compartir, ja que en pensament m’apropo més a l’empirisme de Hume ja que considero que...” • O també: “el problema de la ciència tal com el plantegen Sòcrates i Plató no es pot sostenir actualment. Segons la teoria de la ciència actual, el problema de la veritat està en l’àmbit d’allò que és relatiu que d’allò que és absolut. Jo comparteixo el plantejament actual i considero que la veritat és un producte del llenguatge i no de la realitat en si. En aquest sentit, penso que la veritat científica és convencional, com ho és el llenguatge, i sobretot provisional com deia Popper i no absoluta com deia Plató...” • L’argumentació s’ha de pensar bé perquè hi hagi coherència en la resposta. No es poden fer frases desconectades, sinó s’ha de seguir un mateix fil argumental. • No es poden fer afirmacions sense argumentar. Cal introduir el màxim de reflexions ben argumentades, donant el perquè de tot el que diem. • Cal fugir d’afirmacions sense contingut. Per exemple: “és un text molt maco..”, “m’agrada el plantejament de l’autor...”, “estic d’acord amb les seves idees...”. Cal fer servir un llenguatge argumentatiu i crític. • L’extensió no pot ser inferior a una plana.